Agde

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Agde
Agde
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Las ajustas subre Erau davant la catedrala d'Agde.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 18′ 39″ N, 3° 28′ 33″ E
Superfícia 50,90 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
110 m
7 m
0 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3401
Agde (capluòc puèi burèu centralizator)
Intercom
243400819
Comunautat d'aglomeracion Erau Mediterranèa
Cònsol Gilles d'Ettore
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
29 090 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

29 484 ab.
Densitat 496,13 ab./km²
Autras informacions
Gentilici dagdenc -a, agatenc -a, agadòi -a, agadés -a[1]
Còde postal 34300
Còde INSEE 34003

Agde [ˈadde, ˈatte, ˈate][2][3] (en grafia mistralenca: Ate, Agte;[4] en francés: Agde) es una comuna occitana de Lengadòc, riberenca de la mar Mediterranèa. Aquesta comuna se situa dins lo departament d'Erau e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Foguèt capitala d'Agadés, lo vescomtat e diocèsi d'Agde,[5] creat a la debuta del sègle x.

Lo gentilici es dagdenc -a [daˈteŋk -ɔ] o agatenc -a[5] (en grafia mistralenca: agaten -enco, daten -: enco).[4]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Placa anciana portant lo nom d'Agate Tiche
  • Agde - Ἀγαθή (1er sègle ap. J-C, Estrabon); iuxta Agathan (Manuscrit A. : achathan), ler sègle (Pomponius

Mela). Ἀγαθὴ τύχη (sens data); Agatha (sens data); Agathe (sens data); Agatæ (sens data); Agatha, civitas Agathensis en 506; Agatha, civitas Agathensis en 546; Agatha, cap a 678; Agathem, en 752; ecclesiae S. Mariae de Agathe, en 824; infra Agathe civitate, ad Agathen civitatem, en 885; in Agathe civitate, en 936; sede de Agade, en 961; civitate quae vocant Agatham, en 990, Agda (sens data); Agde en 1107; Agde e Agadez en 1118; Acde e Agadez, en 1129; Acde en 1424[6],[7].

I a atanben la forma poetica e sabenta Agata.
Lo nom d'Agde deriva de lo de la colonia grèca d'origina, Αγαθή Τύχη (Agathḗ Týche), la "bona fortuna", o Αγαθή πόλις (Agathḗ Pólis), la "bona vila" (Estrabon e Plini). Nom mistic que le primièr tèrme evolucionèt en Agata cap a 678[8], vengut en occitan Agde tre lo sègle xii, toponim atestat en 1107 e représ a l'identic en francés[9].

  • Brescon (Brescoun, Brescou e benlèu Bruscoun en grafia mistralenca[11]) es un toponim que ven del grèc Blascon (Βλασκών νεσος), atestat pels geografs grècs (Estrabon, Ptolemèu) e que podriá derivar d'una raiç feniciana[12].

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

La comuna d'Agde se situa sul litoral lengadocian dins lo fons del golf del Lion, a las bocas del riu Erau. Per çò qu'es de las vilas màgers del país Agde se tròba a 24 km a l'èst de Besièrs, qu'es lo capluòc de son arrondiment, a 24 km a l'oèst de Seta e a 52 km al sudoèst de la capitala departamentala e regionala Montpelhièr.

Lo territòri de la comuna es pro ample qu'ocupa mai de 5 000 ectaras e s'espandís aperaquí sus 9 km d'èst en oèst e de nòrd a sud. Las comunas vesinas son Marselhan a l'èst, Floreçac al nòrd, Bessan al nordoèst e Viàs a l'oèst.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Se pensa generalament que los primièrs pòbles qu'ocupèron lo país d'Agde foguèron los ligurs e los ibèrs, e que cap al sègle III abans Crist, s'i installèron de cèltas, los vòlcas tectosages.

Pasmens lo nom d'Agde, derivat del grèc Αγαθή Τύχη ("bon astre") o mai Αγαθή πόλις ("bona vila"), ven de l'implantacion dins l'airal de focèus venguts de Marselha a l'entorn del sègle VII abans Crist, pr'aquò venguèt pas colonia de la ciutat focèa fins a 400 abans Crist. La prosperitat de la vila demesiguèt en epòca romana subretot a partir de la construccion de la via Domícia que passava mai al nòrd.

Cap a 475, Agde foguèt presa pels visigòts e puèi aquel periòde de dominacion visigotica durèt aperaquí tres sègles, fins que foguèt destrantalhada per l'invasion musulmana, durant lo sègle VII.

En 506, jol règne del roi visigòt Alaric II, se faguèt dins la glèisa de Sant Andrieu lo concili d'Agde que presidiguèt Sant Cesari d'Arle.

Las tropas sarrasinas, menadas pel general Zama, agarriguèron las tèrras litoralas occitanas e, aprèp l'ocupacion de Narbona en 720, s'apoderèron d'Agde en 725. La vila foguèt atacada puèi e destrucha en 737 pel guerrièr franc Carles Martèl.

En 859, Agde foguèt victima dels pilhatges dels vikings menats per Hasting, que venián de Nantas e avián ivernat en Camarga.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2001 2026 Gilles d'Ettore UMP, LR deputat (2007-2012)
1989 2001 Régis Passerieux PS avocat, conselhièr general (1994-2008)
1971 1989 Pierre Leroy-Beaulieu RPR deputat (1968-1973)
1965 1971 Pierrick Lapeyre   veterinari
  1965      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 25253, totala: 25695

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
6 744 6 744 7 639 7 726 8 202 8 230 8 251 8 884 9 115

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
9 439 9 747 9 586 8 829 8 251 8 170 8 446 7 389 8 478

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
9 533 8 435 9 265 8 325 9 360 9 605 9 242 7 592 7 897

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
8 751
10 184
11 605
13 107
17 583
Cercar
21 293
21 104
22 487
22 929
2009 2010
24 031
24 457
24 567
24 972
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 29090 abitants e la densitat èra de 571,51 ab/km².

Cultura locala e patrimòni[modificar | Modificar lo còdi]

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

  • Baltasar Floret (1791-1871), escrivan e lingüista occitan.
  • Joan Fèlix (1885-1968), cònsol d'Agde de 1919 a 1944 e deputat d'Erau (de 1918 a 1928 e de 1932 a 1936).

Eraudica[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Agde.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. «Agde». Equipa projècte Talamus, Edicion critica numerica del manuscrit AA9 dels Archius municipals de Montpelhièr dit lo Pichòt Talamus. Universitat Pau Valèri-Montpelhièr III.
  2. Lieutard, Hervé; Verny, Jeanne-Marie; Sumien, Domergue. «L’occitan, lenga fantasmada: l’exemple de la toponimia». A: Nouvelle recherche en domaine occitan: actes du colloque Jeunes chercheurs ReDòc. 
  3. Gilliéron & E. Edmont, 1910, Atlas linguistique de la France, carta II, ponch 778.
  4. 4,0 et 4,1 Mistral, Frederic. Lou Tresor dóu Felibrige (TDF). 
  5. 5,0 et 5,1 Achard, Claude. Les uns et les autres: dictionnaire satirique pour le département de l'Hérault et quelques contrées du Midi : sobriquets collectifs, blasons, proverbes, dictons, contes, réputations. Domens, 2003. 
  6. https://dicotopo.cths.fr/places/P53367376
  7. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 3-4
  8. Ernèst Negre, Toponymie générale de la France - Pagina 287
  9. Albert Dauzat e Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, Ed. Larousse, 1968, p. 1674.
  10. https://books.google.com/books?id=6RsiKl5wNr4C&newbks=1&newbks_redir=0&dq=%22Agde%22%20and%20felibrige&pg=PA208#v=onepage&q=%22Agde%22%20and%20felibrige&f=false
  11. https://books.google.com/books?id=6RsiKl5wNr4C&newbks=1&newbks_redir=0&dq=%22Agde%22%20and%20felibrige&pg=PA369#v=onepage&q=%22Agde%22%20and%20felibrige&f=false
  12. Charles Lenthéric, Les villes mortes du golfe du Lion, éd. Jean de Bonnot, 1989, p. 212.