La Ròca (Erau)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz La Ròca.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

La Ròca
Laroque

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Laroque, l'église, l'Hérault et le barrage.JPG
Blason ville fr Laroque (Hérault).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 55′ 25″ N, 3° 43′ 31″ E
Superfícia 6,63 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
490 m
143 m
124 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3413
Lodeva (Gange abans 2015)
Intercom
243400736
CC de las Cevenas Ganjòlas e Sumenencas
Cònsol Pierrick Ciribino
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 629 ab.
Evolucion de la populacion

1 660 ab.
Densitat 237,25 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 34190
Còde INSEE 34128

La Ròca (Laroque en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son : ecclesia de Roca, ecclesiam S. Johannis de Roca, castri de Roca en 1155, castri de Roca, ad Rocam en 1156, castrum de Rocha en 1198, de S. Johanne de Rocha, de Ruppe Ayneria, sense data [sègle XII ?], castra Ruppis Ainerii en 1204-1230, de Rocaauver en 1217, castri de Ruppe Ayneria, cum Aynerio de Rupe en 1256, Fredolus de Rupe Ayneria, castri de Ruppe en 1289, de Ruppe Ayneria en 1293, 1307, 1323, 1333, a la fin del sègle XIV, la Roque Ainier en 1526, de Rupeynaria en 1529, de Rupeayneria en 1550, sieur de la Roche en 1586, de la Roque en 1587, la Roche en 1622, Laroque en 1648, la Roque Aynier en 1668-69, la Roque d'Eguier en 1740-60, la Roqueaynier en 1759, la Roque-Ainier en 1759, la Roque Aynier (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Ròca ven del prelatin *rocca, [absent del latin classic, aquí perqué los escribas ne donan sovent la traduccion rupes]. Ròca prenguèt lo sens de « puèg, tuca, mont rocassós », puèi de « castèl fòrt bastit sus un puòg », puèi de « castèl fòrt, fortalesa »[2]. Segon Hamlin, La Ròca ven de l'occitan ròca, aicí « castèl fòrt », « plaça fòrta situada sus un puòg »; l'ancian determinant ven del nom germanic d'òme Ainerius [1].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Pierrick Ciribino    
març de 2001 2020 Pierre Chanal sense retirat
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1573, totala: 1617
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
507 614 590

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 534 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 574 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
552
535
649
794
1 028
1 126
1 338
1 377
1 398
1 437
2009 2010
1 439
1 480
1 479
1 520
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1629 abitants e la densitat èra de 245,7 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 335
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 569