Vejatz lo contengut

Pegairòlas de l'Escaleta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Pegairòlas de l'Escaleta
Pégairolles-de-l'Escalette
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Pegairòlas vist del Camp Rog.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 48′ 13″ N, 3° 19′ 25″ E
Superfícia 32,13 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
822 m
310 m
223 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Arrondiment de Lodeva
Canton
3408
Lodeva (Lo Cailar abans 2015)
Intercom
200017341
CC de Lodevés e Larzac
Cònsol Frédéric Roig
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
156 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

161 ab.
Densitat 4,3 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Pégairollais
(en francés)
Còde postal 34700
Còde INSEE 34196

Pegairòlas de l'Escaleta (Pégairolles-de-l'Escalette en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lo Pas de l'Escaleta
Comunas a l'entorn.

Las fòrmas ancianas son : valle Payguerolas, abans 817, cum valle Paigayrolles en 844, cum valle Peguerolas, cellam S. Johannis en 884, vallis Pegarensis en 975, ecclesiam de Pegayrolis cum villa et valle en 1145, villam de Payguerolis en 1157, villam de Pegarrolas en 1162, villam que Peguerolas dicitur en 1161-1171, de Pegayrolis en 1162, valle de Pegairolis en 1168, a Pegairol, de Pegairol en 1186, castrum de Pegairolis en 1188 , ecclesia S. Johannis de Peyrayrolis (varianta : Pegayrolis en 1252, turrim de Pegueyrolis, in Payguerolis en 1264, ecclesie de Pegueyrolis en 1484, ecclesia S. Johannis Babtiste de Pegueyrolis parrochialis et curata en 1484, S. Johannis de Pegayrola al sègle XVI, Peigarolles en 1586, sieur de Peiguerolles en 1587, de Pegairolles en 1591, Peguerelles en 1622, Pégayroles en 1626, Pegayrolles en 1740-60, Pegairolles en 1740-60, Pegayroles-de l'escalette en 1740-60, Pegayrolles de l'Escalette en 1774-75 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Pegairòlas es un diminutiu dau latin *picaria [asterisc inutil, lo mot es dins lo Gaffiot, encara que semble un apax], de pice, « pega »; es un luòc ont preparan la pega[2]; Hamlin renóncia a sa primièra interpretacion, « luòc argelós », contenguda dins la primièra edicion e refutada per F. Lambert per de rasons topograficas; F. Lambert mòstra que los noms d'aqueu tipe correspondon sovent a de luòcs nauts, ont se vei luènh[1].

Carta postala de la fin del sègle XIX, començament del sègle XX

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Frédéric Roig PS permanent politic, ancian conselhièr general (2004-2015), vice-president del Conselh General, deputat (2012-2017)
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 138, totala: 139

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
492 503 489

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 388 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 302 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
184
168
157
159
141
137
149
149
148
153
2009 2010
146
147
145
146
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 156 abitants e la densitat èra de 4,86 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 285
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 524