Cervian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Cervian
Servian

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Servian vue generale.jpg
Vista generala de Cervian.
Blason ville fr Servian (Hérault).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 25′ 41″ N, 3° 17′ 59″ E
Superfícia 40,61 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
103 m
50 m
19 m
Geografia politica
País LengadòcArmas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon Lògo de Lengadòc-Rosselhon
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3435
de Besièrs-3, ancianament de Cervian
Intercom
243400769
Comunautat d'aglomeracion Besièrs Mediterranèa 243400769
Cònsol Christophe Thomas
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
4 368 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 107,56 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34290
Còde INSEE 34300

Cervian (oficialament en francés Servian) es una comuna occitana de Lengadòc situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Cervian
Abelhan Alinhan del Vent
Baçan Cervian Torbes
Valros en francés
Bojan Besièrs Montblanc

Toponimia[modificar | modificar la font]

Lo nom es atestat en 1010, Cerviano ab integre, en 1065, de Cerviano. La màger part de las atestacions fornidas per Hamlin son en C-. Lo nom pòt venir siá de Servius, siá de Cervius, ambe lo sufixe -anum. [1],[2],[3] La dominacion de las fòrmas ancianas en C- sus las en S-, la preséncia del cèrvi coma animal emblematic son d'arguments de pauc de pes, mas que las del sègle XI, a una epòca que c se prononciava probablament pas coma s, sián en C-, es un fach pus decisiu : lo nom deuriá venir de Cervius e precisament de « la proprietat, las tèrras de Cervius ».

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2020 Christophe Thomas divèrs drecha agricultor
març de 2001 2008 Gérard Labatut PS  
1995 2001 Henri Granier divèrs drecha  
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Cervian (capluòc); es ara del canton de Besièrs-3.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4368, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 800 1 966 2 047 1 892 2 174 2 250 2 203 2 213 2 254

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 224 2 285 2 387 2 395 2 760 2 615 2 689 3 029 3 376

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 649 3 516 3 395 3 681 3 531 3 301 3 110 3 059 2 745

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 930
3 053
2 832
2 752
3 056
3 355
4 136
4 049
4 136
4 209
2009 2010
4 190
4 266
4 193
4 265
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

  • Estève de Servian

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Cervian.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 655
  2. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, p. 383
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 124