Vejatz lo contengut

Lançargues

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Lançargues
Lansargues

La glèisa de Sant Martin de Lançargues.
Geografia fisca
43° 39′ 09″ N, 4° 04′ 25″ E
Superfícia18,39 km2
Altitud minimala0 m
Altitud8 m
Altitud maximala16 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Carte
País Lengadòc
ContradaCamarga
EstatBandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3419
Mauguiò
Intercom
243400470
Comunautat d'aglomeracion dau País de l'Òrt
CònsolMichel Carlier
(2020-2026)
Demografia
• Populacion3 106 ab. (2018)
Informacions complementàrias
Gentilicilançargòu, lançargòla
Còdi postal34130
Còdi INSEE34127
www.lansargues.fr

Lançargues (Lansargues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Vista aeriana de Lançargues.

La comuna es situada en Pichòta Camarga entre l'Estanh de l'Òrt e las Cevenas.

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [lansargé] (Ernèst Negre, Revue internationale d'Onomastique XVII, p.22). Las fòrmas ancianas son : villam que appellatur Lanzanegues (varianta : Lauzargues), ville de Lanzanegues (varianta : Lauzargues), villa de Lanzanegues en 1152, ad Lanzanegues en 1153, ad Lanzaneges en 1161, de Lanssanicis, de Lansanicis, sense data [sègle XII ?], la bailia de Lanzanicis au sègle XII, prioris de Lancanicis en 1222, de Lansanicis en 1226, Lancergas en 1226, prior de Lansanicis, de Lanzanicis en 1228, de Lansaneges en 1230, de Lansanicis en 1289, de Laussanicis, de Lausanicis en 1295, prior de Lauranicis en 1392, de Lansanicis, a la fin dau sègle XIV, Lansargues en 1526, Lanssargues en 1626, Lensargues en 1678-1700, Lansargues en 1648, 1740-60, en 1770-71 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Lançargues ven del nom latin d'òme Lancius, Lantius, amb lo doble sufixe -anicum[2]; segon Hamlin, Lançargues ven dau gentilici latin Lantius, amb lo sufixe -anicis[1]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[3]. Lançargues èra una proprietat galloromana[1].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Michel Carlier PS quadre
1999 2008 Francis Bérard PS  
març de 1977 1999 Michel Lazerges PS  
         
1958 1962 Pierre Grasset-Morel Centre Democrata deputat
         
mai ? de 1925 ? Jean Alès PRRRS deputat
  1925      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2975, totala: 3029

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 454 1 449 1 488

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 655 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 725 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 500



Cercar
2 491
2 583
2 619
2 648
2 676
2009 2010
2 677
2 705
2 744
2 773
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 3106 abitants e la densitat èra de 168,9 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personatges celèbres[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Liames extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 206
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 383, a Lancé
  3. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251