Creissan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Creissa)
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Creissa
Creissan

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Rue de Creissan (Hérault).jpg
Carrièra.
Blason ville fr Creissan (Hérault).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 34″ N, 3° 00′ 42″ E
Superfícia 8,89 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
201 m
110 m
73 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3406
Sant Ponç de Tomièiras (Cabestanh abans 2015)
Intercom
243400686
Comunautat de comunas de Sud Erau
Cònsol Laurent Brunet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 336 ab.
Evolucion de la populacion

1 362 ab.
Densitat 151,41 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Creissanais
(en francés)
Còde postal 34370
Còde INSEE 34089

Creissan[1] (Creissan en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Creissa
Cebasan
Cranta Creissa Puègserguièr

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son : villam vocabulo Crexano en 959, alodem Crexanum en 977, villam Creyssanam en 1132, capellanus de Creyssano en 1215, de Creyssano en 1344, de Creychano en 1345, Creysse en 1643, Creisse en 1708, Creissan en 1770-1772 (mapa de Cassini)[2]. Malurosament Frank R. Hamlin dona pas la prononciacion (veire las fòrmas de 1643 e 1708).

Las fòrmas ancianas (probablament vengudas del marrit diccionari topografic d'Eugène Thomas en 1865) son Creciantis, en latin, en 804, Creixanum, en 952. Segon Dauzat, lo nom vendriá del gallés craxantus, ancian occitan graissan, « grapaud », benlèu un escais-nom [3]. Negre, de son costat, aima mai un derivat del nom latin d'òme Crescius[4], amb lo sufixe -anum. Segon Hamlin, Creissan ven de l'escais nom [cognomen] gentilici latin Cresce(ns), amb lo sufixe -anum. Creissan èra una proprietat galloromana[2].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Laurent Brunet    
2001 2020 Bruno Barthès PS foncionari
1995 2001 Suzanne Mary sense etiqueta  
1977 1995 Kléber Mesquida PS deputat (2002-2017), conselhièr general e departamental dempuèi 1994, president del conselh departamental (2015 --->)
1948 1977 René Gars    
  1948      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1346, totala: 1373
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
221 262 284 310 337 357 334 350 329

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
331 462 411 462 507 495 473 536 545

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
580 576 577 543 514 472 501 449 444

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
504
475
404
654
861
938
1 073
1 175
1 232
1 259
2009 2010
1 288
1 316
1 295
1 323
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1336 abitants e la densitat èra de 150,28 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 129
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 227
  4. Ernest Negre, Toponymie générale de la France, p. 607