Vilamanda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Vilamanda
Villeveyrac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Vilamanda.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 30′ 07″ N, 3° 36′ 29″ E
Superfícia 37,12 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
255 m
61 m
12 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3420
Mesa
Intercom
243400751
Seta Aglopòl Mediterranèa
Cònsol Christophe Morgo
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 828 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 896 ab.
Densitat 98,81 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Vilamagnenc, vilamagnenca
Còde postal 34560
Còde INSEE 34341

Vilamanda (forma derivada del nom ancian Vilamagna [bilomanno]) (Villeveyrac en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Vilamagna ven del latin Vila magna, la vila granda[cal referéncia].

Vilamanda[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : de Villavayraco en 1344, 1370, vicaire de Villa Veyrac en 1518, Ville airac (sic) en 1622, Ville veirat en 1708, Villevayrac en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini), Villeveyrac en 1740-60[1].

Segon Dauzat e Rostaing, Villeveyrac (nom francés) es format de villa, « domèni rural, puèi vilatge, puèi pauc a pauc lo sens modèrne », e del nom ancian del vilatge [error : Vairac es situat al sud de Vilamanda][2]; segon Hamlin, Villeveyrac (nom francés) es un establiment relativament recent, que son nom ven del masatge de Veyrac, a 2 km cap al sud. Cap mencion del nom occitan[1].

Vairac[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : villa Vairago en 990, alode, cujus vocabulum est Vairacus, cap a 1034, de Vairaco en 1046, villam de Vairiaco, cap a 1068, a Vairaco en 1139, pignore de Variaco en 1150, viam publicam de Vairaco en 1165, ecclesie S. Felicis de Vairaco en 1165, ad Vairac en 1168, villa que vocatur Vairac en 1179, apud Vairac, in molendino de Vairaco en 1182, in mota de Vairaco en 1188, Vairac moulin en 1643, Vayrac en 1770-72 (mapa de Cassini) [3].

Vairac ven del gentilici latin Varius, amb lo sufixe -acum. Vairac èra una granda proprietat galloromana[4],[3].

Valmanha (abadiá)[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : ecclesia de Valle magna en 1139, Beate Marie Vallis magne de Tortoreria en 1140, in capite Vallis magne en 1148, cenobii S. Marie Vallis magne, abbatis Vallis magne en 1146 e 1883, monasterii Vallis magne en 1170, Vallimagne en 1172, el reg de Val mania en 1189, abbas Vallis Magne, a la fin del sègle XIV, Villamagna en 1418, l'abbaye de Valmaigne, en 1518, Villemanc en 1570, Valmagne en 1571, Ville maigne en 1622, Villemagne en 1626, 1643, Valmagne en 1708, 1740-60, Vallemagne en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[5].

Segon Hamlin, Valmanha ven del latin vallis magna « granda val » : es un nom sabent, inventat quand fondèron l'abadiá en 1138, sus de tèrras que fasián partida del domeni de Tortoreria : *Tortolièiras, [luòc disparegut mas identificat], comuna de Lopian e Mesa; lo nom de val manha se referissiá a la situacion de l'abadiá dins una plana environada de puòges[5].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Las primièras atestacions d'abitacion dins l'airal son del sègle X. Un vilatge situat a l'entorn del domeni de Veirac es ja citat en 990 dins lo testament del vescomte de Besièrs e Agde, Guilhèm II. Lo vilatge actual, dependent de l'abadiá de Valmagna, foguèt aparentament fondat per de monges.

A l'entorn de 1873, del temps del foratge d'un tunèl per far passar los trens, se descobriguèron de jaces de baucita dins mantes terrenhs de la comuna. Dapasset l'explotacion se desvolopèt e contribusiguèt al creis de l'airal. Per tal de facilitar lo transpòrt de la baucita se bastiguèt lo viaducte de Ròcamala cap a la fin del sègle XIX.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2026 Christophe Morgo divèrs esquèrra Agent espitalièr, conselhièr general (2001-2015) puèi departamental (2015-)
març de 2001 2014 Alain Jeantet divèrs esquèrra regent (professor de las escòlas)
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3668, totala: 3730

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 888 2 137 2 180

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 2 594 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 2 215 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 647



Cercar
2 211
2 758
2 836
2 905
2 945
2009 2010
2 978
3 020
3 164
3 219
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 3828 abitants e la densitat èra de 103,13 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 429
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 718-719
  3. 3,0 et 3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 423
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 693, a Vairé
  5. 5,0 et 5,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 415