1946
|
1946 |
|
|---|---|
| Ans : 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
|
Aquesta pagina concernís l'an 1946 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
Se la desfacha japonesa aviá permés de liberar lo país, aviá pas reglat lo problema principau de la politica chinesa qu'èra l'oposicion entre nacionalistas, dirigits per Chiang Kai-shek, e comunistas dirigits per Mao Zedong. Dins un contèxte de Guèrra Freja naissenta, Estatsunidencs e Sovietics sostenián seis aliats permetent l'armament dei dos camps. A partir de març, lo govèrn dau Kuomintang comencèt de demandar lo retirament sovietic per empachar lei comunistas de prendre lo contraròtle de totei leis arsenaus nipons dau nòrd. Puei, après mai d'una escaramocha, una guèrra vertadiera comencèt tornarmai entre lei dos camps a partir de junh.
Aprofichant son avantatge numeric e materiau, lo Kuomintang organizèt una ofensiva d'amplor còntra lei territòris comunistas (1,6 milions d'òmes). Pasmens, se turtèt a una resisténcia ben organizada de part dei tropas comunistas que refusèron lei combats tròp malaisats e se retirèron per causar de dificultats logisticas a seis adversaris. En parallèl, laissèron de guerilhas secutar lei linhas d'avitalhament dei nacionalistas. Ansin, a la fin de l'annada, se l'armada dau Kuomintang èra totjorn a avançar, deviá faciar de dificultats grèvas e de pèrdas importantas (→ 1947).
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Astronomia[modificar | modificar la font]
Premiera utilizacion de radiotelescòpis per emetre d'ondas radar (radarastronomia) en direccion de la Luna per mesurar la distància Tèrra-Luna.
Fisica[modificar | modificar la font]
Descubèrta de la resonància magnetica nucleara per lei fisicians estatsunidencs Felix Bloch (1905-1983) e Edward Mills Purcell (1912-1997). Recebèron lo Prèmi Nobel de Fisica 1952.
Informatica[modificar | modificar la font]
Intrada en servici de l'ENIAC (per l'anglés « Electronic Numerical Integrator Analyser and Computer »), premier ordinator totalament electronic. Podiá — en teoria — resòuvre totei lei problemas de calcul. Èra capable de realizar 5 000 addicions simplas cada segonda (ò 357 multiplicacions ò 38 divisions). Ocupava un volume de 30,5 x 2,4 x 0,9 m per una consomacion electrica de 150 kW.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 1 de genièr - Roberto Rivellino, fotbolaire brasilièr
- 3 de genièr - Victoria Principal, actritz americana
- 19 de genièr - Dolly Parton, actritz e cantaira americana
- 20 de genièr - David Lynch, realizator american
- 23 de genièr - Arnoldo Alemán, ex-president de Nicaragua
- 2 de febrièr - Alpha Oumar Konaré, president de Mali
- 2 de febrièr - Isaias Afewerki, president d'Eritrèa
- 26 de febrièr - Ahmed Zewail, quimista egipcian, Prèmi Nobel
- 12 de març - Liza Minnelli, cantaira e actritz americana
- 14 de març - Álvaro Arzú Irigoyen, president de Guatemala
- 17 de març - Georges J. F. Köhler, Prèmi Nobel en medicina (m. 1995)
- 19 de març - Bigas Luna, realizator espanhòl
- 28 de març - Alejandro Toledo, president de Peró
- 3 d'abril - Hanna Suchocka, primièra ministra de Polonha
- 4 d'abril - Marisa Paredes, actritz espanhòla
- 20 d'abril - Ricardo Rodolfo Maduro, president d'Honduras
- 30 d'abril - Carles XVI Gustau, rei de Suècia
- 7 de mai - Thelma Houston, cantaira americana
- 20 de mai - Cher, cantaira e actritz americana
- 17 de junh - Eduardo Camaño, president argentin
- 18 de junh - Maria Bethânia, cantaira brasilièra
- 20 de junh - Xanana Gusmão, president de Timòr Èst
- 22 de junh - Józef Oleksy, primièr ministre de Polonha
- 22 de julhet - Johnson Toribiong, president de Belau
- 29 de junh - Ernesto Pérez Balladares, president de Panamà
- 1 de julhet - Mireya Moscoso, president de Panamà
- 2 de julhet - Richard Axel, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina american
- 3 de julhet - Leszek Miller, primièr ministre de Polonha
- 5 de julhet - Gerardus 't Hooft, fisician neerlandés, Prèmi Nobel en 1999
- 6 de julhet - George W. Bush, president american
- 6 de julhet - Sylvester Stallone, actor american
- 15 de julhet - Hassanal Bolkiah, sultan de Brunei
- 17 de julhet - Laurent Fabius, primièr ministre de la França
- 19 de julhet - Ilie Năstase, jogaire de tennis romanian
- 22 de julhet - Mireille Mathieu, cantaira francesa
- 7 d'agost - John Cromwell Mather, fisician american, Prèmi Nobel
- 11 d'agost - Óscar José Berger, president de Guatemala
- 17 d'agost - Serge Moati, jornalista e realizator francés
- 19 d'agost - William Jefferson "Bill" Clinton, president american
- 29 d'agost - Dimitris Christofias, president de Chipre
- 1 de setembre - Roh Moo-hyun, president de la Corèa del Sud
- 5 de setembre - Freddie Mercury, musician britanic (Queen) (m. 1991)
- 21 de setembre - Moritz Leuenberger, president de Soïssa
- 2 d'octobre - Sonthi Boonyaratglin, primièr ministre de Tailàndia
- 14 d'octobre - François Bozizé, president de Centreafrica
- 20 d'octobre - Elfriede Jelinek, escrivana austriaca, Prèmi Nobel en 2004
- 4 de novembre - Robert Mapplethorpe, fotogràf american (m. 1989)
- 5 de novembre - Loleatta Holloway, cantaira americana (m. 2011)
- 6 de novembre - Arturo Sandoval, musician cuban
- 2 de decembre - Gianni Versace, creator de mòda italian (m. 1997)
- 5 de decembre - José Carreras, cantaire espanhòl
- 12 de decembre - Emerson Fittipaldi, pilòt brasilièr de Formula 1
- 16 de decembre - Benny Andersson, musician suedés (ABBA)
- 18 de decembre - Steven Spielberg, realizator american
- Jean-Dominique Fleury, mestre veirièr
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 3 de febrièr - Friedrich Jeckeln, òme politic nazi, SS-Obergruppenführer, executat (n. 1895)
- 9 de febrièr - Júlio Prestes, òme politic brasilièr(n. 1882)
- 28 de febrièr - Béla Imrédy, primièr ministre ongrés, executat (n. 1891)
- 12 de març - Ferenc Szálasi, primièr ministre ongrés, executat (n. 1897)
- 17 d'abril - Juan Bautista Sacasa, president de Nicaragua (n. 1874)
- 21 d'abril - John Maynard Keynes, economista britanic (n. 1883)
- 1 de junh - Ion Antonescu, militar romanés, executat (n. 1882)
- 6 de junh - Gerhart Hauptmann, escrivan alemand, Prèmi Nobel (n. 1862)
- 27 de julhet - Gertrude Stein, escrivana americana (n. 1874)
- 13 d'agost - H. G. Wells, escrivan britanic (n. 1866)
- 22 d'agost - Döme Sztójay, primièr ministre ongrés, executat (n. 1883)
- 20 de setembre - Raimu, actor de teatre e cinèma occitan (n. 1883)
- 2 d'octobre - Ignacy Mościcki, president de Polonha (n. 1867)
- 6 d'octobre - Per Albin Hansson, primièr ministre de Suècia (n. 1885)
- 14 d'octobre - Joan Carles Brun, felibre de Montpelhièr (n. 1870)
- 15 d'octobre - Hermann Göring, comandant nazi (n. 1893)
- 16 d'octobre - Nazis executats Nürnberg:
- Joachim von Ribbentrop, ministre d'afars extèrns alemand (n. 1890)
- Wilhelm Keitel, marescal alemand (n. 1882)
- Alfred Rosenberg (n. 1893)
- Ernst Kaltenbrunner, cap de la RSHA (n. 1903)
- Hans Frank, governator de la Polonha (n. 1900)
- Julius Streicher, fondator del jornal Der Stürmer
- Fritz Sauckel (n. 1892)
- Alfred Jodl, general, cap del Oberkommando der Wehrmacht (n. 1890)
- Arthur Seyss-Inquart, governator d'Àustria (n. 1892)
- Wilhelm Frick, èx-ministre (n. 1877)
- 31 d'octobre - Wincenty Witos, president de Polonha (n. 1874)
- 14 de novembre - Manuel de Falla, compositor espanhòl (n. 1876)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Percy Williams Bridgman
- Prèmi Nobel de Quimia : James B. Sumner, John Howard Northrop, Wendell Meredith Stanley
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Hermann Joseph Muller
- Prèmi Nobel de Literatura : Hermann Hesse
- Prèmi Nobel de la Patz : Emily Greene Balch, John Mott
