1946

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1946

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1943 1944 1945  1946  1947 1948 1949

Decennis :
1910 1920 1930  1940  1950 1960 1970
Sègles :
Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Aeronautica Arquitectura Automobila Benda dessenhada Camins de fèrre Cinèma Drech Economia Fotbòl Literatura Musica Santat e medecina Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre TV


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1946 del calendièr gregorian.


Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Asia[modificar | modificar la font]

China[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Guèrra civila chinesa.

Se la desfacha japonesa aviá permés de liberar lo país, aviá pas reglat lo problema principau de la politica chinesa qu'èra l'oposicion entre nacionalistas, dirigits per Chiang Kai-shek, e comunistas dirigits per Mao Zedong. Dins un contèxte de Guèrra Freja naissenta, Estatsunidencs e Sovietics sostenián seis aliats permetent l'armament dei dos camps. A partir de març, lo govèrn dau Kuomintang comencèt de demandar lo retirament sovietic per empachar lei comunistas de prendre lo contraròtle de totei leis arsenaus nipons dau nòrd. Puei, après mai d'una escaramocha, una guèrra vertadiera comencèt tornarmai entre lei dos camps a partir de junh.

Aprofichant son avantatge numeric e materiau, lo Kuomintang organizèt una ofensiva d'amplor còntra lei territòris comunistas (1,6 milions d'òmes). Pasmens, se turtèt a una resisténcia ben organizada de part dei tropas comunistas que refusèron lei combats tròp malaisats e se retirèron per causar de dificultats logisticas a seis adversaris. En parallèl, laissèron de guerilhas secutar lei linhas d'avitalhament dei nacionalistas. Ansin, a la fin de l'annada, se l'armada dau Kuomintang èra totjorn a avançar, deviá faciar de dificultats grèvas e de pèrdas importantas (→ 1947).

Arts[modificar | modificar la font]

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Astronomia[modificar | modificar la font]

Premiera utilizacion de radiotelescòpis per emetre d'ondas radar (radarastronomia) en direccion de la Luna per mesurar la distància Tèrra-Luna.

Fisica[modificar | modificar la font]

Descubèrta de la resonància magnetica nucleara per lei fisicians estatsunidencs Felix Bloch (1905-1983) e Edward Mills Purcell (1912-1997). Recebèron lo Prèmi Nobel de Fisica 1952.

Informatica[modificar | modificar la font]

Intrada en servici de l'ENIAC (per l'anglés « Electronic Numerical Integrator Analyser and Computer »), premier ordinator totalament electronic. Podiá — en teoria — resòuvre totei lei problemas de calcul. Èra capable de realizar 5 000 addicions simplas cada segonda (ò 357 multiplicacions ò 38 divisions). Ocupava un volume de 30,5 x 2,4 x 0,9 m per una consomacion electrica de 150 kW.

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Bill Clinton

Decèsses[modificar | modificar la font]

Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]


Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1946.