1000F.png

Anglés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
English
Anglés
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Austràlia, Canadà, Estats Units, Reialme Unit e 69 autres païses
Regions Euròpa, America, Africa, Oceania
Parlat per 380 milions (1èra), e 600 milions (segonda lenga) personas
Classament pel nombre de locutors 2ena
Tipologia SVO [1]
Familha lingüistica grop indoeuropèu

 Lengas germanicas
   grop occidental
   Anglés

Grop Indoeuropèu
Estatut oficial
Lenga oficiala de Austràlia, Canadà e autres païses (Estats Units e Reialme Unit = lenga de facto). L’ONU e l’Union Europèa
ISO 639-1 en (en)
ISO 639-2 eng (en)
ISO 639-3 eng (en)
ISO 639-6 eng (en)
Parent emen (en)
Tipe L (lenga viva)
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l’Òme

Article 1

All human beings are born free and equal in dignity and rights. They are endowed with reason and conscience and should act towards one another in a spirit of brotherhood.

L’anglés es una lenga indoeuropèa del grop germanic occidental originària d’Anglatèrra.

Se parla a l’ora d’ara dins fòrça païses dins lo monde, pr’amor de l’influéncia militara, economica, scientifica, politica e culturala de l’Empèri Britanic al sègles XVIII, XIX e al començament del sègle XX, e de la dels EUA dempuèi la mitat del sègle XX fins a uèi. Es fòrça utilizat coma segonda lenga e es la lenga oficiala dels païses del Commonwealth e la lenga utilizada per fòrças organizacions internacionalas.

Istoricament, l’anglés a per origina divèrses dialèctes (ara sonats anglosaxon o vièlh anglés) que foguèron portats en Grand Bretanha pels colons anglosaxons a la debuta del sègle V. La lenga foguèt fortament influenciada pel noroèc dels envasidors Viking. Aprèp la conquista normanda, lo vièlh anglés evoluiguèt en anglés mejan, mesclat de vocabulari Normand e de sas convencions ortograficas. L’anglés modèrne s’es devolopat fins a uèi en adoptar de contunh de mots estrangièrs, mai que mai eissits del latin e del grèc.

Los païses ont se parla anglés dins lo mond