Mètre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


exemple de tèxte

Lo mètre (simbòl : m) es l'unitat de basa de longor dau Sistèma Internacionau. Se definís coma la distància percorreguda per la lutz dins lo vuege en un interval de temps de 1/299 792 458 s. Son nom vèn dau grèc μέτρον metron, « mesura ».

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo mètre foguèt definit inicialament en 1791 per l'Acadèmia dei Sciéncias coma la dètz milionena partida dau quart dau meridian terrèstre (ansin, la circonferéncia de la Tèrra es de 40 000 km). Foguèt adoptat per França lo 7 d'abriu de 1795 per mesura de longor oficiala. Quauqueis annadas puei, en 1799, un mètre escandau de platin foguèt creat a partir d'aquela definicion e venguèt la referéncia.

En junh de 1792 Jean-Baptiste Joseph Delambre foguèt encargat de mesurar la distància de Dunquèrca a Rodés mentre que Pierre Méchain mesurava la distància de Rodés a Barcelona. Aquò permetriá d'establir precisament la valor dau mètre. En 1793, sus la còla de Montjuïc, Méchain s'avisèt d'una diferéncia de 3" entre la mesura geodesica e la mesura astronomica de la longitud de Barcelona. Aquel escart (qu'en fach s'apreniá pas a una error de manipulacion, mai ai tecnicas de l'epòca) lo desvarièt mai que mai. La Guèrra Francoespanhòla l'empachèt de reprendre sa mission ; en 1799, ne rendèt còmpte en fraudant sei resultats : lo mètre serà tròp cort de 0,2 mm ; la « frauda » serà descubèrta per Delambre ren qu'en 1806, l'an que resseguirà l'ensemble dei resultats au moment de la redaccion de Basa dau sistèma metric.

La barra de platin-iridi utilizada per escandau dau mètre de 1889 a 1960

En 1889, lo Burèu Internacionau dei Pes e Mesuras tornèt definir lo mètre coma la distància entre dos ponchs sus una barra d'un aliatge de platin e d'iridi. Aquela barra se consèrva encara a Sèvres, en França.

En 1960, gràcias a l'arribada dei lasèrs, l'11ena Conferéncia Generala dei Pes e Mesuras (CGPM) definís lo mètre coma 1 650 765,73 longors d'onda d'una radiacion aranjada emessa per l'isotòp 86 dau cripton.

Enfin la conferéncia de 1983 se fonda sus la lutz e tòrna definir lo mètre coma la distància percorreguda per la lutz dins lo vuege en 1/299 792 458 s. Estent que la velocitat de la lutz dins lo vuege es una constanta fondamentala de la fisica (segon la teoria de la relativitat), es una definicion universala e qu'es de bòn transmetre. Subretot, es una distància que se mesura pus aisadament que la distància entre dos ponchs, car la segonda es l'unitat mielhs coneguda de l'SI.

Multiples e sotamultiples dau mètre[modificar | modificar la font]

    10 N  Nom prefixat   Simbòl    Nombre en occitan    Nombre en chifras 
   1024   yottamètre
Ym
  quadrilion   1 000 000 000 000 000 000 000 000
   1021   zettamètre
Zm
  triliard   1 000 000 000 000 000 000 000
   1018   examètre
Em
  trilion   1 000 000 000 000 000 000
   1015   petamètre
Pm
  biliard   1 000 000 000 000 000
   1012   teramètre
Tm
  bilion   1 000 000 000 000
   109   gigamètre
Gm
  miliard   1 000 000 000
   106   megamètre
Mm
  milion   1 000 000
   103   quilomètre
km
  mila   1000
   102   ectomètre
hm
  cent   100
   101   decamètre
dam
  dètz   10
   100   mètre
m
  un   1
   10-1   decimètre
dm
  desen   0,1
   10-2   centimètre
cm
  centen   0,01
   10-3   millimètre
mm
  milen   0,001
   10-6   micromètre
μm
  milionen   0,000 001
   10-9   nanomètre
nm
  miliarden   0,000 000 001
   10-12   picomètre
pm
  bilionen   0,000 000 000 001
   10-15   femtomètre
fm
  biliarden   0,000 000 000 000 001
   10-18   attomètre
am
  trilionen   0,000 000 000 000 000 001
   10-21   zeptomètre
zm
  triliarden   0,000 000 000 000 000 000 001
   10-24   yoctomètre
ym
  quadrilionen   0,000 000 000 000 000 000 000 001 

Relacions amb leis autreis unitats de longor[modificar | modificar la font]

Lo mètre es egau a :

  • 5,399568.10−4 mila marina.
  • 6,21504.10−4 mila terrèstra.
  • 1,05697.10−16 annada lutz.
  • 39,37 poces.
  • 3,281 pès.

Relacions amb d'autreis unitats de mesura[modificar | modificar la font]

Existís una relacion entre lo mètre e leis unitats de superficia (m2) e de volum (m3) :

  • lo mètre carrat (m2) es la superficia d'un carrat que sei caires son d'una longor egala a un mètre.
  • lo mètre cube (m2) es lo volum d'un cube que sei caires son d'una longor egala a un mètre.

Referéncias e nòtas[modificar | modificar la font]


Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (en) 17th General Conference on Weights and Measures. (1983). Resolution 1. International Bureau of Weights and Measures.
  • (en) American Heritage Dictionary of the English Language. 3rd ed. (1992). Boston: Houghton Mifflin.
  • (en) Astin, A. V. & Karo, H. Arnold, (1959), Refinement of values for the yard and the pound, Washington DC: National Bureau of Standards.
  • (en) Barbrow, Louis E. & Judson, Lewis V. (1976). Weights and Measures of the United States: A brief history (Special Publication 447).. National Institute of Standards and Technology.
  • (en) Beers, J.S. & Penzes, W. B. (1992). NIST Length Scale Interferometer Measurement Assurance. (NISTIR 4998). National Institute of Standards and Technology.
  • (en) Bureau International des Poids et Mesures. (n.d.). Resolutions of the CGPM (search facility).
  • (en) Bureau International des Poids et Mesures. (n.d.). The BIPM and the evolution of the definition of the metre.
  • (en) Cambridge Advanced Learner's Dictionary (2008). Cambridge University Press.
  • (en) Cardarelli, Francois (2003). Encydopaedia of scientific units, weights, and measures: their SI equivalences and origins, Springer-Verlag London Limited, ISBN 1-85233-682-X, page 5, table 2.1, data from Giacomo, P., Du platine a la lumiere, Bull. Bur. Nat. Metrologie, 102 (1995) 5–14.
  • (en) Humerfelt, Sigurd. (26 October 2010). How WGS 84 defines Earth.
  • (en) Layer, H.P. (2008). Length—Evolution from Measurement Standard to a Fundamental Constant. Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology.
  • (en) Mohr, P., Taylor, B.N., and David B. Newell, D. (28 December 2007). CODATA Recommended Values of the Fundamental Physical Constants: 2006. Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology.
  • (en) National Institute of Standards and Technology. (27 June 2011). NIST-F1 Cesium Fountain Atomic Clock.
  • (en) National Physical Laboratory. (25 March 2010). Iodine-Stabilised Lasers.
  • (en) National Research Council Canada. (5 February 2010). Maintaining the SI unit of length.
  • (en) Naughtin, Pat. (2008). Spelling metre or meter.
  • (en) Penzes, W. (29 December 2005). Time Line for the Definition of the Meter. Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology — Precision Engineering Division.
  • (en) Taylor, B.N. and Thompson, A. (Eds.). (2008a). The International System of Units (SI). United States version of the English text of the eighth edition (2006) of the International Bureau of Weights and Measures publication Le Système International d’ Unités (SI) (Special Publication 330). Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology.
  • (en) Taylor, B.N. and Thompson, A. (2008b). Guide for the Use of the International System of Units (Special Publication 811). Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology.
  • (en) Tibo Qorl. (2005) The History of the Meter.
  • (en) Turner, J. (Deputy Director of the National Institute of Standards and Technology). (16 May 2008)."Interpretation of the International System of Units (the Metric System of Measurement) for the United States". Federal Register Vol. 73, No. 96, p. 28432-3.
  • (en) Zagar, B.G. (1999). Laser interferometer displacement sensors in J.G. Webster (ed.). The Measurement, Instrumentation, and Sensors Handbook. CRC Press.