Arma nucleara

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

Una arma nucleara es una arma non convencionala utilizant l'energia desgatjada per la fission de nuclèus d'atòms pesucs (urani, plutòni per lei bombas A), per la fusion de nuclèus d'atòms leugiers (Idrogèn per lei bombas H) o per una combinason dei dos procediments.

Leis efèctes de destruccion deis armas nuclearas son incomparablament superiors an aquelei deis armas convencionalas en causa de la bofada, de l'aumentacion de temperatura e dau raionament. L'energia liberada per leis armas nuclearas s'exprimís en equivalents TNT. Aqueleis armas foguèron utilizadas dins lo corrent d'un conflicte solament dos còps a la fin de la Segonda Guèrra Mondiala (1939-1945). Ansin, uei, leis armas nuclearas son consideradas coma d'armas de dissuasion destinadas a empachar d'atacas majoras.

Istòria[modificar | modificar la font]

Començaments de la recèrca sus leis armas nuclearas[modificar | modificar la font]

Lei premierei recèrcas a prepaus de l'energia nucleara acomencèron dins leis annadas 1930, especialament en França ambé lei trabalhs de Frédéric e Irène Joliot-Curie, Hans Halban et Lew Kowarski en 1939 e 1940. Un brevet foguèt depausat en 1939[1]. En mai de 1940, la Comission MAUD dei Britanics recuperèt lei resultats francés pendent la Batalha de França.

Projècte Manhattan[modificar | modificar la font]

Lo 2 d'aost de 1939, una letra d'Albert Einstein mandada au president estatsunidenc expliquèt leis aplicacions militaras possiblas de la fission nucleara coma la fabricacion d'una bomba atomica. Lo 14 d'aost 1940, lo president Roosevelt creèt donc un Comitat consultatiu per l'urani per estudiar la fission nucleara e seis aplicacions. Inicialament, l'objectiu dau comitat èra experimentala. Dins aquò, en 1943, lei resultats satisfasents entraïnaron la decision de desvolopar d'armas nuclearas. Foguèt la creacion dau projècte Manhattan.

Lo projècte tenguèt de miliers de cercaires e unei laboratòris, especialament lo LANL de Los Alamos dirigit per Robert Oppenheimer. Amb una còla possedent quatre prèmis Nobel (Niels Bohr, James Chadwick, Enrico Fermi e Isidor Isaac Rabi) e un budget important, capitèron la creacion de bombas a l'urani e au plutòni.

Bombardament d'Hiroshima e de Nagasaki[modificar | modificar la font]

Plumacho entraïnat per l'explosion de la bomba A de Nagasaki.

Lei 6 e 9 d'aost de 1945, lo president estatsunidenc Harry Truman ordenèt lei bombardaments d'Hiroshima amb una bomba a l'urani e de Nagasaki amb una bomba au plutòni.

Guèrra Freja e dissuasion nucleara[modificar | modificar la font]

Esquèma simplificat de la Destruccion Mutuala Assegurada.

Après la Segonda Guèrra Mondiala, divèrsei govèrns assaièron d'obtenir l'arma nucleara o de melhorar seis arsenals. Ansin, l'URSS capitèt sa premiera explosion d'una bomba A en 1949 e lo Reialme Unit en 1952. Aquela annada, leis Estats Units realisèron la premiera bomba H, seguits tornarmai per lei Sovietics en 1953 e per lei Britanics en 1957. Enfin, en 1960 e 1964, França e China capitèron egalament l'explosion d'una bomba A. Aquela proliferacion rapida entraïna la signatura dau Tractat de Non-Proliferacion en 1968 per limitar lo nombre de poissanças nuclearas.

Durant la Guèrra Freja, l'URSS e leis Estats Units se neutralisèron per lei concèptes de dissuasion nucleara e de Destruccion Mutuala Assegurada. Ansin en cas d'ataca nucleara sospressa, lei dos país tenguèron d'arsenals sufisents per respostar e infliger de degalhs importants a son adversari. Aquela estrategia empachèt una guèrra dirècta entre lei doas poissanças mai causa una aumentacion fòrça importanta deis arsenals nuclears.

Reduccion deis arsenals nuclears e proliferacion novèla[modificar | modificar la font]

En 1972 e 1979, leis Estats Units e l'URSS acomencèron de limitar lo nombre d'ogivas nuclearas tengudas ambé la signatura dei tractats SALT. Dins aquò, lei limits fixats èran superiors ai nombres d'ogivas existentas. La talha deis arsenals podiá encara aumentar. En revenge, lei tractats seguents ordonèron una reduccion vertadiera deis armaments nuclears. Premier, foguèron lei tractats START signats en 1991 e 1993 impausant un limit de 3 500 ogivas activas. Puei, a l'ora d'ara, lo tractat SORT limita lo nombre d'ogivas entre 1700 e 2200 en 2012.

D'autra part, dempuei leis annadas 1990, la proliferacion nucleara recomencèt en Asia. Paquistan e Índia desvolopèron d'arsenals nuclears dins lo corrent de lor conflicte frontalier. Enterin, Corèa del Nòrd mandèron un programa arrestat en 1994 après un acòrd ambé leis Estats Units. Dins aquò, lo cambiament politic estatsunidenc de 2000 entraïna la fin de l'acòrd e un premier assai en 2006.

Tipes d'armas nuclearas[modificar | modificar la font]

I a dos tipes principaus d'armas nuclearas dichs « bomba A » e « bomba H » segon lo principi de foncionament utilizat. Dins aquò, un classament pòu èsser desvolopat en foncion d'efèctes particulars.

Armas de fission o bombas A[modificar | modificar la font]

Leis armas de fission foguèron lei premiereis armas nuclearas. Son dichas « bombas atomicas ». Uei, aqueleis armas fan generalament plus partida deis arsenals tecnologicament avançats. Utilizan lo principi de la fission nucleara per entraïnar una reaccion en cadena. La matèria utilizada es generalament l'urani-235 o lo plutòni-239. Una massa minimala, dicha « massa critica », es necessària per obtenir la reaccion en cadena. Es environ 50 kg per l'urani-235 e 10 kg per lo plutòni-239 se lei materiaus son purs. Pasmens, l'utilizacion de reflectors de neutrons a l'entorn dei materiaus radioactius o d'una explosion convencionala per aumentar lor densitat permet d'abaissar la massa critica.

Per contrarotlar l'instant d'explosion, la matèria radioactiva es separada entre doas partidas o assemblar en una esfèra curada. Puei, s'utiliza una explosion convencionala per rejónher la matèria fissibla, aumentar sa densitat e causar la reaccion en cadena. Certaneis armas de fission tènon egalament de fònts exterioras de neutrons per accelerar la reaccion. Après, la scission dei nuclèus de la matèria radioactiva entraïna l'emission de neutrons vèrs d'autrei nuclèus acomençant donc la reaccion en cadena e liberant l'energia de la fission nucleara.

Armas de fusion o bombas H[modificar | modificar la font]

Leis armas de fusion son generalament dichas « bombas H » car utilizan lo principi de la fusion d'isotòps leugiers de l'idrogèn. Aqueleis isotòps son lo deutèri (idrogèn-2) e lo triti (idrogèn-3). Lo deutèri es extrach de l'aiga de mar e lo triti es fach a partir de liti. Pasmens, una temperatura importanta es necessària per realizar de reaccions de fusions. Ansin, una bomba de fission au plutòni es utilizada coma amòrsa. Una bomba H tèn donc dos estancis. Lo premier es una bomba A e lo segond es facha deis isotòps destinats a la fusion.

Bombas de raionament renforçat o bombas N[modificar | modificar la font]

Lei bombas de raionament renforçat son generalament dichas « bombas de neutrons » o « bombas N ». Es una variacion d'una bomba H amb un raionament renforçat e d'efèctes de bofada e de temperatura demenits. L'objectiu es d'obtenir un flux de radiacions e de neutrons fòrça important capable de tuar leis organismes vivents parat per un blindatge a una distància d'unei centenaus de mètres.

Efèctes deis armas nuclearas[modificar | modificar la font]

Una arma nucleara tèn quatre efèctes principaus que son :

  • la bofada de l'explosion qu'es una onda de pression fòrça importanta. Pòu destruir lei construccions e causar de lesions ai personas pròchas de l'explosion. De mai, la depression creada après l'explosion entraïna la formacion de vents violents similars a un ciclòn. Se l'explosion a luòc au sòu, pòu entraïnar de tèrratrems.
  • la calor. Ansin, una bomba d'una poissança de 10 Mt pòu infligir de cremaduras fins a 30 km dau luòc de l'explosion.
  • l'impulsion electromagnetica que pòu destruir la màger part de circuits electrics.
  • lei radiacions causadas per l'explosion o per leis elements radioactius de la bomba.

Utilizacion de l'arma nucleara[modificar | modificar la font]

Missil estrategic Trident II tirat per un sota-marin britanic.

Armas estrategicas[modificar | modificar la font]

Leis armas nuclearas estrategicas son d'engenhs amb una poissança e una portada importantas. Son destinas a la destruccion d'objectius economics e demografics coma d'aglomeracions o a l'eliminacion dei fòrças estrategicas adversas. Aqueleis armas son leis instruments de l'estrategia de dissuasion nucleara.

Armas tacticas[modificar | modificar la font]

Leis armas nuclearas tacticas son d'armas amb una poissança febla o mejana destinadas a la destruccion deis armadas enemigas. Son mandadas per una gamma larga d'aparelhs coma avions, missils (èr-èr, èr-sòu, sòu-sòu...), torpilhas, obús d'artilhariá, minas...

País possessors de l'arma nucleara[modificar | modificar la font]

Dempuei 1945 e lei premierei bombas atomicas fabricadas per leis Estats Units, divèrsei país an desvolopat de programas per aquistar d'armas nuclearas.

Poissanças nuclearas majoras (roge), mejanas (arange), feblas (blau) e supausada (negre).

Cinc país son juricament reconeguts possessors de l'arma nucleara per lo Tractat de Non-Proliferacion. En 2006, seis arsenals tenguèron :

Tres país tènon oficialament d'armas nuclearas en defòra dau TNP :

Enfin, Israèl tendriá environ 100 ogivas nuclearas activas mai son govèrn a pas confiermat aquela informacion.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Perfectionnements aux charges explosives, 4 de mai de 1939, ep&FT=E