Vejatz lo contengut

Idrogèn

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

1
-Idrogènèli
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
-

H

Li
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro Idrogèn, H, 1
Tièra quimica nonmetals
Grop, Periòde, Blòc 1, 1, s
Aparéncia sens color
Massa atomica 1.00794(7) g/mol
Configuracion electronica 1s1
Electrons per nivèl energetic 1
Proprietats fisicas
Fasa gas
Densitat (0 °C) 0,0899 g/L
Punt de fusion 14,01 K
(-259,14 °C, -434,45 °F)
Punt d'ebullicion 20,28 K
(-252,87 °C, -423,17 °F)
Calor de fusion (H2) 0,117 kJ/mol
Calor de vaporizacion (H2) 0,904 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) (H2)
28,836 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K         15 20
Temperatura critica 32,19 K
Pression critica 1,315 MPa
Densitat critica 30,12 g/L
Proprietats atomicas
Estructura cristallina exagonal
Estat d'oxidacion 1
(oxid atmofèr)
Electronegativitat 2,20 (Escala de Pauling)
Potencial d'ionizacion 1èr : 1312,0 kJ/mol
Rai atomic 25 pm
Rai atomic calculat 53 pm
Rai covalent 37 pm
Rai de Van der Waals 120 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme pas de donada
Conductivitat termica (300 K) 180,5 mW/(m·K)
Velocitat del son (gas, 27 °C) 1310 m/s
Numèro CAS 1333-74-0
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') idrogèn
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
1H 99,985% H es estable amb 0 neutrons
2H 0,015% H es estable amb 1 neutrons
3H trace 12,32 y β- 0,019 3He

L'idrogèn es un element quimic de simbòl H e de nombre atomic 1. Ten un pes atomic mejan de 1,00794 uma, çò que ne fa l'element pus leugièr. Dins sa forma monoatomica (H) es la substància quimica mai abondanta: constituís aperaquí 75% de la massa barionica de l'univèrs.[1] Las estelas compactas son compausadas principalament d'idrogèn a l'estat de plasma.

En condicions estandard de temperatura e de pression, l'idrogèn es incolor, inodor, insipid, non toxic, non metallic, e autament combustible; pren la forma d'un gas diatomic de formula moleculara H2. L'idrogèn atomic d'ocurréncia naturala es fòrça rar per la Tèrra, pr'amor que forma facilament de compausats covalents amb la majoritat dels elements e se tròba present dins la molecula d'aiga e dins la majoritat dels compausats organics. L'idrogèn ten un ròtle fòrça important dins la quimica d'acid-basa: dins nombrosas reaccions s'intercambian de protons entre molaculas solublas.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Hydrogen in the Universe. NASA, 13 setembre 1997.