1952

1952
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans : 1949 1950 1951  1952  1953 1954 1955 Decennis : 1920 1930 1940  1950  1960 1970 1980 Sègles : Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI Millennis : Millenni I  Millenni II  Millenni III Cronologia mesadièra : Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec Cronologias tematicas : Aeronautica • Arquitectura • Automobila • Benda dessenhada • Camins de fèrre • Cinèma • Drech • Economia • Fotbòl • Jòc • Jòc vidèo • Literatura • Musica • Santat e medecina • Sciéncia • Sociologia • Espòrt • Teatre • TV Autres calendièrs : Roman • Chinés • Gregorian • Ebrieu • Indó • Musulman • Persan • Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1952 del calendièr gregorian.

Eveniments

França

• 28 de mai - Manifestacion comunista a París a l'ocasion de l'arribada del novèl comandant en cap de l'OTAN.

Euròpa

• 6 de heurèr : La princessa Elizabeth Alexandra Mary puja suu tròne deu Reiaume Unit e deu Commonwealth e pren lo nom d'Elisabeta II deu Reiaume Unit.
• 21 de març - Las doas ultimas aplicacions de la pena de mòrt als Païses Basses.
• 23 de julhet - Creacion de la Comunitat europèa del carbon e de l'acièr, amb las participacions de França, Itàlia, Alemanha Occidentala, Belgica, Païses Basses e Luxemborg.

Grècia

Extension dau drech de vòte ai fremas.

Turquia

Intrada dau país au sen de l'OTAN.

America

Bolívia

Extension dau drech de vòte ai fremas.

Estats Units d'America

Fotografia de la premiera explosion d'una bomba H.

Explosion de la premiera bomba H estatsunidenca (31 d'octòbre). Aquò èra destinat a mantenir l'avança estatsunidenca en matèria d'armaments nuclears mai leis autrei poissanças majoras de la planeta comblèron rapidament son retard (URSS en 1953, Reiaume Unit en 1957, China en 1967 e França en 1968).

Asia

Liban

Extension dau drech de vòte ai fremas.

Mond

• 21 de març - Kwame Nkrumah es elegit primièr ministre de la Còsta d'Aur (actualament, Ghana)

Sciéncias e tecnicas

Armament

Premiera explosion d'una bomba H per leis Estats Units d'America (31 d'octòbre).

Arqueologia

Descubèrta de la tomba dau rèi maia K'inich Janaab' Pakal I^èr.

Medecina

Premiera utilizacion de l'ecografia, aplicacion dau principi dau sonar au còrs uman, per l'Estatsunidenc John Wild (1914-2009).

Naissenças

• 2 de genièr - Indulis Emsis, primièr ministre d'Estònia
• 9 de genièr - Marek Belka, primièr ministre de Polonha
• 14 de genièr - Călin Popescu-Tăriceanu, primièr ministre de Romania
• 17 de genièr - Ryuichi Sakamoto, compositor japonés
• 21 de genièr - Marie-Arlette Carlotti, politiciana francesa
• 28 de genièr - Jean-Louis Murat, cantaire e compositor francés
• 1 de febrièr - Roger Y. Tsien, bioquimista american, Prèmi Nobel
• 2 de febrièr - Christiane Taubira, politiciana francesa
• 2 de febrièr - Park Geun-hye, presidenta de la Corèa del Sud
• 10 de febrièr - Lee Hsien Loong, primièr ministre de Singapor
• 19 de febrièr - Danilo Türk, president d'Eslovènia
• 11 de març - Ricardo Martinelli, president de Panamà
• 11 de març - Douglas Adams, escrivan britanic
• 24 de març - Quim Monzó, romancièr catalan
• 9 d'abril - Michel Sapin, politician francés
• 10 d'abril - Steven Seagal, actor american
• 23 d'abril - Narada Michael Walden, compositor e cantaire american
• 14 de mai - David Byrne, musician e compositor escocés (Talking Heads)
• 14 de mai - Robert Zemeckis, director de cinèma american
• 25 de mai - Petar Stoyanov, president de Bulgaria
• 4 de junh - Bronisław Komorowski, president de Polonha
• 7 de junh - Orhan Pamuk, escrivan turc, Prèmi Nobel de Literatura en 2006
• 11 de junh - Anote Tong, president de Kiribati
• 16 de junh - Georgios Papandreou, politician grèc
• 18 de junh - Isabella Rossellini, actritz italiana
• 19 de junh - Jérôme Cahuzac, politician francés
• 20 de junh - John Goodman, actor american
• 1 de julhet - Dan Aykroyd, actor american
• 1 de julhet - Thomas Yayi Boni, president de Benin
• 2 de julhet - Ahmed Ouyahia, primièr ministre d'Argeria
• 4 de julhet - Álvaro Uribe Vélez, president de Colómbia
• 12 de julhet - Irina Bokova, politiciana bulgara
• 18 de julhet - Jean-Christophe Rufin, mètge, istorian, escrivan e diplomata francés
• 21 de julhet - Robin Williams, actor american
• 1 d'agost - Zoran Đinđić, politician sèrbe (m. 2003)
• 4 d'agost - Estanislau da Silva, primièr ministre de Èst Timor
• 17 d'agost - Nelson Piquet, pilòt brasilièr de Formula 1
• 17 d'agost - Guillermo Vilas, jogaire de tennis argentin
• 18 d'agost - Patrick Swayze, actor american (m. 2009)
• 21 d'agost - Joe Strummer, musician anglés (The Clash) (m. 2002)
• 21 d'agost - Jiří Paroubek, president de la Republica Chèca
• 24 d'agost - Linton Kwesi Johnson, musician jamaican
• 26 d'agost - Michael Jeter, actor american (m. 2003)
• 2 de setembre - Jimmy Connors, jogaire de tennis american
• 16 de setembre - Fatos Nano, primièr ministre d'Albania
• 18 de setembre - Dee Dee Ramone, musician american (The Ramones) (m. 2004)
• 20 de setembre - Manuel Zelaya, president d'Honduras
• 25 de setembre - Christopher Reeve, actor e activista american (m. 2004)
• 7 d'octobre - Vladimir Putin, president de Russia
• 22 d'octobre - Jeff Goldblum, actor american
• 5 de novembre - Teresa Rabal, cantaira e actritz espanhòla
• 9 de novembre - Jack W. Szostak, biològ american, Prèmi Nobel
• 24 de novembre - Ulrich Seidl, realizator austriac
• 26 de decembre - Alyksandr Ankvab, president d'Abcazia
• Pierre Camani, politician occitan
• Idriss Déby Itno, president de Chad
• Venkatraman Ramakrishnan, biològ indian, Prèmi Nobel

Decèsses

• 18 de genièr - Curly Howard, actor de comèdias american (n. 1903)
• 18 de genièr - Jonas Staugaitis, president de Lituània (n. 1868)
• 25 de genièr - Sveinn Björnsson, president d'Islàndia (n. 1881)
• 6 de febrièr - Rei Jòrdi VI del Reialme Unit (n. 1895)
• 12 de febrièr - Enrique Jardiel Poncela, escrivan de lenga espanhòla (n. 1901)
• 19 de febrièr - Knut Hamsun, escrivan norvegian, Prèmi Nobel de literatura (n. 1859)
• 22 de febrièr - Kaarlo Juho Ståhlberg, 1^èr president de Finlàndia (n. 1863)
• 5 de març - Charles Scott Sherrington, fisiologista anglés, Prèmi Nobel (n. 1857)
• 13 de març - Johan Nygaardsvold, primièr ministre de Norvègia (n. 1879)
• 22 de març - Don Stephen Senanayake, primièr ministre de Ceilan (n. 1884)
• 1 de junh - John Dewey, filosòf nòrd-american (n. 1859)
• 6 de mai - Maria Montessori, pedagoga e mètge italiana (n. 1870)
• 21 de julhet - Pedro Lascuráin Paredes, president de Mexic (n. 1856)
• 26 de julhet - Eva Perón, femna del president d'Argentina Juan Domingo Perón (n.1919)
• 22 d'agost - Filadèlfa de Gerda, poetessa bigordana (n. 1871)
• 29 de setembre - George Santayana, escrivan e filosòf espanhòl (n. 1863)
• 8 d'octobre - Arturo Rawson, president d'Argentina (n. 1885)
• 9 de novembre - Chaim Weizmann, primièr president d'Israèl (n. 1874)
• 18 de novembre - Paul Éluard, poèta francés (n. 1895)
• Pau Vezian, felibre (n. 1869)

Prèmi Nobel

• Prèmi Nobel de Fisica : Felix Bloch, Edward Mills Purcell
• Prèmi Nobel de Quimia : Archer John Porter Martin, Richard Laurence Millington Synge
• Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Selman Abraham Waksman
• Prèmi Nobel de Literatura : François Mauriac
• Prèmi Nobel de la Patz : Albert Schweitzer