1952
1952 | |
---|---|
Ans : 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1952 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
- 28 de mai - Manifestacion comunista a París a l'ocasion de l'arribada del novèl comandant en cap de l'OTAN.
Euròpa[modificar | modificar la font]
- 6 de heurèr : La princessa Elizabeth Alexandra Mary puja suu tròne deu Reiaume Unit e deu Commonwealth e pren lo nom d'Elisabeta II deu Reiaume Unit.
- 21 de març - Las doas ultimas aplicacions de la pena de mòrt als Païses Basses.
- 23 de julhet - Creacion de la Comunitat europèa del carbon e de l'acièr, amb las participacions de França, Itàlia, Alemanha Occidentala, Belgica, Païses Basses e Luxemborg.
Grècia[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Turquia[modificar | modificar la font]
Intrada dau país au sen de l'OTAN.
America[modificar | modificar la font]
Bolívia[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Estats Units d'America[modificar | modificar la font]

Explosion de la premiera bomba H estatsunidenca (31 d'octòbre). Aquò èra destinat a mantenir l'avança estatsunidenca en matèria d'armaments nuclears mai leis autrei poissanças majoras de la planeta comblèron rapidament son retard (URSS en 1953, Reiaume Unit en 1957, China en 1967 e França en 1968).
Asia[modificar | modificar la font]
Liban[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Mond[modificar | modificar la font]
- 21 de març - Kwame Nkrumah es elegit primièr ministre de la Còsta d'Aur (actualament, Ghana)
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Premiera explosion d'una bomba H per leis Estats Units d'America (31 d'octòbre).
Arqueologia[modificar | modificar la font]
Descubèrta de la tomba dau rèi maia K'inich Janaab' Pakal Ièr.
Medecina[modificar | modificar la font]
Premiera utilizacion de l'ecografia, aplicacion dau principi dau sonar au còrs uman, per l'Estatsunidenc John Wild (1914-2009).
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 2 de genièr - Indulis Emsis, primièr ministre d'Estònia
- 9 de genièr - Marek Belka, primièr ministre de Polonha
- 14 de genièr - Călin Popescu-Tăriceanu, primièr ministre de Romania
- 17 de genièr - Ryuichi Sakamoto, compositor japonés
- 21 de genièr - Marie-Arlette Carlotti, politiciana francesa
- 28 de genièr - Jean-Louis Murat, cantaire e compositor francés
- 1 de febrièr - Roger Y. Tsien, bioquimista american, Prèmi Nobel
- 2 de febrièr - Christiane Taubira, politiciana francesa
- 2 de febrièr - Park Geun-hye, presidenta de la Corèa del Sud
- 10 de febrièr - Lee Hsien Loong, primièr ministre de Singapor
- 19 de febrièr - Danilo Türk, president d'Eslovènia
- 11 de març - Ricardo Martinelli, president de Panamà
- 11 de març - Douglas Adams, escrivan britanic
- 24 de març - Quim Monzó, romancièr catalan
- 9 d'abril - Michel Sapin, politician francés
- 10 d'abril - Steven Seagal, actor american
- 23 d'abril - Narada Michael Walden, compositor e cantaire american
- 14 de mai - David Byrne, musician e compositor escocés (Talking Heads)
- 14 de mai - Robert Zemeckis, director de cinèma american
- 25 de mai - Petar Stoyanov, president de Bulgaria
- 4 de junh - Bronisław Komorowski, president de Polonha
- 7 de junh - Orhan Pamuk, escrivan turc, Prèmi Nobel de Literatura en 2006
- 11 de junh - Anote Tong, president de Kiribati
- 16 de junh - Georgios Papandreou, politician grèc
- 18 de junh - Isabella Rossellini, actritz italiana
- 19 de junh - Jérôme Cahuzac, politician francés
- 20 de junh - John Goodman, actor american
- 1 de julhet - Dan Aykroyd, actor american
- 1 de julhet - Thomas Yayi Boni, president de Benin
- 2 de julhet - Ahmed Ouyahia, primièr ministre d'Argeria
- 4 de julhet - Álvaro Uribe Vélez, president de Colómbia
- 12 de julhet - Irina Bokova, politiciana bulgara
- 18 de julhet - Jean-Christophe Rufin, mètge, istorian, escrivan e diplomata francés
- 21 de julhet - Robin Williams, actor american
- 1 d'agost - Zoran Đinđić, politician sèrbe (m. 2003)
- 4 d'agost - Estanislau da Silva, primièr ministre de Èst Timor
- 17 d'agost - Nelson Piquet, pilòt brasilièr de Formula 1
- 17 d'agost - Guillermo Vilas, jogaire de tennis argentin
- 18 d'agost - Patrick Swayze, actor american (m. 2009)
- 21 d'agost - Joe Strummer, musician anglés (The Clash) (m. 2002)
- 21 d'agost - Jiří Paroubek, president de la Republica Chèca
- 24 d'agost - Linton Kwesi Johnson, musician jamaican
- 26 d'agost - Michael Jeter, actor american (m. 2003)
- 2 de setembre - Jimmy Connors, jogaire de tennis american
- 16 de setembre - Fatos Nano, primièr ministre d'Albania
- 18 de setembre - Dee Dee Ramone, musician american (The Ramones) (m. 2004)
- 20 de setembre - Manuel Zelaya, president d'Honduras
- 25 de setembre - Christopher Reeve, actor e activista american (m. 2004)
- 7 d'octobre - Vladimir Putin, president de Russia
- 22 d'octobre - Jeff Goldblum, actor american
- 5 de novembre - Teresa Rabal, cantaira e actritz espanhòla
- 9 de novembre - Jack W. Szostak, biològ american, Prèmi Nobel
- 24 de novembre - Ulrich Seidl, realizator austriac
- 26 de decembre - Alyksandr Ankvab, president d'Abcazia
- Pierre Camani, politician occitan
- Idriss Déby Itno, president de Chad
- Venkatraman Ramakrishnan, biològ indian, Prèmi Nobel
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 18 de genièr - Curly Howard, actor de comèdias american (n. 1903)
- 18 de genièr - Jonas Staugaitis, president de Lituània (n. 1868)
- 25 de genièr - Sveinn Björnsson, president d'Islàndia (n. 1881)
- 6 de febrièr - Rei Jòrdi VI del Reialme Unit (n. 1895)
- 12 de febrièr - Enrique Jardiel Poncela, escrivan de lenga espanhòla (n. 1901)
- 19 de febrièr - Knut Hamsun, escrivan norvegian, Prèmi Nobel de literatura (n. 1859)
- 22 de febrièr - Kaarlo Juho Ståhlberg, 1èr president de Finlàndia (n. 1863)
- 5 de març - Charles Scott Sherrington, fisiologista anglés, Prèmi Nobel (n. 1857)
- 13 de març - Johan Nygaardsvold, primièr ministre de Norvègia (n. 1879)
- 22 de març - Don Stephen Senanayake, primièr ministre de Ceilan (n. 1884)
- 1 de junh - John Dewey, filosòf nòrd-american (n. 1859)
- 6 de mai - Maria Montessori, pedagoga e mètge italiana (n. 1870)
- 21 de julhet - Pedro Lascuráin Paredes, president de Mexic (n. 1856)
- 26 de julhet - Eva Perón, femna del president d'Argentina Juan Domingo Perón (n.1919)
- 22 d'agost - Filadèlfa de Gerda, poetessa bigordana (n. 1871)
- 29 de setembre - George Santayana, escrivan e filosòf espanhòl (n. 1863)
- 8 d'octobre - Arturo Rawson, president d'Argentina (n. 1885)
- 9 de novembre - Chaim Weizmann, primièr president d'Israèl (n. 1874)
- 18 de novembre - Paul Éluard, poèta francés (n. 1895)
- Pau Vezian, felibre (n. 1869)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Felix Bloch, Edward Mills Purcell
- Prèmi Nobel de Quimia : Archer John Porter Martin, Richard Laurence Millington Synge
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Selman Abraham Waksman
- Prèmi Nobel de Literatura : François Mauriac
- Prèmi Nobel de la Patz : Albert Schweitzer