Provença
Provença
| |
---|---|
![]() Escut |
![]() Bandièra |
![]() | |
Estat | França |
Capitala | Ais de Provença |
Principalas vilas | Marselha, Ais de Provença, Arle, Tolon |
Gentilici | provençau -ala |
Predominança lingüistica | occitan (provençau) |
Localizacion | |
![]() |
Provença nòrma mistralenca) es una region istorica e culturala d'Occitània, a l'èst. Es tanben lo nom d'un ancian reiaume puei d'un ancian comtat que foguèt annexat juridicament en 1481 au reialme de França e d'un ancian marquesat. Correspònd uei, au sens larg, a una granda partida de la region administrativa de Provença-Aups-Còsta d'Azur, au sud-èst de l'Estat francés. S'espandís de la region de Nimes fins a la riba drecha de Var ont bòrda l'ancian Comtat de Niça situat a la riba senèstra. Mai lo País Niçard èra dins lo comtat de Provença fins en 1388 e d'unei niçards se dison provençaus.
(Prouvènço enMai largament, dins un sens culturau e toristic, Provença s'espandís fins a l'èst de Gard (delà Ròse fins a Nimes e Vidorle) e fins au sud d'Ardecha e de Droma. Tanben lo Comtat Venaicin fa partida de la Provença culturala e istorica.
La capitala istorica de Provença foguèt Arle de 911 a 1180, puei Ais de Provença de 1180 a 1789. Mai aquela de la region administrativa Provença-Aups-Còsta d'Azur es Marselha.
Lo gentilici es provençau -ala (var. provençal -ala).
Geografia[modificar | modificar la font]
Lei departaments de l'ancian comtat (annexat a França per Loís XI) e anciana província reiala francesa correspòndon a una partida de la region administrativa de Provença-Aups-Còsta d'Azur que recuèrb lei departaments deis Aups d'Auta Provença (04), deis Aups Maritims (06), dei Bocas de Ròse (13), de Var (83) e de Vauclusa (84).
Divisions administrativas[modificar | modificar la font]
- Superfícia : 4299 km²
- Populacion : 1 063 846 abitants (2005)
- Prefectura : Niça
- Sosprefecturas : Grassa
- Densitat : 247 ab/km²
- Superfícia : 6944 km²
- Populacion : 153 393 abitants (2005)
- Prefectura : Dinha
- Sosprefecturas : Barcilona de Provença, Castelana e Forcauquier
- Densitat : 22 ab/km²
- Superfícia : 5973 km²
- Populacion : 967 054 abitants (2005)
- Prefectura : Tolon
- Sosprefecturas : Brinhòla e Draguinhan
- Densitat : 162 ab./km²
- Superfícia : 3566 km²
- Populacion : 529 077 abitants (2005)
- Prefectura : Avinhon
- Sosprefecturas : Ate e Carpentràs
- Densitat : 148 ab/km²
- Superfícia : 5112 km²
- Populacion : 1 905 829 abitants (2005)
- Prefectura : Marselha
- Sosprefecturas : Ais de Provença, Arle e Istre
- Densitat : 372 ab/km²
Culturalament e istoricament, se pòt tanben considerar que lo departament deis Auts Aups (05), lo sud de Droma (26) e la partida èst e sud de Gard (30)—e una franja sud-èst d'Ardecha (07)—son provençaus.
Istòria[modificar | modificar la font]
Antiquitat[modificar | modificar la font]

Lo territòri de Provença foguèt poblat au paleolitic e au neolitic.
Lei premiers testimoniatges istorics mençonan la preséncia dau pòble Ligur e l'arribada dei Cèltas au sègle -IV que se mesclèron de còps amb lei ligurs, mai que mai dins la Bassa Provença ; pasmens, lo començament vertadier de l'istòria de Provença arribèt au sègle -VI amb la fondacion de Marselha per lei grècs de Focèa. Marselha venguèt ansin una ciutat comercianta de cultura grèga en contacte amb lei ligurs e lei cèltas. Aquelei dos pòbles se mesclèron culturalament sota l'influéncia de la civilizacion grèga, coma o mòstra per exemple lo site arqueologic de Glanum. Adoptèron tecnicas e practicas artesanalas dei grècs (coma la cultura de la vinha, de l'olivier, lo biais de bastir lei monuments e lei vilas). Durant lo periòde grèc, Marselha foguèt en relacion sostenguda amb Grècia (recebiá lei produchs d'Euròpa dau Nòrd per leis exportar fins a l'airau mediterranèu) e comencèt de desvolopar sa granda activitat maritima ; un dei sei grands navigators, Eutimènes naviguèt dins l'Ocean Atlantic fins a Senegal.
Marselha s'aliguèt puei amb Roma en establissent una relacion d'ajuda mutuala ; Marselha sonèt Roma per l'aparar còntra lei gallés e, de son costat, ajudèt Roma còntra Cartage e mai paguèt una partida dau tribut exigit per lei gallés après la presa de Roma en -387. Menaçada un còp mai per lei pòbles de l'interior (Ligurs, Salians - una aligança dei Cèltas - e Allobròges), Marselha sonèt demandèt una vegada mai l'ajuda de Roma a la fin dau sègle -II ; la guèrra durèt entre -125 e -121 e lei romans s'installèron definitivament en Provença ; Sextius Calvinus fondèt ansin Aquae Sextiae (Ais de Provença) en -122. Roma obtenguèt ansin la creacion de la província de Gallia Transalpina amb Ais per capitala e posquèt ansin religar Itàlia amb Ispània. Aquela província venguèt puei la Gàllia Narbonesa (amb Narbo - uei Narbona - coma capitala e foguèt traversada per la Via Domícia.
Coma aligada de Roma, Marselha gaudèt d'un estatut privilegiat e sei eleits locaus posquèron perseguir de carrieras politicas prestigiosas. Pasmens, quand Pompèu e Juli Cesar s'afrontèron, Marselha prenguèt lei parts dau premier, foguèt assejada per Cesar en -40 e conservèt son estatut mai perdèt sa poténcia amb sei territòris (conservèt Niça e leis illas d'Ieras).
Roma fondèt de colonias per sei veterans e Arle prenguèt una granda importància.
Lei premiereis invasions barbaras esparnhèron Provença durant lo sègle IV mai fin finala, a la casuda de l'Empèri Roman, lei Visigòts e lei Burgondis se partegèron respectivament l'Oèst e l'Èst de Provença.
Cultura de Provença[modificar | modificar la font]
Escrivans de Provença[modificar | modificar la font]
- Robèrt Lafont
- Joan Josèp Mariús Dieulofet
- Glaudi Barsotti
- Sèrgi Bec
- Glaudi Brueis
- Gaspard Zerbin
- Pèire Pessamessa
- Max Felip Delavoët
- Carles Galtier (1913 - 2004)
- Florian Vernet
- Jòrgi Rebol
- Danièla Jullien
- Joan Ives Casanòva
- Michel Miniussi
- Josèp d'Arbaud
- Valèri Bernard (1860 - 1936)
- Frederic Mistral (1830 - 1914)
- Victor Gelu (1806 - 1885)
- Josèp Romanilha (1818 - 1891)
- Anfós Daudet, en francés (1840 - 1897)
- Marcèu Panhòl, en francés (1895 - 1974)
- Joan Giono, en francés (1895 - 1970)
- Émile Zola, en francés (1840 - 1902)
- Joan Aicard (1848 - 1921)
Pintors e escalpraires de Provença[modificar | modificar la font]
- Valèri Bernard (1860 - 1936)
- Pau Cesana (1839 - 1906)
- Josèp Marchand (1758 - 1843)
- Cesar Baldaccini (1921 - 1998)
- Pèire Puget (1620 - 1694)
- Adòlf Monticelli (1824 - 1886)
- Francés Màrius Granet (1775 - 1849)