La Gàrdia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
La Gàrdia
Escut de la Gàrdia.PNG
Estat Itàlia
Region Calàbria
Província Cosença (CS)
Latitud 39° 28' Nòrd
Longitud 16° 0' Èst
Altitud 515 m
Superfícia 21 km²
Populacion:
 - Totala
 - Densitat

1908 (31/08/2016)
74,24 ab./km²
Cònse Vincenzo Rocchetti
Localitats Marina, Terme
Comunas limitròfas Acquappesa, Cetraro, Fuscaud, Mongrassano
Còde postal {{{cap}}}
Prefixe telefonic 0982
Còde ISTAT 078061
Còde fiscal E242
Abitants gardiòls
Patron:
 - Sant
 - Jorn

Sant Andrieu apòstol
30 de novembre
Sit institucional guardia-piemontese.cs

La Gàrdia (Guardia Piemontese en italian) l'es un comun d'Itàlia, en Calàbria, ont se parla tradicionalament l'occitan vivaroalpenc (apelat gardiòl) dempuei lo sègle XV aumens. L'es una enclava de lenga occitana dins lo domeni lingüistic italian. Sa populacion l'es de 1549 abitants.

Lo gentilici es gardiòl (var. non locala -òu), gardiòla.

Panèu d'intrada bilingüe

Estòria[modificar | modificar la font]

Las originas[modificar | modificar la font]

Coma e quora la Gàrdia ilh vai nais, l’es pas possible dire ab precision, perqué la lhi es pas encartaments oficials.

Mas, studis faits en isti derríers temps, ilh testimónian sensa dubi, que la populacion de la Gàrdia ilh a las raiç dins las Vals occitanas piemontés de las Alps Còcias.

Un diplòma anjoin al fai pensa a la presença de quarque grop de valdés dins la Calàbria Citra fins dal 1269 e la se pensa que l’immigracion ilh sarèra venhua entra lo 1265 e lo 1273.

L’èra senhor de Fuscaud un cèrt Bernardo ò Zanino del Poggio, nòble lombard (ista familha ilh vai ièsser puei quiamaa de la Cisterna) qu’al avia aiut aiqué feud per mèrites de guèrra; èll al èra enemic dal clèr de Roma e amic dei valdés.

Enchantat dal spírit de suportacion qu’ilh demostravan lhi valdés de las Vals Piemontés vèrs las persecucions que lhi catòlics ilh començavan a far dins lhi confronts lor, al lhi vai envitar a venir en Calàbria entra lo 1265 e lo 1273.

Mas pas negun encartament stòric al confèrma ista venhua.

Après de la destruccion de lhi Càtars, lo víscove de Tolosa, l’albigés Vivian dins al 1242, ensèms a quarque disciple al vai venir en Polha (ab lo nòm de Polha al venia quiamaa decò la Calàbria) per obesir a un edicte de Federic II, qu’al cachava tots lhi erètics de la Lombardia.

Pierre Gilles, de Peirosa e pastor evangèlic a la Tor, qu’al avia aiut istas notícias de un avo qu’al èra stat en Calàbria, al cointa que entra lo 1313 e lo 1340 a Turin, dins una locanda, dui jóvens valdés, ab un galantòm calabrés, fòrse Ugone Del Balzo, siniscalc en Piemont dal rei Robèrt D’Anjó, ilh se lamentavan de la povertat de las Valls, qu’ilh èran assai afollaas per l’arrive dei valdés de la Provença e dal Delfinat, aont la presença dal Papa a Avinhon ilh avia aumentat las persecucions. Lo Del Balzo al lhi vai envita a venir en Calàbria, aont al possedia tèrras. Al lhi vai encoratja parllant de tèrra bona e rica e ab condicions bonas.

Lhi jóvens, qu’ilh coneissian aiquela region per çò que ilh avian cointat lhi barbas de retorn de las missions, ilh van ièsser content de la propòsta. Per visitar istas tèrras e pilhar lhi prims contacts ab lhi feudatars dal lúec, ilh van manda una delegacion.

Aiquisti, al retorn, ilh van decantar las bellícias dal lúec e las riquicas: terrens bons, vinhètas, olvíers, novíers, castanhíers, forèstas, montanhas adaptas per créisser lo bestiam.

Las condicions ilh èran bonas, perqué la lhi venia donaa la possiblitat de se constituir en comunitat segont las pròprias tradicions, de stremar las usanças e preiar dins la pròpria fe.

Ilh van far un regular contract, qu’al vai ièsser puei confermat dal rei de Nàpols Ferdinand d’Aragon.

La prima colònia ilh èra formaa de còpias jóvens, que après de 25 jorns de camin ilh van arriva.

Çò que ilh van pòrta ab lor la se saup pas, savèm sol que ab la venhua lor la se vai svilopa la cultivacion dal síerc, la lavoracion de la lana e la lavoracion de la concha de las pèlls, perqué istas activitats ilh van ièsser presentas a la Gàrdia fins a lhi ans 40.

Lor ilh van ièsser culhits dal feudatari de Montalt, qu’al lhi vai manda sus dívèrs territòris. Lo Senhor de Fuscaud al lhi vai dona lo territòri entorn a la tor darrèir dal paiament de una soma pechita.

La tradicion populara ilh ditz que lhi prims valdés ilh s’èran fermats al còç Rossin, mas la nèu e la lontanança de las tèrras de fatigar ilh lhi vai far shind.

Ilh van chèrca lo permés de construir las pròprias casas entorn a la tor. Lor l’èra gent bona e pacifica, ilh van aver lo privilègi de poer sarra de murs la ciutat. Enshit la vai nais la Gàrdia, coneissua en un prim moment coma Guardia Lombarda, puei dins al 1863 ilh vai pilha lo nòm de Guardia Piemontese.

Lhi valdés en Calàbria ilh van creis de nombre, dopuei de una cinquantena de ans ilh van far autres país.

Dins lhi « Processi della Sommaria Pandetta » sota la votz Gàrdia la lhi es scrit que a la Gàrdia la lhi avia un castèll.

Durant lo rènh de Carles I d’Anjó (1265-1285) a la Gàrdia la lhi avia ja lhi valdés, dal bon, la se lei que Carles d’Anjó “al vai confèrma lhi privilègis qu’ilh godian lhi “Gardiòts”, de aver las tèrras sensa las taxas , ilh avian pas a far lo servici militar e a aver lo permés de far star a la Gàrdia lhi fraires dal Piemont, mas paiant 50 docats a l’an, al cònte de istas tèrras a títol de casalinatge.

Un autre grop de valdés al vai venir en Calàbria, après de la bòlla “Id nostris cordis vota” (condamna contra lhi erètics) faita de Innocenç III dins al 1487.

Segont la taxacion anjoina, dins al 1276 la Gàrdia ilh avia 539 abitants, trei sègles après ilh figura ab 105 fúecs, dins al 1545 ab 160, dins al 1562 ab 158, dins al 1595 ab 240, 280 dins al 1648 e 130 dins al 1669.

Trovèm puei notícias de la Gàrdia dins al 1382 aont ab un ordenança dal 10 d’abril, Carles Durazzo al vai dona l’art de praticar la medicina al físic mastre Francesc De Nicòla, de la Gàrdia.

Dal 1485 al 1487, durant lo rènh aragonés, en Calàbria la lhi vai èsser la seconda conjuracion dei barons, que ab l’ajuia dal Papa Innocenç VIII, lhi valdés de la Gàrdia ilh van veire la destruccion de las casas e de las muras dal país e ilh van ièsser constreits a fúier.

Dins al 1492 lhi valdés de la Gàrdia ancara ilh èran pas tornats al país e ne ilh volian retorna:” “In la guerra proxime passata essendone stati arsi et disfacti non voliano più ritornare ad abitare in dicta terra”.Coma la se lei dins al

encartament de la Regia Chambra de la Sommaria, stremat dins l’arquiu de Nàpols, per lhi encoratjar a reconstruir las muras dal país, lo rei al avia desponut, per mètz dal cònte de Alife, que “se contentava che deli cinquanta ducati quali erano tenuti pagare omne anno delle entrate de dicta terra che ne avessero pagate ducati vinticinque lo anno” aiquela exempcion ilh durèssa “tanto tempo quanto durava la franchicia che haveano deli pagamenti fiscali” ab ista assegurança, lhi valdés ilh van comença a retorna.

Ilh vivian en patz, professant la pròpria fe dins las casas, ilh leían la Bíbia en secrèt, per non donar dins l’uelh ilh batiavan lhi pròpris filhs a la guieisa catòlica e ilh paiavan las dècimas al clèr. Ònhe dui ans la comunitat ilh venia visitaa dei barbas de las Valls, l’èra pas autre que predicators travestits de mercants, ilh mochian la Bíbia sota al mantèll, ilh bossian a la pòrta, ab un tòc que solament lhi amics de fe ilh savian reconóisser.

La Gàrdia ilh èra staa donaa dins al 1496 dal rei Ferrandin, durant lo període aragonés a Joanbaptista Spinèll, un senhor dal lúec.

La persecucion[modificar | modificar la font]

Quora, la vai arriva en Calàbria la votz de la Refòrma que aiquilhi dal Piemont ilh preiavan publicament e ilh avian començat a fabricar lhi temples, decó lor ilh volian tot aiçòn.

Mas barba “Gilles de Gilles” piemontés qu’al èra venhut a lhi trovar dins al 1555, al lhi avia sconselhats per lhi perícols qu’ilh anavan encontre per lhi tants tribunals d’ Inquisicion qu’ilh èran stats faits de Felip II de Spanha, lhi valdés de Calàbria ilh se van pas dona per vints e dins al 1557 ilh van mandar a Ginebra Marc Uscegli, quiamat Marquet, a demandar pastors per predicar liberament la Paròlla de Diu.

Lo stès Calvin al vai manda unhun dei melhors pastors qu’al avia: Gian Luigi Pascale. Que, ensèms a Marc Uscegli e ab dui catequists: Felip Orsèll de la Gàrdia e Francesc Tripodi de Reggio Calàbria ilh van shind en Calàbria dins al 1559. Ab lor la lhi avia decò lo barba Jàcom Bonèll, qu’al vai continua per la Sicília, mas a Messina al vai ièsser arrestat. Reconeissut erètic, al vai èsser ars viu a l’Ucciardon de Palèrm lo 18 de frevar dal 1560.

Gian Luigi Pascal al predicava lo Evangèli segont las doctrinas de Calvin, donant a la gent una loche nòva de jòia e de coratge. Entramentíer a Nàpols la se disia que en Calàbria l’èra stat scuvert un ni de erètics.

Lo senhor de Fuscaud, avisat dal clèr de la presença de isti erètics que fins a aiquèl moment al avia laissat en patz , perqué l’èra gent fatigatora e bona , de una parta al lhi volia protèger mas dins al stès temp al se poía pas quiava contra l’Inquisicion. L’èra capèllan de la familha Spinèll l’abate Antòni Anania de Taverna nemic dei valdés, veient que la lhi avia pas rèn de far ab Spinèll, al vai anar directament aont lo cardinal Ghislieri l’Alexandrin, lo futur Piu V, qu’al vai requiama ab menaças lo senhor de Fuscaud, decò èll al vai chèrca de convíncer lhi valdés e al vai manda a quiama lhi caps de la Gàrdia.

Pascal al lhi vai voler companha, mas aiqué gèst al lhi vai còsta la libertat; al vai ièsser entratenut ensèms a Marc Uscegli.

La vai comença aishit lo calvari seu.

Per uech mes al vai rèsta dins las presons dal Castèll Sant Angel, al vai ièsser condamnat a mòrt, iars viu sal Pònt Tor de Nòna lo 16 de setembre dal 1560. Durant lo temp qu’al vai ièsser encarcerat, Pascal al se preocupava dei fraires de la Gàrdia e de Sant Sixt, al lhi confortava ab bòts de letras, qu’ilh demostravan la granda fe e la soa nobletat d’arma.

Dui mes après lo martiri de Pascal, al vai arriva a Cosença l’Inquisitor Valèri Malvicin, qu’al vai visitar mai de un iatge las comunitats de Sant Sixt e de la Gàrdia, chercant de lhi convertir. Malvicin al vai pensa de recórrer a las menaças e a la violença .

Lhi abitants de Sant Sixt e de la Gàrdia ilh fuion dins lhi bòscs. Malvicin al vai chèrca ajuia al vice-rei de Nàpols e al vai comença a far una crosada contra de lor.

Al vai ièsser organizat un exèrcit pechit, format de delinqüents, qu’ilh èran stats pilhats dins las presons calabrés e la lhi èra stat prometut lo perdon de çò que ilh avian fait. Aiquist, ab vès amaïstrats en Amèrica, a la cacha umana e al cria de « amaça, amaça» ilh van comença la crosada lor. En principi lhi valdés ilh resiston e ilh lontanan lhi assauts dei nemics. Mas durant unhun de aiquisti lo governator Castanhet al múer, lhi valdés, dins al respèct dei principis de la pròpria fe, ilh van pas combatre chus.

Lo 5 de junh dal 1561 lo vice-rei ab l’Inquisitor Pansa ilh van part de Cosença per pilhar la Gàrdia.

Aiquèl stès jorn lhi valdés dal Piemont ilh van aver de Emmanuel Filibert, ab las “Patent de Cavour” lo dirit a la vita e a la libertat de culte. Entramentíer, lo marqués Spinèll pensant de far còsa gradia a l’Inquisicion ab un stratagèma al se vai empadronir de la Gàrdia, aishit descrit dins lhi avís dal Reiam de Nàpols : « Lo Spinelli [...] considerando quella terra (Guardia) essere in luogo alto e fortissimo, onde avrebbe avuto troppo che fare a vincerla colla forza, pensò di usare invece di essa un inganno, e fece in cotal modo. Prese cinquanta uomini di Fuscaldo, suoi vassalli, dei quali si fidava assai, e sotto nome di delinquenti, lì mandò alla Guardia, come in prigionia sicura, e mandò con essi quasi guardiani cinquanta altri giovani tutti armati segretamente di archibugietti a ruota. Costoro entrati nella Guardia senza verun contrasto , se ne impadronirono, e delle catene dei lor compagni incatenarono i principali della terra; il che fatto, con un tiro d’archibugione avvisarono lo Spinelli, che ciò attendeva in luogo vicino con trecento altri armati. Andatovi adunque con essi, prese prigioni tutti i rimanenti terrazzani, che dati in balia della corte, furono tutti chi scannati, qual segato per mezzo e qual’altro buttato giù da latissimo balzo fatti crudelmente, ma meritevolmente morire. Stranissima cosa a udire, fu l’ostinazione di coloro che mentre il padre vedeva dar morte al figliuolo, e il figliuolo al padre, non pure non mostravano dolore, ma lietamente dicevano che sarebbero angeli di Dio, tanto il diavolo a cui si erano dati in preda gli aveva acceccati ».

La tradicion ilh vòla que las primas víctimas ilh van ièsser femnas e que de la Pòrta Granda la scorria lo sang; ista pòrta ilh vai ièsser quiamaa puei Pòrta dal Sang.

La se cointa qu’un cèrt Giannetto Giovini al se vai pas voler confèssa ab lo prèire, perqué al disia qu’al s’èra ja confessat ab Diu, al vai ièsser tapat de la tor dal castèll. Lo jorn après , lo Vice-rei Alcalà passant de aillà, al lo vai veire en tèrra e ancara viu, ab lo pè al lhi vai tsampa la tèsta, disent: “perquè ancara al es viu aiqué vèç? Al venèssa tapat ai púercs qu’ilh se lo mingèssan”.

Mentre lhi sordats ilh robavan dins las casas, ilh van tròva un cèrt Felip Morlha ab la molhèr qu’ilh s’èran mochats, per lo paur. Ilh lhi van pilha e dopuei qu’ilh lhi avian maçats, ilh van quiava las tèstas lor sus la ponta de una lança e ilh ‘s van pòrta giriant.

La Gàrdia, a diferença de Sant Sixt, ilh vai pas ièsser iars per respèct al marqués Spinèll, ilh van ièsser iarsas sol las casas aont la lhi èra stat Pascal e lhi erètics mai importants. Lo marqués al vai promèt lo perdon ai valdés qu’ilh s’èran mochats dins las montanhas se ilh se sarèran presentats. Aishit al scriu un testímoni catòlic: «Più di 1400 individui tra uomini e donne si presentarono spontaneamente e legati insieme a catena furono tosto tradotti nelle carceri di Montalto ». A Montalt al lhi atendia fra Valèri Malvicin e autres inquisitors qu’ilh se van quiava súbit a l’òpera ab la predicacion, cercant de convíncer e costrenhent ab la tortura a l’abiura, a svilir lhi nòms de lhi companhons e lhi lúecs aont ilh se trovavan.

Lhi mai debles ilh van chèd súbit, mas lhi mai fòrts ilh van resistir a las torturas. Unhun de aiquisti, un cèrt Stefan Carlin quiavat sota tortura, tant qu’al vai ièsser squiachat, lhi intestins ilh van salh defòra.Un autre, un cèrt Verminèll, al ne vai pas poer chus e al vai promèt a l’inquisitor qu’al avèra scoutat la messa; mas l’inquisitor pas content de la promèssa, al volia saber autras notícias, al lo vai far tormenta per uech oras ab un strument quiamat “l’infern”.

Lo 11 de junh dal 1561 Ascanio Caracciolo e lo cainat ilh van comença a far justici. Al scriu De Boni “I prigionieri guardioti stavano chiusi, ammucchiati dentro una casa. La mattina dell’11 venne il boia a pigliarsi a una a una le vittime”.

Una letra de un testimoni catòlic al descriu aiquèl trist 11 de junh en aiqué mòde: “Hoggi a buona hora si è incominciata a far l’horrenda giustizia di questi luterani, che solo a pensarvi è spaventevole, che la morte di questi tali è come una morte di castrati; li quali venivano tutti riuniti in una casa dove veniva il boia et li pigliava a uno a uno, e gli legava una benda avanti gli occhi e poi li menava in un luogo spazioso poco distante da quella casa et lo faceva inginocchiare e con un coltello gli tagliava la gola et lo lasciava così, poi pigliava quella benda così insanguinata, et col coltello insanguinato ritornava a pigliar l’altro, e faceva il simile, continuò così fino al n.88… I vecchi vanno a morire allegri, i giovani più impauriti”.

Quí ilh vai rièsh a fúier ilh se van refúgia, cèrts dins las valls de orígina, autres a Ginebra, aont ilh van far Lo Refugi italian qu’al èra format per la tèrça parta de sols guardiols.

Lhi pòcs qu’ilh van rèsta de Sant Sixt e de lhi autres país valdés, ilh van ièsser portats a la Gàrdia, sota streita survelhança e ab condicions terriblas : ilh avian a scòuta ònhe jorn la messa, ilh s’avian a confèssa e far la comunion a ònhe fèsta; per lo període de la Carèma ilh avian a aver un predicator, ilh avian a requiama lhi filhs dal Piemont e de la Soïssa, portar l’abitèll jaune ab una crotz rossa, tènguer las pòrtas sensa ferrolhs ab un sportellin qu’al s’avia a duerb de defòra, per poer spiar dins las casas, ilh s’avian pas a cocha mai de shèis personas, ilh avian pas a parlla la lenga lor, la vai ièsser proïbit lo matrimoni entra valdés per almens 25 ans.

La familha Spinèll ilh vai far construir una guieisa paroquiala stabilent que pas negun guardiol ilh poia diventa prèire. Dins al 1616 al vai ièsser construit un convent dei Dominicans sota la guida dal Superior Paire Valerio Malvicino ab autres 88 mònecs e làïcs, coma la resulta dal Regio Assenso de Ferdinand IV de Borbone dal 1793: “Regio assenso per la Confraternita del Santissimo Rosario eretto nel convento degli ottantotto monaci nella Serra di Guardia”.

La venhua de Napoleon en Itàlia ilh vai far sarra bòts de convents après a un decrèt emanat dins al 1798 e decò lo convent de la Gàrdia al vai chei dins la prescripcion.

Lhi vèlhs ilh cointavan que lo convent al vai ièsser abandonat gràcias a un sueime qu’al vai far unhun dal país. La se cointa que Sant Josèp al vai anar en sueime a un vèlh e al lhi vai dire: se vos volètz que mi vos libro de ista condamna , ònhe an lo jorn de la fèsta mia, avètz a far un pranç en onor meu. Lo 19 de març avètz a prepara un autar dins la casa vòstra, avètz a invita un vèlh, una jovenèlla e un pechit qu’ilh an a representa la Sacra Familha, avètz a sèrv un pranç de nòu portats sensa carn e gras de púerc”. Ista tradicion ilh es staa tramandaa fins ai jorns nòstres e lo envit de Sant Josèp al vèn fait de personas qu’ilh an aiut una gràcia.

Lhi faits de la stòria e la noncurança de l’òme ilh an fait si que lo convent al vai comença a cròlla, las personas mai ancianas ilh cointan que un cèrt Baptista Turc, veient que lo convent al començava a cròlla , al lo vai far lhòura de cròlla e ab las pèiras al vai finir de se construir lo palais seu. Aüra la tradicion ilh vòl que aiquela casa ilh es malesia, perqué construia ab las pèiras dal convent.

Enshit en mens de dui sègles dal convent dei Dominicans la rèsta pas autre que sol la guieisa en malas condicions. Après de la strage dal 1561 e la conversion al catolicésim negun stòric al s’es mai interessat a la stòria de la Gàrdia. La vita ilh es scorrua fèrma per sègles, gent solarina qu’ilh a totavia taliat ab sospèct lo forestier.

Lhi vèlhs de la strage ilh ne parllan pas, de conseqüença rèn la n’es stat tramandat. La violença qu’ilh an aiut ilh a scanchellat tot dins la memòria de lhi dòns nòstres, manc una chançon qu’ilh recòrda lo passat.

Cronologia[modificar | modificar la font]

  • 1863: lo nom italian de la comuna (Guardia) es cambiat en Guardia Piemontese[1]
  • 1928: la comuna fusiona amb Acquappesa dins la comuna de Guardia Piemontese Terme[2]
  • 1945: la comuna es restablida[3]
  • 1974: la comuna fai partida de la Comunautat montanhòla de l’Appenin Paolan[4]
  • 2008: fusion de las comunautats montanhòlas de l’Appennino Paolano e de la Dorsale Appenninica Alto Tirreno dins la CM de l’Alt Tirrèni/Appennin Paolan.
  • 2013: las comunautats montanhòlas de Calàbria son suprimidas[5]

Politica[modificar | modificar la font]

Eleccions comunalas de 2016[6]:

  • lista civica "Insieme per Guardia" (Vincenzo Rocchetti) 762 voses, 67,07%, 7 elegits
  • lista civica "Rinascita democratica" (Gianfranco Capua) 374 voses, 32,92%, 3 elegits

Vincenzo Rocchetti ilh es elegit consol.

Eleccions de 2011[7]:

  • lista civica "Insieme per Guardia" (Vincenzo Rocchetti) 620 voses, 57,88%, 6 elegits
  • lista civica "Rinascita democratica" (Andrea Muglia) 451 voses, 42,11%, 3 elegits

Eleccions de 2007[8]:

  • lista civica (Gaetano Cistaro) 607 voses, 50,71%, 8 elegits
  • lista civica "Rinascita democratica" (Andrea Muglia) 590 voses, 49,28%, 4 elegits

Eleccions de 2002[9]:

  • lista civica "Rinascita democratica" (Andrea Muglia) 573 voses, 50,89%, 8 elegits
  • lista civica (Vincenzo Rocchetti) 509 voses, 45,2%, 4 elegits
  • lista Rifondazione Comunista (Antonio Lanzaro) 44 voses, 3,91%, cap d'elegit

Monuments istorics gardiòls[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. "Cambi di denominazione di otto comuni in provincia di Caserta, di quindici comuni in provincia di Benevento, di otto comuni in provincia di Napoli, di otto comuni in provincia di Avellino, di cinque comuni in provincia di Salerno, di diciannove comuni in provincia di Chieti, di dieci comuni in provincia di Campobasso, nella regione degli Abruzzi del molise (ora Abruzzo), di tre comuni in provincia di Lecce, di tre comuni in provincia di Potenza, di cinque comuni in provincia di Cosenza, di nove comuni in provincia di Catanzaro, di un comune in provincia di Palermo, di un comune in provincia di Messina e di un comune in provincia di Catania". Regio Decreto N. 1140 del 22/01/1863
  2. Regio Decreto N. 2517 del 22/12/1927
  3. Decreto Legislativo Luogotenenziale N. 27 del 01/02/1945
  4. Lei regionala 4 del 29/01/1974
  5. Legge Regionale n.25/2013
  6. http://elezioni.lastampa.it/2016/elezioni-comunali/cosenza/guardia-piemontese
  7. http://comunali2011.interno.it/amm110515/C0250620.htm
  8. http://comunali2011.interno.it/amm110515/retro/C0250620.htm
  9. http://elezionistorico.interno.it/index.php?back=yes&tpel=G&dtel=26/05/2002&tpa=I&tpe=C&ms=S&es3=N&ne3=250620&levsut3=3&lev3=620&lev2=25&ne2=25&es2=S&levsut2=2&lev1=18&ne1=18&es1=S&levsut1=1&lev0=0&es0=S&levsut0=0&unipro=uni