Gardiòl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo gardiòl es lo parlar occitan vivaroaupenc de La Gàrdia (Guardia Piemontese en italian), en Calàbria (Italia).[1] La populacion de La Gàrdia es arribada de las Valadas Occitanas dau Piemont au sègle XIV, quand fugissiá las persecucions contra los Valdés.

En 2007, per lo lingüista Fiorenzo Toso, i aviá 340 locutors de gardiòl sus los 1 860 demorants, los autres parlavan italian estandard, o calabrés[2].

Exemple de texte[modificar | Modificar lo còdi]

Tèxte tirat del metòde de G. Ligozat.[1]

A La Gàrdia l’antica pòrta granda (pòrta dal sang) ilh recòrda fait brut, fòrse, en part, inventat. Un fait dei mai brut al vai sochèd ‘o 11 de junh 1561 a Montalto Uffungo aont otanta-uèch Valdés ilh van èsser massat a chavon dal schalier de la guieisa de Sant Fransisc de Paola.

Un testimone al vai scriu dins una letra ‘o fait brut: ‘o bòia, stachaa una faissa sus lhi uèlh dal condamnat, ab ‘o cotèll al lhi talha ‘o gargaròt, al lhi cacha la faissa, e ainan un autre.

‘O deman ilh van talha lhi cadàver, ilh lhi van tapa sus lhi carre e ilh lhi van empinge sus lhi arbre, per mai ò mens trenta-shèis milhe long la straa per Castrovillari. ‘O 28 de junh, sus la plaça de Cosenza, lhi autre Valdés ilh van èsser cuvèrt de piche e iars coma tòrche. Gabriele Pepe, dins Il Ponte – setembre/otróeve 1950, al a pas dóbie: « La vai èsser una crochata vèra, ab tot lhi mal de le crochate: destruccion de país entíer, fúec, massacre colectiu, impicajon, confiscacion, vinhe destrote. » En tot 2000 Valdés de La Gàrdia, Montalto Uffugo e San Sisto ilh van èsser massat; 1600 ilh van èsser empresonat ò mandat sus le galère.

Le gardiol comparat au nòrd-occitan e aus autras lengas romanas[modificar | Modificar lo còdi]

latin portugués espanhòl francés catalan nòrd-occitan gardiòl sarde italian friolan ladin (Nones) romanés
clavem chave llave/clave clef/clé clau clau/clhau quiau crae/crai chiave clâf clau cheie
noctem noite noche nuit nit nueit/nuech nuèit notte/notti notte gnot not noapte
cantare cantar cantar chanter cantar chantar chantar cantare/cantai cantare cjantâ ciantar cânta
capram cabra cabra chèvre cabra chabra chabra cabra/craba capra cjavre ciaura capră
linguam língua lengua langue llengua lenga llenga limba/lingua lingua lenghe lenga limbă
plateam praça plaza place plaça plaça/plhaça piaça pratha/pratza piazza place plaza piaţă
pontem ponte puente pont pont pònt/pont pònt ponte/ponti ponte puint pònt punte
ecclesiam (basilicam) igreja iglesia église església gleia/gleisa guieisa creja/cresia chiesa glesie glesia biserică
caseus
lat.vulg. formaticum
queijo queso fromage formatge formatge/fromatge case casu formaggio/cacio formadi formai brânză/caş

Caracteristicas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Prononciacion

a : [a]

a finau : [ə] o mut

e davant una consona nasala deven : [ə] o s'accentua : [ʏ]

é : pòt far [ɛ], Valdés : [val'dɛ]

i : s'accentua o non per e se cambiar en [ə], vichinat : [vəʧənɛ]

ò : [ɔ] mas pòt maitot far [œ], ròsa : ['rœzə]

u : [ʏ] e non [y] coma dins los autres dialectes occitans, una : [ʏna]

 : [œ], uèlh : [jœʎ]

ll, especific au gardiòl, fai [ɖ], coma los l iniciau, davant una vocala tonica, castell : [caʃtɛɖ:], lenga : [ɖ:ʏŋgə]

sh : [ʃ] coma en gascon


  • los pluraus

Lo s ne marca pas los pluriaus (ni la conjugason).

Plurau masculin : non escrit : 'o jíec (lo juòc), lhi jíec

Plurau fiminin en e : la montanha, le montanhe


  • Conjugason

Verbo chantar (verbe cantar) al present

Me chanto

Tu tu chanta

Èll al chanta / Ilh ilh chanta

Nos chantèm

Vos chantètz

Lor ilh chantan

Réferenças[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Gerard Ligozat. A nòstre biais. Apprendre le vivaro-alpin. Yoran. 2020. ISBN 978-2-36747-071-9.
  2. Fiorenzo Toso, Le Minoranze Linguistiche in Italia, ed. Il Mulino, 2008 paja 141

Ligam extèrne[modificar | Modificar lo còdi]

A auvir : http://www.youtube.com/watch?v=QSRY9GIMTzI