Friolan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Furlan
Friolan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Itàlia (region de Friol-Venècia Júlia)
Regions Euròpa
Parlat per 600 000 personas
Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > retoromanic > friolan
Grop Lengas indoeuropèas
Estatut oficial
Lenga oficiala de Friol-Venècia Júlia (lenga minoritària)
Acadèmia Osservatori Regjonâl de Lenghe e de Culture Furlanis
ISO 639-2 fur (en)
ISO 639-3 fur (en)
ISO 639-6 fur (en)
Parent rtrc (en)
Mòstra
Il furlan e je une lenghe romanze de famee des lenghis retichis, che e je fevelade soredut intal Friûl, ma ancje vie pal mont. Cualchi volte al ven clamât Ladin orientâl, parcè che al à diviers ponts in comun cul ladin, ma si è svilupât in un altri mût cul passâ dal timp, sot de influence des lenghis ator dal Friûl (talian, todesc, sloven, dialets venits).

Lo friolan (nom autoctòn: furlan) es una lenga romanica de la familha indoeuropèa. Se parla dins la region istorica de Friol (en friolan Friûl), que coïncidís aperaquí amb a la region administrativa de Friol-Venècia Júlia (vèrs las vilas d'Udine, Pordenone e Gorizia).

Amb lo ladin e lo romanch, es classat dins lo grop retoromanic.

Un poèta conegut es lo cineasta Pieri Pauli Pasolini, qu’una causida de sos poèmas foguèt traducha en occitan per Pèire Bèc.[1]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Paola Benincà, Laura Vanelli, Linguistica friulana, Unipress, Padova, 2005.
  • Franc Fari (ed.), Manuâl di lenghistiche furlane, Forum, Udine, 2005.
  • Giuseppe Francescato, Dialettologia friulana, Società Filologica Friulana, Udine,1966.
  • Giovanni Frau, I dialetti del Friuli, Società Filologica Friulana, Udine, 1984.
  • Sabine Heinemann, Studi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2007.
  • Carla Marcato, Friuli-Venezia Giulia, Laterza, Roma - Bari, 2001.
  • Piera Rizzolati, Elementi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 1981.
  • Paolo Roseano, La pronuncia del friulano standard: proposte, problemi, prospettive, Ce Fastu?, LXXXVI (2010), n. 1, p. 7-34.
  • Paolo Roseano, Suddivisione dialettale del friulano. In: S. Heinemann, L. Melchior (eds.), Manuale di linguistica friulana. De Gruyter Mouton, Berlin, 2015, pp. 155-186.
  • Federico Vicario (ed.), Lezioni di lingua e cultura friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2005.
  • Federico Vicario, Lezioni di linguistica friulana, Forum, Udine, 2005.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Pier Paolo Pasolini, La nòva joventut: poe͏̈sias friolanas (1941-1974) causidas e reviradas per Pèire Bec. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 1987.