Italian
|
Italiano
|
|
|---|---|
| Parlat en | Itàlia e 29 autres païses |
| Regions | Euròpa del Sud |
| Parlat per | 70 milions de personas |
| Classament pel nombre de locutors | 21ena |
| Tipologia | SVO [1] |
| Familha lingüistica | lengas indoeuropèas > lengas romanicas > italoromanic > italian |
| Grop | L (lenga viva) |
| Estatut oficial |
|
| Lenga oficiala de | Itàlia, Soïssa, Sant Marin, Eslovènia, Vatican, županija d'Istria (Croàcia) |
| Acadèmia | Accademia della Crusca |
| ISO 639-1 | it (en) |
| ISO 639-2 | ita (en) |
| ISO 639-3 | ita (en) |
| ISO 639-6 | ita (en) |
| Parent | itnc (en) |
| Mòstra | |
| Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme Articolo 1 |
|
L'italian es una lenga del grop de las lengas romanicas dins la familha indoeuropèa. Existís un fòrça grand nombre de dialèctes italians.
L'italian estandard, adoptat per l'estat après l'unificacion d'Itàlia, es basat sul toscan (en particular suls dialèctes de la vila de Florença) e es quicòm d'intermediari entre las lengas italodalmatas del sud e las lengas galloromanicas del nòrd. Son desvolopament foguèt tanben influenciat per los autres dialèctes italians e per las lengas germanicas dels envasidors post-roman.
Dialèctes[modificar | modificar la font]
Se distinguisson dos grops clarament diferenciats, desseparats per un grand faissèl d'isoglòssas, la Linha Massa-Senigallia (dicha d'un biais mens exacte "linha La Spezia-Rimini"), que correspond a la copadura de las lengas romanicas en dos grands grops: la Romania occidentala (inclusent l'italian septentrional) e la Romania orientala (inclusent l'italian centromeridional e de l'extrème sud)[1].
Classificacion[modificar | modificar la font]
Lo nòrd-italian o italian septentrional
- Grop galloitalic (una error frequenta es de confondre lo galloitalic amb tot lo nòrd-italian)
- Grop venèt
L'Italian centromeridional :
- Lo toscan, recampa mantun parlars de Toscana e integra, en mai, lo còrs.
- toscan florentin, promogut per Dante al sègle XIII, constituís la basa normalizada de la lenga oficiala italiana.
- Lo còrs (corsu) qu'es vengut una lenga per elaboracion, mas derivada del toscan, amb d'influéncias liguras e un substrat ancian pròche del sarde : parlat en Corsega mas tanben al nòrd de Sardenha (variantas gallurese e sassarese).
- Romanesco contemporain, dialècte toscan parlat dins lo Laci a costat del romanesco classic, eritat de l'Edat Mejana.
- Italian central, parlat dins las regions d'Ómbria, de Laci, de las Marchas e dels abruces. Se distinguisson nombroses parlars seguent las regions : lo laziale a Roma e a l'entorn, lo romanesco classic aital coma lo ciocaro de Frosinone dins la part meridionala de Laci. L' ombrian (o umbro) en Ómbria; lo marchigiano qu'engloba los parlars de las Marchas (d'Ancona, de Fabriano, de Macerata, de Fermo e de Camerino); l' abrucés occidental e l' abrucés adriatic parlat dins los abruces.
- Italian meridional, parlat dins las regions de Campània, de Molise, de Polha, de Basilicata aital coma dins lo nòrd de Calàbria. L'italian meridional compren lo molisano , parlar de Molise.
- Dialèctes de tipe napolitan, comprenent lo campanés (es a dire lo napolitain de Nàpols e sas variantas seguent los parçans de Campània : beneventano de Benevento, salernitano de Salèrne), lo calabrés septentrional (parlat dins lo nòrd de Calàbria), e las doas varietats de lucan (o lucanian), parlat en Basilicata aital coma dins una part de la província calabresa de Cosenza.
- Los dialèctes apulians, emplegats dins la region de Polha e comprenent tres variantas : lo foggiano, parlat dans la província de Foggia; lo barese, dins las províncias de Bari, de Brindisi e pels parçans orientals de Basilicata; e lo tarentin, parlat dins la vila de Tarent e a l'entorn.
Grop lingüistic sicilian :
- Calabrés centromeridional, parlat en Calàbria interiora e devesit en dialèctes.
- Salentin emplegat en Salento, al sud de Polha. Los dialèctes apulians de transicion salentina son parlats, eles, dins las parts meridionalas de las províncias de Brindisi e de Tarent.
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]
Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]
Referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Pellegrini G. B, Mapa dels dialèctes d'Itàlia, edicion Pacini, Pisa, 1977.