Romanés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
limba română
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Romania, Moldàvia, Voivodina (Serbia), Ucraïna, Ongria, Balcans en general. De comunitats dins mai d'un país del mond.
Regions Euròpa del Sud-Èst
Parlat per 24 milions, 4 milions coma lenga segonda de personas
Classament pel nombre de locutors 36ena
Tipologia SVO [1]

Sillabica

Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > balcanoromanic > romanés
Grop L (lenga viva)
Estatut oficial
Lenga oficiala de Romania, Moldàvia, Voivodina.
Acadèmia Academia Română
ISO 639-1 ro (en)
ISO 639-2 (B) rum (en)
ISO 639-2 (T) ron (en)
ISO 639-3 ron (en)
ISO 639-6 ron (en)
Parent clne (en)

Lo romanés (limba română en romanés) es una lenga romanica parlada per 26 milions de personas dins lo mond. La màger part, unes 20 milions, se concentran en Romania e mai de 2 milions e mièg en Moldàvia, encara qu'ailà la lenga se nomena sovent "moldau". Lo romanés a 77% de semblança amb l'italian.

Oficialament s'escriu amb l'alfabet latin, tant en Moldàvia coma en Romania. Mas durant l'ocupacion sovietica de Moldàvia, fins en 1989, lo poder sovietic i impausèt l'alfabet cirillic e pretendèt que lo "moldau" èra una lenga distinta del romanés. Los lingüistas estiman qu'aquel secessionisme lingüistic a pas cap de validitat scientifica. Uèi lo poder autoproclamat de Transnístria torna impausar l'alfabet cirillic al romanés, que lo nomena "moldau" e que pretend de nòu que seriá una lenga distinta del romanés .

A causa de son isolament geografic envèrs las autras lengas romanicas (se tròba enrodat de lengas eslavas, de lengas finoogricas e de lengas turquesas), lo romanés es una de las lengas romanicas mai desconegudas e diferentas dintre lo grop de las lengas romanicas, amb d'influéncias eslavas, del turc e de l'ongrés. Pasmens es una lenga fòrça establa e conservatritz del punt de vista evolutiu, que ten d'unas traças del latin qu'existisson pas pus dins las autras lengas romanicas.

Qualques caracteristicas lingüisticas[modificar | modificar la font]

Mapa del romanés

Los noms e adjectius romaneses an tres genres (masculin, femenin e nèutre) e una flexion de cas. Los articles definits son enclitics envèrs lo nom (s'empegan après lo nom en formant amb el un sol blòc, coma los pronoms atòns e lo vèrb en italian e espanhòl), caracteristica unica demest las lengas romanicas. La conjugason verbala es pus complèxa que la de certanas autras lengas romanicas, amb a mai cinc mòdes diferents e una ampla varietat de formas impersonalas.

Es l'unica lenga romanica qu'a lo fonèma /h/, amb l'occitan gascon e qualques varietats de castelhan. L'ortografia es fòrça simpla. En çò que concernís lo lexic, 75% es d'origina latina, entre 10% e 20% es eslau e la rèsta ven d'autras lengas, entre las qualas sobretot lo turc, l'italian e las rèstas del traci o del daci.

Estatut[modificar | modificar la font]

Romania[modificar | modificar la font]

Lo romanés es la sola lenga oficiala de Romania al nivèl nacional[1]. Totun, las lengas minoritàrias son reconegudas dins las regions que mai de 20% de la populacion las parlan.

Moldavia[modificar | modificar la font]

Lo romanés[2] (sonat de còps moldau) es la sola lenga oficiala al nivèl nacional dempuèi l'independéncia de 1991. Es localement oficial amb lo gagauz, l'ucraïnian e lo rus, respectivament en Gagauzia e en Transnistria.

Autres países[modificar | modificar la font]

Lo romanés es tanben reconegut en Voivodina. Es oficial dins las municipalitats seguentas[3]: Alibunar, Biserica Albă (Sèrbe: Bela Crkva), Zitiște (Žitište), Zrenianin (Zrenjanin), Kovăcița (Kovačica), Cuvin (Kovin), Plandiște (Plandište) and Sečanj. Dins la municipalitat de Vârșeț (Vršac), lo romanés es oficial solament dins los vilatges de Voivodinț (Vojvodinci), Marcovăț (Markovac), Straja (Straža), Jamu Mic (Mali Žam), Srediștea Mică (Malo Središte), Mesici (Mesić), Jablanka, Sălcița (Salčica), Râtișor (Ritiševo), Oreșaț (Orašac) e Coștei (Kuštilj). Lo sèrbe es tanben oficial dins aquestas municipalitats e al nivèl regional es la lenga dominanta.

En Ucraïnia la lei de 2012 subre las minoritats li balha un estatut dins lo Raion de Hertsa e dins qualques vilatges de l'Oblast de Chernivtsi e l'Oblast de Zakarpattia

Lo romanés es ensenhat dins 25 países coma lenga estrangièira[4]. En Occitània, es ensenhat a l'universitat d'Ais de Provença.

Demografia[modificar | modificar la font]

Romania[modificar | modificar la font]

Segon lo recensament de 2011,se 88,9% de la populacion es compausada de romaneses, 90,6% de la populacion a declarat lo romanés coma lenga mairala. Al mens 98% de la populacion pòt parlar romanés ( 8% dels abitants de Romania, siá 1 600 000 personas) an lo romanés coma lenga segonda.

Moldàvia[modificar | modificar la font]

Se Moldàvia a impausat lo romanés coma sola lenga nacionala la nivèl nacional, se vei clarament que la politica de russificacion de l'URSS es luènh d'èsser escafada. I a mens de personas que parlan romanés (2 543 354) que de Romaneses (2 638 125) siá un coeficient de continuitat lingüistica de 0,96.

Pel rus, se i a 201 218 Russes, i a 540 990 russofòns siá un coeficient de continuitat lingüistica de 2,69. Aquesta influéncia del rus se vei tanben demest las minoritats. Los Ucraïnians parlan mai rus qu'ucraïnian e un tèrç dels Gagauzes parla rus.

Totun, la normalizacion lingüistica se perseguís amb de resultats positius ( lo romanés es de mai en mai utilizat dins las administracions).

Cal notar tanben la dificultat pels Moldaus de se definir entre Romaneses e Moldaus. Se, etnicament, se definisson coma Moldaus, 20% d'entre eles dison parlar romanés. Aquesta situacion revèrta la del catalan e del valencian.

Etnia \ Lenga principala[5] Moldau Romanés Rus Ucraïnian Gagauz Bulgar Autras cap de declaracion Total
Moldaus 1,949,318 475,126 128,372 9,170 799 1,113 951 - 2,564,849
Romaneses 1,597 69,936 1,537 81 5 4 116 - 73,276
Russes 8,852 2,805 187,526 1,224 329 344 138 201,218
Ucraïnians 17,491 4,158 141,206 118,699 427 294 131 282,406
Gagauzes 2,756 609 40,445 413 102,395 821 61 147,500
Bulgars 4,652 1,046 23,259 188 673 35,808 36 65,662
autres grops 3,828 1,133 18,610 339 262 181 9,856 192 34,401
cap de declaracion 46 1 35 29 13,909 14,020
Total 1,988,540
58.77%
554,814
16.4%
540,990
15.99%
130,114
3.85%
104,890
3.10%
38,565
1.14%
11,318
0.34%
14,101
0.41%
3,383,332
100%

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Constitucion de Romania
  2. http://www.moldova-suverana.md/index.php?start_from=&ucat=7&subaction=showfull&id=1156426235&archive=1156767681&
  3. http://www.puma.vojvodina.gov.rs/dokumenti/sljezik.xls
  4. >"Data concerning the teaching of the Romanian language abroad", Romanian Language Institute.
  5. Recensament de 2004 sensa Transnistria