Acheulean

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Bifàcia de Senta Gabèla. (nautor : 27 cm)

L'Acheulean es una cultura del Paleolitic inferior que deu lo nom al site de Saint-Acheul, pròp d'Amians. Las ustensilhas pus caracteristicas son las faucilhas,(bifàcias), las capoladoiras e d'autres poliedrics.

  • L'Acheulean Ancian sembla derivar de l'Abbevillean e se desvolopa pendent lo periòde interglaciari de Mindel-Riss (300 000-200 000 abC), de durada longa e clima caud. Las bifàcias s'afinan e sorgissen las ellipticas mai que mai planas. Comença lo desvolopament d'aisinas d'esclat e apareis mantuna punta tosca.
  • L'Acheulean Mejan a una varietat granda de bifàcias planas, lanceoladas, amigdaloïdas... I a una granda quantitat d'espleches d'esclats, compausat de gratadors, de puntas, d'aisinas denticuladas, de perforadors... Dins la zona centrala d'Espanha (concrètament a Torralba, pròp de Medinaceli) s'es trapat de faucilhas fachas amb d'esclats, d'influéncia africana e de rèstas d'ossaments de mamot. L'Acheulean Mejan se desvolopa pendent la màger part de la glaciacion de Riss (200 000-110 000 abC). Los vestigis de fuòc, que èra alavetz fòrça de besonh, s'i multiplican.
  • L'Acheulean superior comença a la fin de la Glaciacion de Riss (benlèu vèrs 140 000 abC), contunha pendent lo periòde interglaciari de Riss-Würm (110 000-90 000 abC) e acaba dins lo primièr periòde würmian (a partir de 90 000 abC). Las bifàcias son d'un tipe fòrça evolucionat, lanceoladas, amb de punta finament retocada e d'arestas lateralas rectilinèas. I a d'autras varietats (amigdaloïdas, cordifòrmas...).

En Euròpa, los sites pus representatius son las terrassas de Somme, Terra Amata e la Cauna de Lazaret (Niça), L'Aragó (Rosselhon), Tor in Pietra (Itàlia), Pinedo (Toledo), la Cauna del Castillo (Cantàbria) e Atapuerca (Burgos). Se devesís en indústrias amb bifàcias o sens bifàcias.

En Orient Mejan se diferéncia un fàcies costièr dins lo site de Sitt Markho e un autre interior a Ubeidiya (los dos en Israèl).

Dins lo soscontinent indian, lo periòde acheulean s'apèla Soanian; apareisson ben distribuits las bifàcias e la tecnica levallois dins de nuclèus e d'esclats.

Al sud-èst d'Asia i a paucas rèstas d'indústria litica d'aquel periòde benlèu per l'utilizacion de bambó per far d'aisinas que se son pas fossilizadas.

En China, dins la Cauna de Xu-Ku-Tien se trapèt en 1920 de rèstas d'Homo erectus o Sinanthropus pekinensis e d'aisinas de fa 200 000 ans.

En Japon, al nòrd de l'illa de Honshu se trapèt d'esclats de jaspi e calcedòni de formas atipicas e bròcas retocadas e de bifàcia e d'esclats de tecnologia levallois.