Vejatz lo contengut

Senta Gabèla

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Senta Gabèla
Cintegabelle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Còr de la glèisa de la Senta Verge de la Nativitat, ambe'ls quadres de Joan Baptista Despax.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 18′ 49″ N, 1° 31′ 53″ E
Superfícia 52,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
302 m
200 m
185 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
311
Murèth
Canton
3112
Canton d'Autariba (caplòc del canton de Senta Gabèla abans 2015)
Intercom
243100542
CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés
Cònsol Monique Courbières
(2022-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 909 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 974 ab.
Densitat 52,31 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Cintegabellois, Cintegabelloises (en francés)
Còde postal 31550
Còde INSEE 31145

Senta Gabèla[1],[2],[3],[4] o Senta Gavèla[5] (Cintegabelle en francés) es una comuna lengadociana de Lauragués situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Biface Cintegabelle - Muséum de Tolosa|Tolosa

Lo flume d'Arièja passa al mièg de la comuna. Les Baccarets e Picarrou an l'estatut de comuna associada.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]

La prononciacion es ['sentɔ ga'βɛlɔ]. Las fòrmas ancianas son : loci S. Gabellae en 948, alodes de Santa Gabella, a l'entorn de 960, Sainte Cavelle en 1344, Cintegabelle en 1659 [6], li donec en dot MC sols Malg e mes lo castel de Santa Gavela, cap a 1450 (Cronicas dels comtes de Foish redigidas per Arnaud Esquerrier) [5], Santa Gavella, dins les tèxtes dels sègles XII e XIII (J. de Lahondès, vol. II del Bulletin périodique de la société ariégeoise des sciences, lettres et arts, 1886-1888, reeditat en 1984)[5].
Segon Dauzat, le nom representa Senta Gabèla [7].
Segon Negre, Senta Gabèla es pas dins l'Acta Sanctorum. Le nom representa benlèu Sta Camèla, onorada a Santa Camèla (Aude) [6]. Negre es seguit dels Féniés [8].
Segon Felip Carbona, totas las fòrmas en latin son en -b- e le -b- intervocalic latin mena a -v- en occitan, sent e non pas sant es la fòrma locala, doncas la grafia condreita es Senta Gavèla. Camèla, etimologia conjecturala, va en contra aquela règla grafica, quitament en supausar d'alternàncias coma ca / ga (cat, gat; cabinet, gabinet) e m / v o b (damantal, davantal; mesenga, besenga; reviscolar, remiscolar) [5].

Pendent l'Ancian Regime, Senta Gabèla èra de la diocèsi civila de Mirapeis, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la senescauciá de Lauragués. Senta Gabèla, Tramesaygues, Saint-Pierre-d’Esgars, Les Bacarets èran de la diocèsi de Mirapeis, Saint-Étienne d’Arbouville èra de la diocèsi de Rius, Aignes [comuna d'Anhas desempuèi], Notre Dame de Lapeyre [comuna d'Anhas desempuèi], Saint-Exupère-de-Bazert èran de l'archidiocèsi de Tolosa. Tanlèu 1790, Senta Gabèla èra caplòc de canton. Le nom en 1790 èra Cintegabelle et ses dépendances. Anhas se destaquèt de la comuna per decret del 18 de julhet 1882. La glèisa de Senta Gabèla es jol patronatge de Nòstra Dòna [9].

Autras parròquias d'Ancian Regime de la comunautat de Senta Gabèla e encara dins la comuna :

  • Arbouville èra de la diocèsi de Rius e de la senescauciá de Lauragués; le vocable de la glèisa es o puslèu èra Sent Estève (o Estèfe); correspond a la seccion M de la comuna de Senta Gabèla [10]; èra en fàcia de la vila, Arièja delà;
  • Les Baccarets èra de la diocèsi de Mirapeis e de la senescauciá de Lauragués; la parròquia èra Nòstra Dòna de la Salvetat, annèxa de Senta Gabèla [11]; glèisa e cementèri a l'oèst de la vila, Arièja delà;
  • Saint-Exupère-du-Bazert (Sent Supèri, vocable de la glèisa) èra de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués [12]; es al nòrd de Senta Gabèla (lòc escrit St-Exupère, desabitat);
  • Saint-Pierre-d’Esgars, ara Saint-Pierre èra de la diocèsi de Mirapeis e de la senescauciá de Lauragués; le vocable de la glèisa, annèxa de Tramesaygues, èra de segur Sent Pèire [13]; le lòc, a l'èst-nòrd-èst de Senta Gabèla, entre Guire Faure e Roudière, es absent de totas las mapas recentas;
  • Tramesaygues seriá ara Picarrou (mès la mapa mòstra dos lòcs diferents, lo primièr quasi desabitat al nòrd de l'important vilatge de Picarrou; la mapa de Cassini mòstra dos lòcs del nom de Tramesaygues, lo que correspond a Picarrou a una glèisa, l'autra la roïna d'una glèisa anciana); Tramesaygues, le novèl e probablament l'ancian, èra de la diocèsi de Mirapeis e de la senescauciá de Lauragués; la glèisa, encara presenta a Picarrou, èra jol patronatge de Nòstra Dòna [14].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
10 de decembre de 2022 (2026) Monique Courbières PS assistenta servici agricòla
23 de mai de 2020 30 de novembre de 2022 (demission) Sébastien Vincini PS Engenhaire en environament, conselhièr departamental (dempuèi 2015), president del conselh departamental (dempuèi 2022)
març de 2008 2020 Jean-Louis Rémy PS retirat de tecnician de la Defensa
març de 1989 2008 Christian Brunet PS obrièr qualificat, conselhièr general (2002-2015)
1973 1988 (defuntat) Jacques Pic PS pancosièr, conselhièr general (1973-1988)
1944 1973 (defuntat) Lucien Canals SFIO, puèi divèrs esquèrra conselhièr general (1945-1973)
  1944      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2768, totala: 2828

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 000 2 984 3 089 3 252 3 738 3 927 4 016 3 971 3 938

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 142 4 099 4 039 3 712 3 501 2 626 2 584 2 442 2 346

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 196 2 195 2 109 1 962 1 932 1 876 1 885 1 954 1 964

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 796
1 818
1 921
2 061
2 215
2 341
2 495
2 536
2 577
2 631
2009 2010
2 618
2 674
2 625
2 682
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2909 abitants e la densitat èra de 54,97 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas damb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. 5,0 5,1 5,2 et 5,3 Felip Carbona, Senta Gavèla, Lo Gai Saber n° 479, tardor de 2000
  6. 6,0 et 6,1 Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 28 643
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 193
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 294
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 12 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  10. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 2 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 4 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  12. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 41 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  13. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 44 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  14. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 49 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html