Vejatz lo contengut

Sent Bertran de Comenge

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Non confondre amb Bertran de Comenge.
Vilatge d'Occitània
Sent Bertran de Comenge
Saint-Bertrand-de-Comminges
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Sent Bertran de Comenge e era catedrala Senta Maria.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 01′ 39″ N, 0° 34′ 15″ E
Superfícia 11,17 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 016 m
500 m
421 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3105
Banhèras de Luishon (Barbasan abans 2015)
Intercom
243100724
CC deths Pirenèus Hautgaronesis
Cònsol Marie-Claire Uchan
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
242 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

248 ab.
Densitat 22,02 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Commingeois (en francés)
Còde postal 31510
Còde INSEE 31472
Vista generala

Sent Bertran de Comenge (Saint-Bertrand-de-Comminges en francés) qu'ei ua comuna gascona de Comenge, situada en eth departament dera Hauta Garona e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Sent Bertran que representa Behrt-hramn, avesque (sègles XI-XII) e patron de Comenge, qui tornè apitar era vila. Era vila antica, capitala deths convenae, qu'èra Lugdunum Convenarum, de Lug, diu, e dunon, hortalessa [1],[2],[3],[4].

Eths francs que destrusiguèn Lugdunum Convenarum, capitala deths convenae, en 585. Tanlèu eth sègle V, Lugdunum Convenarum qu'èra un deths dotze avescats de la Novempopulania. Era vila qu'estoc restablida en 1076 per Sent Bertran, eth son avesque. Eras vias romanas de Dacs, Tolosa e Agen que s'aplegavan ath pè dera montanha, en era plana de Vathcrabèra[5].
Pendent eth Ancian Regime, Sent Bertran de Comenge qu'èra dera eleccion de Ribèra-Verdun, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge (residéncia) e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera catedrala qu'es Nòsta Dauna. Que nommèn era comuna Haute-Ville en er an II. En 1790, Sent Bertran de Comenge qu'èra caplòc deth canton de Sent Bertran, vengut canton de Barbasan per càmbiament de caplòc (decret deth 11 d'abriu de 1888). Eth nom oficiau de Saint-Bertrand-de-Comminges qu'ei confirmat peth decret deth 18 de junh de 1958 [6].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Marie-Claire Uchan shens pr'aquò, suplenta deth deputat PS Joël Aviragnet
junh de 1995 2014 Michèle Molle    
  1995      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 246, totala: 251
179318001806182118311836184118461851
714 746 841 788 847 865 909 896 861
185618611866187218761881188618911896
744 745 716 711 641 718 655 626 584
190119061911192119261931193619461954
581 588 555 512 509 459 392 391 357
196219681975198219901999200620072008
324
317
251
228
217
237
252
255
257
261
20092010
259
263
256
260
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 242 abitants e la densitat èra de 21,67 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas damb era comuna

[modificar | modificar lo còdi]
  • Eròdes Antipas qu'estó exiliat damb la sua esposa a Lugdunum Convenarum, nom de la ciutat en 39.

Véder tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 589
  2. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 1047
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 90
  4. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 28 317
  5. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 4, p. 2472, cercar sus Gallica
  6. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 40 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html