Comenge




Comenge[1] o rarament Comenges[1] (Coumenge[2] o Coumingé[3] en nòrma mistralenca) qu'es a l'origina lo territòri deu pòble antic deus Convenae, vadut diocèsi de Comenge. Qu'es tanben ua nocion feudala : lo comtat de Comenge (territòri mei au nòrd). Qu'es enfin ua nocion administrativa deu Reiaume de França, l'eleccion de Comenge (qui correspon, çò sembla, damb lo comtat de Comenge); que cau citar tanben la diocèsi civila lengadociana deu Petit Comenge. Segon Frederic Zégierman, qu'es un parçan d'Occitània[4] situat en Gasconha .
La soa vila principala es Sant Gaudenç.
Lo gentilici es comengés, -esa[1] (mistralenc: coumengés, eso)[2] o (dialectalament?) comenjaud, -a (mistralenc: couminjaud, o).[3]
Istòria[modificar | modificar la font]
A l'epòca antica, lo territòri deu Comenge de uei èra poblat peu pòble deus Convenes (Conveni en Latin) dab Lugdunum Convenarum (uei Sent Bertran de Comenge) coma vila principau ; lo son nom segondari de Comunica (latinizacion) vadore Comenge. Durant la conquèsta romana los Convenes èran un deus pòble de l'antica Aquitània abans d'estar inclús dens la província romana d'Aquitània. Aqueth territòri ho conquestat peus Visigòts abans d'estar près per las òstes francas de Clodovèu e estar partida deu Ducat d'Aquitània qui conegó ua brèva preséncia araba au moment de la pujada màger de la conquèsta musulmana e qui's pòt encara endevinar dens la toponimia (dab noms coma los de Poimaurin o Montmaurin).
Los prumèrs comtes de Comenge aparegón de cap a la debuta deu sègle XI. Lo darrèr Matèu de Fois espós de Margarida de Comenge e comte de jure uxoris morí en 1453 en tot legar Comenge au rei de França.
A la Revolucion Francesa, Comenge ho esquarterat dehens los departaments de Hauts Pirenèus, Gers, Arièja e sustot Hauta Garona.
Geografia[modificar | modificar la font]
Ciutats[modificar | modificar la font]
Ligam intèrne[modificar | modificar la font]
Nòtas[modificar | modificar la font]
- ↑ 1,0 1,1 et 1,2 Dicod'òc, aplicacion del Congrès permanent de la lenga occitana.
- ↑ 2,0 et 2,1 Frederic Mistral. Lo Tresaur dau Felibritge, sègle XIX.
- ↑ 3,0 et 3,1 Bertran de la Tour d'Auvergne. Diciounàri Prouvençau - Francés - Prouvençau, 9 de març de 2019.
- ↑ Segon la classificacion de Frederic Zégierman