Sent Gaudenç
| Vila d'Occitània |
|
Sent Gaudenç
Saint-Gaudens | ||
|---|---|---|
Collegiala Sent Pèr e Sent Gaudenç.
| ||
|
| ||
| ||
| Geografia fisica | ||
| Coordenadas | 43° 06′ 32″ N, 0° 43′ 27″ E | |
| Superfícia | 33,18 km² | |
| Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
558 m 401 m 338 m | |
| Geografia politica | ||
| País | ||
| Parçan | Nebosan | |
| Estat | ||
| Region 76 |
Occitània | |
| Departament 31 |
Nauta Garona | |
| Arrondiment 312 |
Sent Gaudenç (caplòc) | |
| Canton 3129 |
Sent Gaudenç (caplòc puish burèu centralizator) | |
| Intercom 243100799 |
CC de Còr e Costalats de Comenge (residéncia) | |
| Cònsol | Jean-Yves Duclos (2020-2026) | |
| Geografia umana | ||
| Populacion Populacion totala (2018) |
11 604 ab. 12 164 ab. | |
| Densitat | 338,79 ab./km² | |
| Autras informacions | ||
| Gentilici | Saint-Gaudinois, Saint-Gaudinoises (en francés) | |
| Còde postal | 31800 | |
| Còde INSEE | 31483 | |
Sent Gaudenç (Saint-Gaudens en francés) qu'ei ua vila gascona, capitala de Comenge. Qu'ei situada administrativament laguens eth departament de Hauta Garona e era region administrativa d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.
Geografia
[modificar | modificar lo còdi]Sent Gaudenç qu'ei bastida ath pè deths Pirenèus, sus era arribèra esquèrra de Garona e a uns navanta quilomètres de Tolosa en direccion de Tarba.

Perimètre del territòri
[modificar | modificar lo còdi]Eraldica
[modificar | modificar lo còdi]
Er escut de Sent Gaudenç que's blasona atau : d'azur cargat d'ua campana d'argent batalhada d'aur.
Toponimia
[modificar | modificar lo còdi]Eth lòc qu'es atestat S. Gaudentii en 1216. Qu'a portat tanben eths noms de Petit-Mas, Mas-de-Comminges, Mas-St-Pierre [en francés] [1].
Sent Gaudenç que representa Gaudentius, joen pastor catolic martirizat en 475 peths visigots arians dens era region de Tolosa [2],[3],[4],[5].
Istòria
[modificar | modificar lo còdi]Sent Gaudenç que hoc poblada desempuish era epòca romana mes que comencèc a pravar ath torn deth monastèri qui acesèc eras relíquias de Sent Gaudenç.
En 1160 eths Cavalièrs de Sent Joan de Jerusalèm que i fondèren un espitau.
En 1202, eth comte Bernat IV de Comenge que l'autregèc ua carta.

Durant eras guèrras de religion, era ciutat e eth sòn patrimòni que horen sacamandejats per Gabriel Ièr de Montgomery e eras suas òstes protestantas abans d'èster tornada aths catolics peth marescau de Matignon. Atau, eras relíquias sauvadas que podèren tornar (devath eth regne deth Noste Enric totun).
Eth patrimòni religiós de Sent Gaudenç e eths sòns archius que horen sacamandejats un darrèr còp ath parat dera Revolucion Francesa.
En eth temps dera revolucion francesa, s'aperèc Mont d'Unitat (Mont-d'Unité en francés[6]).
Pendent eth Ancian Regime, Sent Gaudenç qu'èra de Nebosan, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera glèisa qu'es Sent Gaudenç. En 1790, Miramont qu'estó caplòc deth canton e deth districte de Sent Gaudenç, en eth an XII, caplòc de canton e d'arrondiment. Lionç qu'estó associada a Sent Gaudenç per arrestat deth 5 de novembre 1973, puish que tornè prénguer l'independéncia comunau per arrestat prefectorau deth 1èr de heurèr 2008 [7].
Lista deths cònsols
[modificar | modificar lo còdi]- Ara refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna, caplòc deth canton de Sent Gaudenç, que i demorè e que'n vengó eth burèu centralizator.
Demografia
[modificar | modificar lo còdi]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 4 000 | 4 155 | 5 054 | 5 428 | 6 179 | 6 020 | 5 459 | 5 056 | 4 692
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 4 905 | 4 975 | 5 166 | 5 669 | 5 955 | 6 312 | 6 602 | 7 007 | 6 651
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 7 277 | 7 120 | 7 127 | 6 429 | 6 516 | 6 392 | 6 385 | 7 944 | 8 023
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 10 581 |
11 792 |
12 148 |
11 644 |
11 266 |
10 845 |
11 000 |
11 152 |
11 660 12 142 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 11 225 11 698 |
11 248 11 753 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- En 2018 era populacion qu'èra de 11604 abitants e era densitat qu'èra de 349,73 ab/km².
Lòcs e monuments
[modificar | modificar lo còdi]
- Collegiau Sent Pèr de Sent Gaudenç, bastida durant eth sègle XI e remodelada ath sègle XV e puish ath XIX, ei enes monuments istorics dempuish 1840[8].
- Era part dera clastra que demòra dera anciana abadiá de Bonafons aponduda aths monuments istorics eth 10 de mai de 1927[8].
- Capèra de Sent Jacme
- Orador dit de Nòsta Dauna dera Caua inscrit coma monument istoric segon l'arrestat deth 9 de decembre de 1929[8].
- Mercat deths grans de dus vaisheths, bastit de 1830 a 1843, inscrit coma monument istoric l'11 d'octobre de 2004[8].
- Gara de Sent Gaudenç
Personalitats ligadas damb era comuna
[modificar | modificar lo còdi]- Laurenç Casassús (1862-1928), politician occitan que foguèt deputat dera Hauta Garona de 1914 à 1919.
Espòrt
[modificar | modificar lo còdi]Véder tanben
[modificar | modificar lo còdi]Ligams extèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 4, p. 2493, cercar sus Gallica
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 599
- ↑ Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 28 682
- ↑ Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 235
- ↑ Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 1035
- ↑ Archives départementales de Haute-Garonne, Service éducatif, Antenne du Comminges, Le Comminges à travers ses archives. Choix de documents sur la Révolution française, mei particularament era annèxa "Les noms révolutionnaires des communes de la Haute-Garonne", p. 27
- ↑ Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 41 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
- ↑ 8,0 8,1 8,2 et 8,3 Basa Mérimée




