Vejatz lo contengut

Mauran

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Mauran
Mauran
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Rota deth Picon
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 11′ 22″ N, 1° 01′ 56″ E
Superfícia 5,09 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
520 m
250 m
236 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
311
Murèth
Canton
3111
Casèras
Intercom
ZZZZZZZZZ
CC de Còr de Garòna
Cònsol Nicolas Rostaing
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
223 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

224 ab.
Densitat 37,92 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 31220
Còde INSEE 31327

Mauran[1],[2],[3],[4] (Mauran en francés) qu'es ua comuna lengadociana istoricament, mès lingüisticament gascona, situada dens lo departament de la Nauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Le nom es atestat, shens data, Maurannum [5].
Segon Dauzat e Rostaing, J. Astor, Mauran que veng deth nom latin d'òme Maurus, dambe'th sufixe -anum. Astor que precisa Maurus es un shafre, meilèu per un òme brun de pèth e de peu que nom d'origina [6],[7].
Segon Negre, Mauran que veng deth nom « romanic » d'òme Maurantus [8]. Negre qu'a dret de s'opausar a Dauzat e Rostaing, malurosament que caleré fòrmas ancianas per ac justificar. E n'i a pas.

Pendent l'Ancian Regime, Mauran qu'èra dera diocèsi civila de Rius, doncas dera província de Lengadòc, dera generalitat de Tolosa, dera diocèsi de Rius, dera senescaucia de Tolosa. En 1790, Mauran dambe ua partida de Coux (Couts, etc) qu'èra deth canton de Casèras. En l'an III que passèc ath canton de Martras, en 1801 (an X), que tornèc ath canton de Casèras. La glèisa qu'es devath eth patronatge de Sent Martin [9].

Couts. Comuna efemèra deth canton de Casèras, despartida enter Mauran e Montclar tanlèu 1791. Qu'èra dera diocèsi de Rius e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera parròquia èra Nòstra Dauna [10]. Eth nom qu'es absent de totas eras mapas tanlèu eras mapas d'Estat-Major.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Nicolas Rostaing shens cap d'entrepresa
2014 2020 Daniel Corrège shens retirat
1967 2014 Jean Dinnat    
  1967      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Ara refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qui èra deth canton de Casèras, qu'i demorè.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 193, totala: 194

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
400 384 401 439 455 454 414 413 417

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
416 384 366 330 332 310 306 301 264

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
244 243 236 183 178 173 134 153 136

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
136
124
104
117
130
119
159
167
172
176
2009 2010
175
179
178
182
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 223 abitants e la densitat èra de 43,81 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas dambe la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 3, p. 1793, cercar sus Gallica
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 442
  7. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 934
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 11 104
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 28 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  10. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 13 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html