Vejatz lo contengut

Artiga (Nauta Garona)

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Artiga
Artigue
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Artiga sus eth penent dera montanha.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 49′ 55″ N, 0° 37′ 11″ E
Superfícia 9,72 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
2 081 m
1 220 m
840 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Parçan Luishonés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3104
Banhèras de Luishon
Intercom
200023547
CC deths Pirenèus Hautgaronesis
Cònsol Hugues Salabelle
(2026-2032)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
31 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

32 ab.
Densitat 3,09 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 31110
Còde INSEE 31019

Artiga [1],[2],[3],[4] (Artigue en francés) qu'es ua comuna gascoa de Comenge, situada en eth departament dera Hauta Garona e era region administrativa d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Era prononciacion a Castilhon de Larbost qu'ei [ar'tiga] [5].
Segon Dauzat, Artiga qu'es un mot prelatin, artica, probablament aquitan, « bosiga, bodiga »[6]. Segon Negre, Artiga qu'ei eth occitan artiga, « tèrra eishartigada, desbosigada », d'origina preceltica aquitana[7]. Les Féniés que van en medish sens [8].
Segon Miquèu Grosclaude, per un aute lòc, artica qu'es considerat generalament com basco, que ven de arte, « eusa, vegetacion espinosa ». Eth mot artiga, « eishartigada, tèrra desbosigada », qu'es plan corrent en gascon medievau, qui a hornit plan de toponimes[9].

Pendent eth Ancian Regime, Artiga qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera glèisa, annèxa de Guaus de Luishon, qu'èra Sent Pau (ara Sent Pèr). Tanlèu 1790, Artiga qu'èra deth canton de Banhèras de Luishon [10].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2026 (2032) Hugues Salabelle    
març de 2014 2026 Marcel Cau shens foncionari
març de 1971 2014 Robert Cabé    
  1971 François Caube    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 30, totala: 33
179318001806182118311836184118461851
187 176 174 159 199 193 225 241 189
185618611866187218761881188618911896
181 187 178 169 168 162 153 156 133
190119061911192119261931193619461954
136 132 112 106 100 93 85 67 41
196219681975198219901999200620072008
40
31
21
20
25
34
32
34
36
38
20092010
38
39
35
37
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 era populacion qu'èra de 31 abitants e era densitat qu'èra de 3,19 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas damb era comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véder tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. contributor Alaric, mai de 2026
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30
  7. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 1735
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 215
  9. Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000
  10. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 2 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html