Vejatz lo contengut

Cièrp e Gaud

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Cièrp e Gaud
Cierp-Gaud
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Eth castèth de Cièrp, ara maison comuna de Cièrp e Gaud.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 54′ 59″ N, 0° 38′ 22″ E
Superfícia 13,90 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 894 m
520 m
460 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3128
Banhères de Luishon (Sent Biat abans 2015)
Intercom
243100849
CC deths Pirenèus Hautgaronesis
Cònsol Claude Guiard
(2022-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
728 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

740 ab.
Densitat 56,26 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Cierpois-Gaudois (en francés)
Còde postal 31440
Còde INSEE 31144

Cièrp e Gaud[1],[2],[3],[4] (Cierp-Gaud en francés) qu'es ua comuna gascoa de Comenge, situada en eth departament dera Hauta Garona e era region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Era comuna que tòca Saleishan e Casarilh per un qüadripunt.

Era prononciacion hornida a Argut Devath qu'ei [sjɛrp] [5].
Segon Dauzat, Cièrp, atestat de Cierpo ath sègle XIVau, que sembla un oronime prelatin, com Cièr [6].
Segon Negre, Cièrp que ven benlhèu, com eths Cièrs, deth gascon cièr, ciera, « cendre, cier, brasa », qui bremba quauque incendi[7]...
Eths autors non hèn cap diferéncia entre Cièr e Cièrp, damb mèi de dobtes per Negre. Eth -p que representa benlhèu eth basc -be, « devath ».

Era prononciacion hornida a Argut Devath qu'ei [gawde'sys] (i a pas de Gaud Devath) [5].
Eth nom qu'es atestat Gaoutz (o Gaoutg ?) [8].
Segon Dauzat, Gaud que ven deth germanic wald, « bòsc, ahorèst » [9].
Segon Negre, Gaud que ven deth nom de persona Gaud [10] (germanic).

Pendent eth Ancian Regime, era comunautat de Cièrp qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera glèisa qu'es Nòsta Dauna. Tanlèu 1790, Cièrp qu'èra deth canton de Sent Biat. Cièrp e Gaud que fusionèn peth decret deth 19 de març 1972 per fusion associacion segon eth archius de Hauta Garona], per fusion simpla segon l'INSEE; era comuna de Sinhac (Nauta Garona) que s'ajustè a Cièrp e Gaud per arrestat deth 1èr d'agost 1973; eth arrestat prefectorau deth 31 de gèr 1983 que tornè separar Sinhac de Cièrp e Gaud [11],[12]. Probable que era fusion-associacion concerneish sonque Sinhac.

Pendent eth Ancian Regime, era comunautat de Gaud qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Pàmias. Eth vocable dera glèisa, annèxa de Marinhac, qu'es era Descolacion de Sent Joan Baptista. Tanlèu 1790, Gaud qu'èra deth canton de Sent Biat [13]. L'ancian n° INSEE qu'èra 31214 [14]

Blason de Gaud

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
seteme de 2022 (2026) Claude Guiard   retirat d'emplegat
junh de 2018 julhet de 2022 (mòrt en foncions) Jean-Pierre Lasala   retirat de conductor de tribalhs, puish d'agent EDF
març de 2008 mai de 2018 (demission, damb 9 conselhèrs) Joël Gros   retirat de doanèr
1983 2008 Bernard Fernandez    
  1983      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans era refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth canton de Sent Biat; qu'es ara deth canton de Banhères de Luishon.

Demografia de Cièrp, puish de Cièrp e Gaud

[modificar | modificar lo còdi]
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 782, totala: 800

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
861 740 744 765 1 011 1 115 1 141 1 223 1 202

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 028 1 003 1 012 1 004 883 785 870 828 799

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
822 815 828 834 829 802 634 789 652

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
581
583
950
1 019
990
865
892
910
917
942
2009 2010
883
902
849
868
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 728 abitants e la densitat èra de 52,37 ab/km².

Demografia de Gaud

[modificar | modificar lo còdi]
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
204 254 215 307 359 363 380 396 400

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
354 337 337 338 326 347 360 387 359

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
292 290 278 291 344 360 317 324 268

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
341
371


Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. 5,0 et 5,1 enquèsta JPS, octobre de 2025
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 190
  7. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 20 939
  8. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 2, p. 1271, cercar sus Gallica
  9. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 312
  10. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 29 946
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 12 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  12. https://www.insee.fr/fr/metadonnees/cog/commune/COM31214-gaud
  13. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 18 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  14. https://www.insee.fr/fr/metadonnees/cog/commune/COM31214-gaud