Vejatz lo contengut

Quint e Fontsagrivas

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Quint e Fontsagrivas
Quint-Fonsegrives
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostal de comuna, a Fonsagrivas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 35′ 09″ N, 1° 31′ 37″ E
Superfícia 7,38 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
234 m
173 m
141 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Tolosan
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3143
Tolosa-10 (Tolosa-8 abans 2015)
Intercom
243100518
Tolosa Metropòli
Cònsol Jean-Pierre Gasc
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
5 641 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

5 754 ab.
Densitat 693,5 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Quintfonsegrivois, Quintfonsegrivoises (en francés)
Còde postal 31130
Còde INSEE 31445

Quint e Fontsagrivas[1],[2],[3],[4] (Quint-Fonsegrives en francés) es una comuna lengadociana del departament de la Nauta Garona e de la la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comuna de l'airal urban de Tolosa situada dins son pòl urban en banlèga Nòrd-Èst de Tolosa. Tota l'urbanizacion s'es concentrada a Fontsagrivas, caireforc sus l'anciana rota nacionala de Castras, vengut caplòc de la comuna, e Quint, çaquelà pus central, garda pas que qualques ostals.

Mapa de la comuna e de las comunas vesinas.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de Quint e Fontsagrivas
Balmar Florenç Dremil e La Faja
Tolosa Quint e Fontsagrivas Crefuèlha
Sent Orenç de Gamevila Lauservila

Quint es atestat de Quinto en 1142 [5],[6].
Segon Dauzat e Rostaing, Quint ven del latin quintus, pr'amor de sa situacion a la cinquena milliara sus la viá romana Tolosa-Carcassona [5].
Segon Negre, Quint es a 12 km a l’èst de Tolosa [en realitat, puslèu 11]. Ven benlèu del latin quintum (lapidem), la cinquena bòrna en utilizant las lègas galas, 2 222 m, mes Quint es pas a 5 milas de Tolosa, nimai sul camin grand Tolosa-Narbona[6].

Abans Negre, Charles Lécrivain, Note sur l'étymologie de Fonsegrives, Bulletin de la Société archéologique du Midi de la France, tresena seria, tòme II, 1936, p. 240-241, utiliza per Fontsagrivas una recèrca de l’abat Chaume sus un Fonsegrive de Borgonha, que seriá un Fons sacriva (en bon latin, Fons sacrivus). L’abat Chaume s’apièja sul Canon 3 del Concili d’Aussèrra e sus Sent Alòi que condemna lo culte dels albres e de las fonts sacrats, en aplicant lo mot sacrivos, pas plan latin, pr'amor de la desinéncia en -iv-, segon C. Lécrivain e doncas supausat gallic. Segon Negre, l’etime es fontem (femenin) + sacriva, « sacrada » [7],[8]. Geoportail prepausa cinc Fonsegrive(s) dins l'oèst occitan.
Sacriva deriva pas necessàriament del latin sacer. I a un sacro- celtic, « consacrat / maudit », tèrme de l'esfèra religiosa [9].

Pendent l'Ancian Regime, Quint èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Tolosa. Le vocable de la glèisa es Sent Pèire. En 1790, Quint èra del canton de Tolosa; en l'an IX, del canton de Tolosa-sud, en 1973, de Tolosa-8. Quint prenguèc le nom de Quint-Fonsegrive per decret del 19 d'octobre 1992 [10].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 (2026) Jean-Pierre Gasc divèrs dreta quadre
març de 1983 2020 Bernard Soléra divèrs dreta retirat de las asseguranças
març de 1971 1983 Guy Borrel   engenhaire en aeronautica
març de 1965 1971 Xavier Contou   mètge
1926 1965 Jean-Marie Fériol   cultivator
  1926      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5118, totala: 5237

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
219 299 301 305 367 350 362 372 375

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
365 339 337 343 314 311 277 277 261

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
265 250 249 224 246 244 259 285 299

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
301
749
2 247
2 711
3 261
4 478
4 519
4 532
4 578
4 649
2009 2010
4 714
4 822
4 850
4 959
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 5641 abitants e la densitat èra de 764,36 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. 5,0 et 5,1 Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 553
  6. 6,0 et 6,1 Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 5726
  7. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k122685q/f260.image.r=%22fonsegrives%221917 Charles Lécrivain. Note sur l'étymologie de Fonsegrives. Bulletin de la Société archéologique du Midi de la France, troisième série, tome II, année 1936, p. 240-241, sus Gallica
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 5081
  9. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 263
  10. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 37 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html