Vejatz lo contengut

Vilafranca de Lauragués

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Vilafranca (omonimia).

Vila d'Occitània
Vilafranca (Lauragués)
Villefranche-de-Lauragais
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 24′ 02″ N, 1° 43′ 08″ E
Superfícia 10,35 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
256 m
175 m
168 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3138
Revèl (caplòc del canton de Vilafranca de Lauragués abans 2015)
Intercom
200017408
CC de las Tèrras de Lauragués (residéncia)
Cònsol Valérie Grafeuille-Roudet
(2022-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
4 662 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

4 725 ab.
Densitat 409,18 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Vilafrancat, Vilafrancada
Còde postal 31290
Còde INSEE 31582

Vilafranca o Vilafranca de Lauragués[1],[2],[3],[4] (calc del toponim oficial francés Villefranche-de-Lauragais) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de Vilafranca de Lauragués
Montgalhard de Lauragués Valèga
Sent Roma Vilafranca de Lauragués Avinhonet de Lauragués
Gardog Renevila

Las fòrmas ancianas son Villafranca en 1360 [5], Villafranca en 1428 [6].
Una vila franca es un vilatge (sens medieval de vila) novèl (o una vila novèla), fondat per un senhor o una comunautat religiosa, que an autrejat als abitants, a la fondacion, l'exempcion, « franquesa », d'unis drets feodals, per tal d'i atirar d'abitants. Aquelas fondacions son frequentas als sègles XII e XIII. L'òrdre « romanic » dels mots (nom + epitèt) es pro general, ambe una excepcion, Francavièla (òrdre germanic) [7],[8],[9],[10].
Un autre nom es atestat en 1428, Barelhas (en francés Les Barrèles o les Barrelles), anciana parròquia annèxa situada al nòrd-èst de la vila [6].

Pendent l'Ancian Regime, Vilafranca èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Nòstra Dòna. En 1790, Vilafranca èra caplòc de canton e de districte; en l'an VIII de canton e d'arrondiment. L'arrondiment fosquèc suprimit pel decret del 10 de setembre de 1926 a annexat a l'arrondiment de Tolosa. Le nom oficial de Villefranche-de-Lauragais fosquèc confirmat pel decret del 18 de junh 1958 [11].
La comuna actuala compreniá tanben doás parròquias, de la meteissa diocèsi e de la meteissa senescauciá:

  • Les Barrelles. Le vocable de la glèisa, annèxa de Montgalhard de Lauragués, èra Sent Andrieu [12]; le lòc es al nòrd-èst de Vilafranca sus la mapa de Cassini.
  • Belsigure o Valsegure. Le vocable de la glèisa èra Nòstra Dòna [13]. Belsigure èra a l'èst-nòrd-èst de Vilafranca.

Las glèisas e quitament le nom an desparegut.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
novembre de 2022 (2026) Valérie Grafeuille-Roudet PS cargada de mission al conselh departamental
julhet de 2020 novembre de 2022 (demission d'una partida del Conselh) Bernard Barjou divèrs dreta retirat de recebeire-perceptor de las finanças
març de 2001 2020 Marie-Claude Piquemal-Doumeng PS foncionària, conselhièra departamentala de revèl (2015-2021)
març de 1971 2001 Pierre Izard PS mètge pediatre, president del Conselh General (1988-2015)
març de 1965 1971 Roger Alias divèrs dreta notari, conselhièr general (1961-1967)
1944 1965 Georges Turines RGR director de cors complementari, ancian conselhièr d'arrondiment, deputat (1951-1955), conselhièr general (1949-1961)
1929 1944 Charles Bernard Gajan SFIO conductor dela Ponts e Cauçadas
  1929      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4235, totala: 4303
179318001806182118311836184118461851
1 665 1 934 2 115 2 271 2 602 2 765 2 805 2 769 2 870
185618611866187218761881188618911896
2 939 2 865 2 829 2 644 2 538 2 581 2 574 2 556 2 224
190119061911192119261931193619461954
2 277 2 347 2 176 2 035 2 119 2 004 2 122 2 161 2 218
196219681975198219901999200620072008
2 522
2 771
2 948
3 127
3 316
3 348
3 856
3 933
4 012
4 068
20092010
4 090
4 147
4 106
4 162
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 4662 abitants e la densitat èra de 450,43 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Émile Connac Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 4, p. 2916, cercar sus Gallica
  6. 1 2 Raymond Corraze, Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique, in Annales du Midi, 1953, p. 127
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 723
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 29 493
  9. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 813
  10. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 303
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 51 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  12. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 4 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  13. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 6 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html