Vejatz lo contengut

Arlòs

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Arlòs
Arlos
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Era glèisa.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 53′ 32″ N, 0° 42′ 15″ E
Superfícia 9,41 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
2 165 m
520 m
509 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3128
Banhères de Luishon (Sent Biat abans 2015)
Intercom
243100849
CC deths Pirenèus Hautgaronesis
Cònsol Jean-Marc Ribis
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
100 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

102 ab.
Densitat 10,1 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 31440
Còde INSEE 31017

Arlòs[1],[2],[3],[4] (Arlos en francés) qu'ei ua comuna gascoa de Comenge, situada en eth departament dera Hauta Garona e era region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Segon Dauzat, Arlòs que ven deth nom gallic d'òme *Arilus, damb eth sufixe aquitanic -ossum [5].
Segon Negre, Arlòs que ven deth nom « romanic » d'òme Arellius, tractat com *Arellus, damb eth sufixe -oss [6].
Segon Xavier Delamarre, qui cita era atestacion Arlos de 1232, l'etime qu'ei arilosson, « la proprietat d'Arilos », nom celtic d'òme tractat com atestat, damb ua derivacion en -osson qui ei indoeuropèa [7]. Pr'aquò, dens eths sons noms celtics de persona, Delamarre que cita sonque Arillus [8], qui pòt miar ath medish resultat quan era contraccion (Arillos- > Arllos > Arlos ei pro anciana.

Pendent eth Ancian Regime, Arlòs qu'èra dera eleccion de Ribèra-Verdun, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera glèisa qu'es Sent Martin. Tanlèu 1790, Arlòs qu'èra deth canton de Sent Biat [9].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Jean-Marc Ribis    
març de 2014 2020 Jean-Pierre Rebuffo shens quadre superior
març de 2001 2014 Catherine Ribis    
junh de 1995 2001 Raymond Duboe    
març de 1977 1995 Maurice Cortijos PCF  
  1977      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans era refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth canton de Sent Biat; qu'es ara deth canton de Banhères de Luishon.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 95, totala: 96
179318001806182118311836184118461851
254 120 264 314 381 357 374 407 372
185618611866187218761881188618911896
378 358 365 284 267 227 216 194 189
190119061911192119261931193619461954
193 210 188 180 166 163 150 164 153
196219681975198219901999200620072008
147
172
145
140
104
90
90
89
91
95
20092010
93
96
95
98
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 100 abitants e la densitat èra de 10,63 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Era glèisa Sent Martin

Personalitats ligadas damb era comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 27, a Arlay
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 1315
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 60, 285, 325 e 21
  8. Xavier Delamarre, Noms de personnes celtiques dans l'Épigraphie classique, ed. Errance, 2007, p. 26
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 2 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html