1872
1872 | |
---|---|
Ans : 1869 1870 1871 1872 1873 1874 1875 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1872 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Annada dominada per la question dau regime d'adoptar. D'efècte, en despiech de la majoritat reialista, lei dos partits favorables a la monarquia poguèron pas se reünir sus un candidat comun. Ansin, a la fin de l'annada, en fàcia d'aquelei dificultats, una partida deis orleanistas acomencèron d'acceptar l'idèa d'una republica conservatritz.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]

Après sa victòria de l'annada precedenta, lo ras Kassa Mercha foguèt coronat negus a Aksum lo 21 de genier sota lo nom de Yohannes IV. Aquò indicava sa volontat de restaurar leis ancianei tradicions etiopianas. Puei, organizèt la conquista de Begameder e de Godjam.
Reiaume Merina[modificar | modificar la font]
A l'iniciativa dau Premier Ministre Rainilaiarivony, arribada d'instructors britanics per melhorar l'entraïnament e l'equipament de l'armada merina.
America[modificar | modificar la font]
Mexic[modificar | modificar la font]
Mòrt de Benito Juárez. Sebastián Lerdo de Tejada li succediguèt acomençant un programa de modernizacion (bastida dau premier camin de fèrre entre Veracruz e Mexico).
Asia[modificar | modificar la font]
Japon[modificar | modificar la font]
Perseguida dei politicas modernizatritz e progressistas de l'emperaire Meiji. Regardant l'educacion – causa ja importanta en 1871 – l'ensenhament primari venguèt obligatòri per totei leis enfants de sièis ans (4 de setembre). Puei, lo 2 de novembre, la prostitucion e l'asserviment dins l'encastre dau trabalh foguèron enebits.
Arts[modificar | modificar la font]
Pintura[modificar | modificar la font]
Acabament – probablament lo 13 de novembre – de Impression, soleu levant de Claude Monet (1840-1926). Son nom foguèt a l'origina d'un jòc de mots mauvolent de part dau critic d'art Louis Leroy dau Charivari que donèt en 1874 lo nom de Salon deis Impressionistas a l'exposicion de Monet e de son movement. Lo tèrme demorèt per designar lo nom dau corrent.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Depaus de brevet depintant lo premier pistolet semi-automatic. Pasmens, son autor, dich Plessner, es mau conegut e lo premier pistolet semi-automatic que foguèt un succès es l'arma d'Hugo Borchardt en 1893.
Energia[modificar | modificar la font]
Concepcion de la premiera generatritz de corrent electric capabla de produrre de corrent intens e d'alimentar d'installacions industrialas. Son autor èra l'engenhaire bèlga Zénobe Gramme (1826-1901). Aquò marquèt lo començament de l'utilizacion importanta de l'electricitat dins l'industria (especialament après la concepcion de sistèmas eficaç de transpòrt dau corrent continü en 1884).
Meteorologia[modificar | modificar la font]
Publicacion d'una sintèsi de trabalhs començats en 1852 per lo quimista escocés Robert Angus Smith (1817-1884). I identifiquèt tres tipes de pollucions atmosfericas liadas :
- a l'amoniac dins lei regions agricòlas.
- au sulfat d'amonium dins lei periferias dei vilas.
- a l'acid sulfuric dins lei vilas.
Aquò li permetèt de definir lo concèpte de plueja acida qu'anava causar de degalhs importantas ai seuvas mondialas a partir de la segonda mitat dau sègle XX.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 9 de genièr - Ivar Lykke, primièr ministre de Norvègia (m. 1949)
- 7 de març - Piet Mondrian, pintor neerlandés (m. 1944)
- 9 d'abril - Léon Blum, òme politic francés, primièr ministre en doas ocasions (m. 1950)
- 18 de mai - Bertrand Russell, matematician e filosòf britanic (m. 1970)
- 19 de junh - Juho Vennola, primièr ministre de Finlàndia (m. 1938)
- 4 de julhet - Calvin Coolidge, president dels Estats Units (m. 1933)
- 12 de julhet - Emil Hácha, president de Checoslovaquia (m. 1945)
- 16 de julhet - Roald Amundsen, explorador norvegian de las regions polaras (m. 1928)
- 20 de julhet - Deodat de Severac, compositor occitan (m. 1921)
- 3 d'agost - Rei Haakon VII de Norvègia (m. 1957)
- 13 d'agost - Richard Willstätter, quimista alemand, Prèmi Nobel (m. 1942)
- 10 d'octobre - Fernand Masson, poèta gascon (m. 1948)
- 12 d'octobre - Ralph Vaughan Williams, compositor britanic (m. 1958)
- 26 de decembre - Ralph Norman Angell, òme politic e jornalista britanic, Prèmi Nobel de la Patz (m. 1967)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 10 de març - Giuseppe Mazzini, revolucionari e patriòta italian (n. 1805)
- 2 d'abril - Samuel Morse, inventor american (n. 1791)
- 18 de julhet - Benito Juárez, president de Mexic (n. 1806)
- 18 de setembre - Rei Carles XV de Suècia (n. 1826)
- 23 d'octobre - Teofil Gautièr, escrivan gascon de lenga francesa (n. 1811)
- 28 de novembre - Mary Somerville, escrivana e fisiciana anglesa (n. 1780)