1828
|
1828 | |
|---|---|
| Ans : 1825 1826 1827 1828 1829 1830 1831 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : | |
Aquesta pagina concernís l'an 1828 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Empèri Otoman[modificar | modificar la font]
En mai, Russia decidiguèt de sostenir dirèctament l'insureccion grèga e ataquèt l'Empèri sus sa frontiera terrèstra. L'ofensiva èra dirigida còntra Bulgaria que sei vilas principalas foguèron enceucladas. Varna foguèt perduda lo 29 de setembre. En revènge, a l'entorn de Choumen, la garnison turca, pus nombrosas que lei fòrças russas, capitèron de menaçar lei linhas d'avitalhament enemigas e de causar una famina dins lei tropas russas.
En Grècia, desbarcament de tropas francesas en Peloponès. Aquò permetèt la conquista de la peninsula dins lo corrent de l'annada. En revènge, lei Britanics s'opausèron a l'intrada dei Francés en Grècia Centrala e permetèron ais Otomans de s'i mantenir.
Empèri Rus[modificar | modificar la font]
Fin de la Guèrra Russopèrsa de 1826-1828 lo 2 de febrier amb una victòria russa e la signatura dau Tractat de Turkmanchai. Pèrsia perdèt lei khanats d'Erevan e de Nakhichevan, deguèt pagar una indemnitat importanta e deguèt autorizar la circulacion liura dei marchands rus en Pèrsia e sus la Mar Caspiana.
En mai, Russia decidiguèt de sostenir dirèctament l'insureccion grèga e ataquèt l'Empèri Otoman sus sa frontiera terrèstra. Enceuclèron rapidament unei vilas importantas de Bulgaria e conquistèron Varna lo 29 de setembre. En revènge, conoguèron de dificultats importantas a l'entorn de Choumen onte la garnison turca se defendiguèt ambé acarnament e capitèt de menaçar lei linhas d'avitalhament russas.
Africa[modificar | modificar la font]
Reiaume Merina[modificar | modificar la font]
Mòrt dau rèi Radama Ièr que foguèt remplaçat per sa frema Ranavalona Ièra. Au contrari de son marit, adoptèt una politica conservatritz que son axe principau èra lo mantenement de la societat e de la religion tradicionalas.
America[modificar | modificar la font]
Mexic[modificar | modificar la font]
Victòria electorala dei conservators mexicans. Pasmens, lo venceire, Manuel Gómez Pedraza, aguèt de dificultats per s'impausar e foguèt victima d'un còp d'estat tre lo començament de l'annada precedenta.
Asia[modificar | modificar la font]
Pèrsia[modificar | modificar la font]
Fin de la Guèrra Russopèrsa de 1826-1828 lo 2 de febrier amb una desfacha pèrsa e la signatura dau Tractat de Turkmanchai. Pèrsia perdèt lei khanats d'Erevan e de Nakhichevan, deguèt pagar una indemnitat importanta e deguèt autorizar la circulacion liura dei marchands rus en Pèrsia e sus la Mar Caspiana.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Quimia[modificar | modificar la font]
Premiera sintèsi d'urèa per lo quimista alemand Friedrich Wöhler (1800-1882). Aquò marquèt una evolucion fòrça importanta dins l'istòria de la quimia car demostrèt la possibilitat de formar de moleculas naturalas d'un biais sintetic.
Metallurgia[modificar | modificar la font]
Per melhorar la produccion deis auts fornèus, depaus per l'Escocés James Beaumont Neilson (1792-1865) d'un brevet depintant un procès de caufatge de l'èr utilizat dins l'installacion. Eissit d'una idèa apareguda mai d'un còp dempuei 1799, demostrèt rapidament son interès e entraïnèt divèrseis estudis sus lei gas observats dins un aut fornèu.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 18 de març - William Randal Cremer, politician e pacifista anglés, Prèmi Nobel de la Patz (m. 1908)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 15 d'abril - Francisco José de Goya y Lucientes, pintor espanhòl (n. 1746)
- 4 de decembre - Robert Banks Jenkinson, primièr ministre del Reialme Unit (n. 1770)