Pargue Nacional de Yellowstone

Lo Grand Canhòn del Yellowstone.

Lo Pargue Nacional de Yellowstone (oficialament en angles: Yellowstone National Park) es un pargue nacional american situat dins las montanhas Rocosas entre los estats de Wyoming, Montana e Idaho, amb la majoritat de sa superfícia dins lo nòrd-oèst de Wyoming. Establit pel Congrès dels Estats Units e promulgat pel president Ulysses S. Grant lo 1er de març de 1872, Yellowstone foguèt lo primièr pargue nacional dels Estats Units e es largament considerat coma lo primièr pargue nacional del mond. Lo pargue es conegut per sa fauna salvatja e sas nombrosas caracteristicas geotermicas, en particular lo gueisèr "Old Faithful", una de sas caracteristicas mai popularas. Existís nombroses tipes d'ecosistèmas, mas la selva subalpina es pus abondanta. Fa partida de l'ecoregion de las selvas del sud de las Rocosas centralas, centrada sus la zòna del pargue.

Geologia

Mapa geologica de Yellowstone.

Le nom « Yellowstone » (« pèira jauna ») ven de la color de las ròcas del grand canyon de Yellowstone (val en « V ») que se formèt durant las darrièras glaciacions abans d'èsser fortament erodat per la ribièra Yellowstone. Contràriament a las aparéncias, la color de las pèiras ven de l'alteracion idrotermala del fèrre que contenon e non pas del sofre que i es pasmens present. Yellowstone se situa a l’extremitat nòrdorientala de la plana de la Snake River que forma un arc en « U » a travèrs las Montanhas Rocosas. La plana s’estend sus 400 km cap a l’oèst a partir de la vila de Boise dins l'Estat de l'Idaho. La caldeira de Yellowstone es lo pus grand sistèma volcanic d’America del Nòrd. Aparten a la categoria dels « supervolcans » e sas erupcions despassan de luenh las dels volcans « classics ».

Originas

La forma arcada de la plana mòstra lo desplaçament que coneguèt la placa nòrdamericana durant los darrièrs 17 milions d'annada. Aquesta placa tectonica se desplaça sus un punt caud del mantèl terrèstre.

Entre uèit e setze quilomètres jos la caldeira de Yellowstone se tròba una cavitat sonada cambra magmatica que conten una massa de magma per l'essencial cristallizada e jos nauta pression. Aquela cambra gigantesca ten una capacitat maximala de 15 000 km³ a 20 000 km³, çò que representa aperaquí la talha del Mont Blanc. Un punt caud es, coma son nom l'indica, un endrech de la crosta terrèstra pus caud que lo resta del glòbe. D'efièch, dins las prigondors del mantèl (la basa del mantèl superior per çò que concernís lo Yellowstone) una colomna de magma pus caud que la normala remonta e provoca la fonda del mantèl situat en dejós de la crosta terrèstra abans de la traucar coma o fariá un bufador amb una placa de fèrre. Aquela butada forma una mena de dòme jos la crosta terrèstra. Un còp arribats just en dejós de la susfàcia, los gases e lo magma en partida refregits formant doncas una cambra magmatica que genera de volcans en defòra de totas zonas de subduccion. Yellowstone se distinguís dels autres volcans per sa forma originala. D'efièch, aquel volcan se manifesta jos la forma d'une caldeira estenduda alara que los volcans classics sont puslèu conics : es çò que se sona una caldeira activa. Yellowstone es en mai lo sol volcan explosiu plaçat sus un punt caud mas es pas la sola caldeira activa.