1000F.png

Egipte

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


جمهورية مصر العربية
Gumhūriyyet Maṣr el-ʿArabiyyah

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bandièra d'Egipte
Blason d'Egipte
Bandièra d'Egipte
Blason d'Egipte

mapa

Capitala
e mai granda ciutat
Lo Caire
30° 02′ N 31° 13′ E / 30.033, 31.217 / 30.033; 31.21730° 02′ N 31° 13′ E / 30.033, 31.217 / 30.033; 31.217
Forma de l’Estat
president
Republica
Abd al-Fattah al-Sissi
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 30en
1 001 449 km²
0,6%
Populacion
 - Totala (2014)
 - Densitat
Classat 15en
86 249 243 ab.
86 ab./km²
Independéncia
del Reialme Unit
28 de febrièr de 1922
Moneda
 - nom occitan
 - nom officiau anglés
EGP ‎‎
Liura d'Egipte
Egyptian Pound
Domeni internet [[.]]
Còde del país (ISO 3166) EG


Egipte (en arabi مصر = Miṣr, en arabi egipcian Maṣr, en egipcian còpte Kīmi, en egipcian ancian Km.t o mens exactament Kemet) es un país istoric dau nòrd-èst d'Africa que dona son nom a un estat dau meteis nom. Egipte foguèt la pàtria dau pòble egipcian e lo brèç de la lenga egipciana; uei ten doas lengas e doas culturas: la cultura aràbia e la cultura còpta. Lo país s'estructura lòng de la bassa vau de Nil, una zona fertila que s'engulha entre de desèrts a l'èst e a l'oèst. Forma uei un estat que son nom oficiau es Republica Aràbia d'Egipte, situat entre la mar Mediterranèa au nòrd e la mar Roja a l'èst, e que confronta leis estats de Sodan au sud, de Libia a l'oèst e d'Israèl au nòrd-èst.

Sa capitala es Lo Caire.

Lo gentilici es egipcian -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

De veire: Istòria d'Egipte.

Politica[modificar | modificar la font]

De veire: lista dels presidents d'Egipte.
Egipte es una republica semipresidenciala dempuèi lo 18 de junh de 1953.


Geografia fisica[modificar | modificar la font]

Egipte es un païs de dimension mejana que s'espandís sus 1 001 449 km². Es un païs african mas possedís un territòri en Asia (Sinai). Sas caracteristicas geograficas son gaireben unicas: un desèrt dominant e lo fluvi Nil que sa val porgís l'aiga necessària a las activitats umanas.


Geografia umana[modificar | modificar la font]

Egipte es un païs plan ric per l'istòria de sa populacion. Se las originas semiticas, chamiticas e negroafricanas constituisson la basa de la populacion egipciana, lo païs, a la crosada d'importantas rotas comercialas, reçaupèt d'elements grècs, persans, arabis, romans, franceses, italians, albaneses, turcs....

Malgrat aquestas originas variadas, Egipte es un païs que s'i parla mai que mai arabi e que compta paucas minoritats.

Las minoritats linguisticas son compausadas per los Dongolawis (1%), los Domaris (gitans) (0,3%), los Nobiins 0,3%) e los Bejàs (0,1%). I a tanben qualques communautats immigradas (Grècs, Italians, Libaneses, Chineses...). Lo còpte a desaparagut coma lenga viva, es sonque utilizat coma lenga liturgica pels còptes.

Es subretot al ponch de vista religiós que las minoritats son importantas amb los còptes, de religion crestiana. La majoritat de la populacion es musulmana.

Situacion demografica[modificar | modificar la font]

Egipte es un païs en transicion. Lo regim demografic amb una feconditat nauta sembla s'acabar. Lo païs a conegut un créis excepcional après mai de 1500 ans d'estagnacion. En 1800, i aviá sonque 3 900 000 estajants, en 1940, 16 500 000. En 2013, trespassarà probablament 85 000 000 d'abitants.

An Populacion
0 4 500 000
1 000 5 000 000
1 500 4 000 000
1 800 3 900 000
1 900 10 200 000
1 950 20 300 000
1970 35 300 000
1990 56 300 000
2010 80 500 000
2050 (prevision) 123 000 000

Evolucion de la populacion egipciana[1]

En 2011, sa feconditat foguèt estimada a 2,7 enfants per femna. Pasmens la feconditat es encara nauta per que lo créis se mantenga e se prevei 123 000 000 d'estatjants en 2050[2].

Lengas d'Egipte[modificar | modificar la font]

L'arabi classic es la lenga oficiala. L'arabi parlat, jos tres fòrmas dialectalas, (arabi egipcian, arabi sa'idi e arabi bedawi), es la lenga mairala de mai de 98% de la populacion.

Lo còpte a desaparegut dempuèi lo sègle 17 coma lenga viva. Fins al sègle 13 èra encara largament utilizat en literatura. A l'ora d'ara s'emplega subretot dins las glèisas còptas.

Lo francés joguèt (e jòga encara) un ròtle de lenga internacionala. Es concurrenciat per l'anglés. L'italian e lo grèc, que joguèron tanben de ròtles de lengas internacionalas en Egipte, an gaireben desaparegut. Egipte es membre de la Francofònia. En 2005, l'OIF estimèt los francofònes a 3,2% de la populacion. Qualques escòlas porgisson tanben un sistèma d'ensenhament francofòne de la mairala a l'universitat.

Lo domari, lenga dels gitans arabis, es encara praticat per una pichona minoritat dins lo nòrd del païs.

Dins lo sud, los Bejàs, los Dongolawis e los Nobiins consituisson de minoritats negroafricanas que sos lengas son tanben parladas dins lo nòrd de Sodan.

Religions[modificar | modificar la font]

La religion musulmana sunnita es dominanta e constituís mai que la majoritat absoluta (gaireben 90%). Es tanben la religion oficiala de l'estat. De dreches son autrejats tanben a las minoritats religiosas reconegudas pel govèrn.

Los crestians representan 10% de la populacion. La Glèisa ortodòxa còpta recampa 92% dels crestians. La Glèisa catolica còpta es pro reducha en nombre e representa 3% dels crestians e la Gléisa ortodòxa grèca aperaquí 4%. Totas las autras ramificacions amassa recampan mens de 1% del crestians.

I a tanben qualques Bahá'ís e qualques agnostics.

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia d'Egipte

Cultura[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Per las annadas 1800-1990 las chifras son del siti http://www.populstat.info/. Las donadas seguentas son las de l'INED.
  2. Populations et sociétés numéro 480 juillet 2011

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]