Vejatz lo contengut

Malautiá

Modificar los ligams
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Quest article es redigit en lemosin.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Una malaudiá (var. malaudia, malautiá[1]) es una alteracion de l'estat de santat normau d'un organisme vivent. Se manifèsta per de simptòmas fisics, psicologics o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'Organizacion Mondiala de la Santat (OMS) la definís coma una rompedura dau complet estat de benestre fisic, mentau e sociau. Quò implica qu'una malaudiá es pas nonmàs un simple disfoncionament biologic, mas un problema que tòca egalament las dimensions psicologicas e socialas de l'individú. De mai, una mesma patologia pòt se manifestar d'un biais diferent segon las condicions de vida daus pacients.

La nocion de malaudiá coneiguet d'evolucions importantas dempuei l'aparicion de la medecina. A l'origina, era interpretada coma una expression de las fòrças subrenaturalas o divinas. Venguet un fenomène naturau, observable e racionalament tractable a partir d'Ipocrates durant lo segle V avC. Quela vision fuguet transmesa aus metges arabes de l'Atge Mejan, en particular Avicena, que melhoreren las coneissenças grecas. Puei, quilhs sabers fugueren transformats per la revolucion pasteuriana dau segle XIX qu'establiguet un liam entre los microorganismes e las malaudiás infecciosas.

Definicion

[modificar | modificar lo còdi]

La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de santat normau d'un organisme vivent, se manifestant per de simptòmas fisics, psicologics o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'Organizacion Mondiala de la Santat (OMS) utiliza una definicion mai larja adoptada en 1947. Per ela, « la santat es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau ». Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament biologic, mas regarda egalament las dimensions psicologicas e socialas de l'individú[2].

Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte culturau, istoric e sociau. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en Euròpa, l'obesitat fuguet pusleu valorizada durant lo periòde medievau, mas fuguet condamnada a partir de la Renaissença[3][4]. Un autre exemple es la miopia qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas.

La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent patogèn tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos estrès cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa biologica. Per rendre compte de quela realitat, lo metge George L. Engel (1913-1999) prepauset en 1977 un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions biologicas, psicologicas e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá[5]. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat medicala, mas lo modèle biomedicau tradicionau contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras[6].

Istòria dau concepte

[modificar | modificar lo còdi]
Article detalhat: Istòria de la medecina.

Las concepcions primitivas e anticas

[modificar | modificar lo còdi]

Dins las societats primitivas e dins mai d'una civilizacion antica, la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession demoniaca, treble de l'òrdre cosmic, etc.)[7]. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach religiós o magic fisat a de prestres, de chamans o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats medicalas, mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la Preïstòria. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la momia d'Ötzi[8].

La rompedura màger se faguet en Grècia pendent lo segle V avC emb Ipocrates (460-377 avC), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »[9][10][11]. Sa teoria postulava que la santat era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs uman (sang, flegme, bila jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions divinas. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans racionaus.

Parallelament a la pensada grega, d'autras tradicions medicalas se desveloperen independentament en Asia. En Índia, la medecina aiurvedica, que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los doshas), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las patologias i es mai que mai mistic e espirituau[12]. En China, la medecina tradicionala fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers 320 avC, de la prumiera version dau Huangdi Nei Jing (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo qi) e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter scientific es nul[13][14][15].

La medecina araba e medievala

[modificar | modificar lo còdi]
Pagina d'una edicion medievala dau Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb d'Avicena.

Pendent l'Atge Mejan, lo racionalisme grec fuguet transmés e enrichit per los metges arabes. Hunayn ibn Ishaq (808-873), Al-Razi (850-926), al-Zahrawi (936-1013), Avicena (980-1037) o enquera Averroès (1126-1198) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a traduire los textes antics e a los completar emb sas observacions e descubertas[16][17][18]. L'òbra màger dau periòde fuguet lo Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb (« Canon de la Medecina ») d'Avicena que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde scientific. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de contagion e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'aiga o per lo sòu[19].

En Euròpa Occidentala, la medecina medievala demoret longtemps dominada per l'escolastica e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus[20]. Quò chamjet a partir de la Renaissença emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau racionalisme umanista. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas[21]. Lo Flamenc Andreas Vesalius (1514-1564) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'anatomia a Pàdoa, tornet introduire la practica de la disseccion per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions[22]. En despiech de l'oposicion daus mitans religiós, quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma Gabriele Fallopio (1523-1562), Ambroise Paré (1509-1590) o Paracelse (1493-1541)[23].

La revolucion medicala moderna

[modificar | modificar lo còdi]
Pintura de Louis Pasteur dins son laboratòri en 1885.

Entre los segles XVII e XVIII, la medecina europenca adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'experimentacion. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs uman. Per exemple, lo metge anglés William Harvey (1578-1657) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en 1628 en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas[24][25]. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. Antoni van Leeuwenhoek (1632-1723) es probable la figura mai importanta de quela evolucion[26]. Son associacion emb Reinier de Graaf (1641-1673) permetet de difusar de dessenhs de bacterias, de protozoaris e de cellulas umanas[27]. En parallele, l'Italian Marcello Malpighi (1628-1694) estudiet lo desvolopament d'embrion de polet e diferents teissuts biologics umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'istologia moderna[27].

Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de Louis Pasteur (1822-1895) e de Robert Koch (1843-1910)[28][29] . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables (bacterias, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus vaccins, daus antiseptics e daus antibiotics. Permeteren tanben de donar una explicacion biologica e mesurabla aus mecanismes de contagion pressentits per Avicena[30]. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'espitau venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La cirurgia moderna, apareiguda emb las descubertas de l'anestesia (1846) e de l'asepsia (1867), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo metòde scientific[31].

Vers una concepcion alarjada

[modificar | modificar lo còdi]

Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las malaudiás infecciosas agudas, era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los càncers, las malaudiás cardiovascularas o los trebles psichics. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la biologia permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias.

Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'OMS d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en 1977 per George L. Engel (1913-1999), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá[5]. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la medecina preventiva, d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la santat e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat.

Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás

[modificar | modificar lo còdi]

Classificacion

[modificar | modificar lo còdi]

La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes biologics e las donadas epidemiologicas. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la Classificacion Internacionala de las Malaudiás (CIM) gerida per l'OMS. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en 2022, conten mai de 55 000 còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. Quilhs còdis son fòrça utilizats per los sistemas de santat nacionaus per codar los diagnostics, collectar de donadas epidemiologics e assegurar lo remborsament daus suenhs.

D'un biais generau, las malaudiás pòden èsser regropadas dins cinc familhas principalas :

Chal pasmens nòtar lo caracter imperfach de quelas classificacions. D'efiech, l'encodatge daus diagnostics entraina una simplificacion de las estatisticas que mai d'una malaudiá pòt implicar diferents mecanismes simultaneus. De mai, los limites entre las diferentas familhas son sovent porosas.

Las causas

[modificar | modificar lo còdi]

Las causas de las malaudiás son multiplas e sovent intricadas[33]. La medecina moderna destria mai d'una categoria de factor. Los agents infecciós (bacterias, virus, parasits, etc.) son la causa mai ancianament identificada. Lor mòde d'accion varia fòrça. Pòdon envaïr directament de teissuts de l'òste, produire de toxinas o destornar de mecanismes cellulars a lor profiech. Los factors genetics jògan egalament un ròtle important que va de las malaudiás « monogenicas » entrainadas per la mutacion d'un unic gen (mucoviscidòsi) a las malaudiás « poligenicas » que son lo resultat d'interaccions complexas entre patrimòni genetic e environament (càncers, diabeta, etc.).

Los autres factors de malaudiás son exteriors a l'organisme. Los factors environamentaus comprenen una gamma relativament larja de causas fisicas (radiacions, etc.), chimics (metaus toxics, pesticidas, etc.) e biologics (allergens, etc.). La pollucion, mai que mai la pollucion atmosferica, es desenant un factor màger d'agravacion de las malaudiás respiratòrias e cardiovascularas[34]. Chasque an, es aitau responsabla de milions de decès prematurats[35]. Lo mòde de vida es tanben responsable d'un important ensemble de patologias liadas a las evolucions societalas observadas dempuei l'aveniment de la societat de consomacion. D'efiech, l'alimentacion moderna, la manca d'activitat fisica o de som e la consomacion de tabat o d'alcoòl son implicadas dins la màger part de las malaudiás cronicas[36][37][38][39]. Enfin, los determinants sociaus (revenguts, niveu d'educacion, condicions de lotjament, etc.) an una influéncia considerabla sus la santat qu'explican las inegalitats d'accès aus suenhs.

Lo diagnostic

[modificar | modificar lo còdi]
Article detalhat: Diagnostic (medecina).

Lo diagnostic es lo procediment d'identificacion d'una malaudiá tocant un pacient. Normalament menat per un professionau, es una etapa centrala de la presa en charja d'un malaude que condiciona la chausida d'un tractament e lo pronostic d'evolucion de la patologia. Es basat sus un ensemble de fonts d'informacions complementàrias que comença emb l'anamnèsi, un interrogatòri regardant los simptòmas dau pacient (natura, durada, evolucion, etc.), sos antecedents medicaus e familiaus, son mòde de vida e sos tractaments en cors. Quò es una etapa fòrça informativa que permet de formular d'ipotesis avant de començar los examens.

Après las questions inicialas, los metges pòdon menar d'examens clinics. Quò consistís a observar directament lo pacient e necessita generalament de metre en òbra d'inspeccions, de palpacions, d'auscultacions e de percussions. Permet de detectar de marcas objectivas de malaudiá, coma una feure, una anomalia auscultatòria o una massa paupabla, que permeten d'orientar o de confirmar las ipotesis formuladas durant l'anamnèsi. D'examens complementaris pòden èsser prescrichs per afinar lo diagnostic. Quilhs examens an coneigut un desvolopament considerable dempuei lo començament dau segle XX emb l'aparicion de las analisis biologicas, de l'imatjariá medicala (radiografia, IRM, etc.[40][41]), daus examens anatomopatologics o de tests foncionaus. Constituïssen desenant un element centrau de la medecina moderna, mas lor utilizacion excessiva pòt engendrar de problemas de subrediagnostic e de subretractament.

Chal nòtar que lo diagnostic es rarament un acte certan. Es mai generalament una probabilitat fondada sus la confrontacion d'elements divers e sus l'experiéncia clinic personala dau practiciant. Per aquela rason, lo diagnostic es sovent un procediment iteratiu. Una ipotesi iniciala es confirmada, invalidada o precisada a partir daus resultats daus examens e de l'evolucion de l'estat de santat dau pacient.

Los tractaments

[modificar | modificar lo còdi]

Lo tractament d'una malaudiá a per objectiu de garir lo pacient, de solatjar sos simptòmas, de ralentir la progression de la malaudiá o de prevenir sas complicacions. Pasmens, es pas totjorn possible d'obtenir l'ensemble de quilhs objectius d'un biais simultaneu. Daus còps, es donc necessari de los ierarquizar en foncion de la natura de la malaudiá, de son estadi d'evolucion e de l'estat generau dau pacient.

Los tractaments medicamentós son la modalitat terapeutica mai espandida. Comprenen los antibiotics e antiviraus utilizats contra las malaudiás infecciosas, las chimioterapias e las immunoterapias contra los càncers, los medicaments cardiovasculars, los psicotropics contra los trebles mentaus e una larja gamma de moleculas especializadas per orientar de mecanismes biologics especifics. Chal tanben nòtar l'aparicion daus medicaments biologics que son de produchs biotecnologics sintetizats per una font biologica (anticòrs monoclonaus, ormònas, etc.). La cirurgia es l'autra modalitat istorica daus tractaments medicaus. Es fòrça eficaça contra los traumatismes, las malaudiás cardiovascularas, los càncers e las mauformacions congenitalas. A coneigut d'evolucions importantas emb lo desvolopament recent de la microcirurgia e de la cirurgia robotica que permeten d'intervencions precisas per reduire las seguidas de las operacions.

En parallele, las terapias non medicamentosas juegan un ròtle mai e mai creissenta dins la presa en charja de las malaudiás cronicas. Las mai coneigudas son probable la quinesiterapia, la psicoterapia, la reeducacion, l'ergoterapia o las intervencions nutricionalas. Fan partida d'un ensemble mai larg qu'es coerent emb lo modèle biopsicosociau. La medecina preventiva es tanben venguda una brancha terapeutica especifica emb d'espleitas coma la vaccinacion, lo despistatge precòce e l'educacion terapeutica. Quò permet generalament d'obtenir de resultats superiors aus tractaments curatius en redusent la mortalitat generala e la còsta globala daus sistemas de santat.

Epidemiologia

[modificar | modificar lo còdi]
Article detalhat: Epidemiologia.

L'epidemiologia es la disciplina scientifica qu'estúdia la distribucion de las malaudiás au sen de las populacions umanas, lors caracteristicas e los mejans per las contrarotlar. Constituís la basa de las politicas de santat publica e permet de mesurar la charja mondiala de las malaudiás. Segon las donadas de l'OMS, las malaudiás cronicas non transmissiblas (malaudiás cardiovascularas, càncers, diabeta, etc.) son a l'origina d'environ 74 % daus decès mondiaus (siá 41 milions de personas per an). Las malaudiás cardiovascularas representan la meitat de quela mortalitat emb 18 milions de decès chasque an. Las malaudiás infecciosas (paludisme, tuberculòsi, etc.), istoricament la prumiera causa de mortalitat, demòran una causa màger de decès dins los país paures o en cors de desvolopament. Pasmens, son desenant una causa marginala de mortalitat dins los país desvolopats.

La reparticion de las malaudiás es prigondament inegala segon las regions dau monde e los grops de populacion. Los país paures o en cors de desvolopaments supòrtan una charja disproporcionada de malaudiás infecciosas e de mortalitat mairala e infantila dau temps que los país desvolopats son mai tocats per las malaudiás cronicas entrainadas per l'envielhiment e los mòdes de vida. Pasmens, lo segle XX a tanben vist l'emergéncia de menaças epidemiologicas novelas coma la pandemia de gripa espanhòla de 1918-1919 (20-100 milions de morts[42]), l'epidemia de SIDA (40 milions de morts dempuei son aparicion[43]) e la pandemia de covid-19 de 2019-2020 (7-27 milions de morts). Quò permet de remembrar la vulnerabilitat de la medecina moderna fàcia a las malaudiás infecciosas emergentas.

Annexas

[modificar | modificar lo còdi]

Liams internes

[modificar | modificar lo còdi]

Bibliografia

[modificar | modificar lo còdi]
  • (fr) Philippe Adam e Claudine Herzlich, Sociologie de la maladie et de la médecine, París, Armand Colin, 2014.
  • (fr) Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie, Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984.
  • (fr) Frédéric Bauduer, Histoires des maladies et de la médecine, París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017.
  • (fr) Henri Bergeron e Patrick Castel, Sociologie politique de la santé, París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014.
  • (fr) Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie, París, Vrin, 2012.
  • (fr) Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), Les Classiques du soin, París, Presses Universitaires de France, 2015.

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. ↑ Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, cercha « maladie », consultat lo 9 de mai de 2026, .
  2. ↑ (fr) Silvia Bonino, Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie, De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.
  3. ↑ (fr) Georges Vigarello, Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle, Seuil, 2010).
  4. ↑ (fr) Florent Quellier, Gourmandise, Histoire d’un péché capital, Éditions Armand Colin, 2010.
  5. 1 2 (en) George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », Science, vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.
  6. ↑ (en) A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », The American Journal of Psychiatry, vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.
  7. ↑ (fr) Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours, París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.
  8. ↑ (en) Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », Lancet, vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.
  9. ↑ (fr) Jacques Jouanna, Hippocrate, París, Fayard, 1992, 648 p.
  10. ↑ (fr) Laurent Ayache, Hippocrate, París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.
  11. ↑ (it) Alberto Jori, Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico, Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.
  12. ↑ (en) « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), The Oxford Illustrated Companion to Medicine, Oxford, Oxford University Press, 2001.
  13. ↑ (fr) Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, Les médecines de l'Asie, Seuil, 1978.
  14. ↑ (en) « Hard to swallow », Nature, vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.
  15. ↑ (en) A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », International Journal of Epidemiology, vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.
  16. ↑ (fr) Raymond Le Coz, Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes, L'Harmattan, 2004.
  17. ↑ (en) George Saliba, Islamic Science and the Making of the European Renaissance, Cambridge, MIT Press, 2007.
  18. ↑ (fr) Abdurrahman Badawi, La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967, París, 1968.
  19. ↑ (fr) Paul Mazliak, Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam, Vuibert, 2004.
  20. ↑ (en) David C. Lindberg, Science in the Middle Ages, Chicago, University of Chicago Press, 1978.
  21. ↑ (fr) Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours, París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.
  22. ↑ (fr) Henriette Chardak, Andréas Vesalius, chirurgien des rois, Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.
  23. ↑ (fr) Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours, París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672
  24. ↑ (fr) William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, De motu cordis, París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.
  25. ↑ (en) Andrew Wear, The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800, Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.
  26. ↑ (fr) Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », Alliage, n° 39, 1999, pp. 58-66.
  27. 1 2 (fr) Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours, París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.
  28. ↑ (fr) Claire Salomon-Bayet (dir.), Pasteur et la révolution pastorienne, París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.
  29. ↑ (de) Christoph Gradmann (dir.), Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie, Göttinge, Wallstein, 2005.
  30. ↑ (fr) Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours, París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.
  31. ↑ (fr) Pierre Louis Choukroun, L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours, París, Dauphin, 2012, 215 p.
  32. ↑ (de) Christoph D. Spinner, Lutz Gürtler, Wolfgang Jilg, Jochen Schneider e Friedrich-Wilhelm Tiller, Infektionskrankheiten von A bis Z, Landsberg, ecomed-Storck, 2023.
  33. ↑ (en) Christine W. Duarte, Laura K. Vaughan, Mark T. Beasley, Hemant K. Tiwari, « Multifactorial Inheritance and Complex Diseases », Emery and Rimoin's Principles and Practice of Medical Genetics, 2013, pp. 1-15.
  34. ↑ (en) Philip J. Landrigan, Richard Fuller, Nereus J R Acosta e Olusoji Adeyi, « The Lancet Commission on pollution and health », The Lancet, vol. 391, n° 10119,‎ febrier de 2018, pp. 462–512.
  35. ↑ (en) J. Lelieveld, J. S. Evans, M. Fnais, D. Giannadaki e A. Pozzer, « The contribution of outdoor air pollution sources to premature mortality on a global scale », Nature, n° 525, 2015, pp. 367–371.
  36. ↑ (en) K. Siddiqi, S. Husain, A. Vidyasagaran et al., « Global burden of disease due to smokeless tobacco consumption in adults: an updated analysis of data from 127 countries », BMC Med, vol. 18, n° 222, 2020.
  37. ↑ (en) Michele Bellesi, Daniel Bushey, Mattia Chini e Giulio Tononi, « Contribution of sleep to the repair of neuronal DNA double-strand breaks: evidence from flies and mice », Scientific Reports, vol. 6, n° 1,‎ 10 de novembre de 2016.
  38. ↑ (en) J. B. N. Moreira, M. Wohlwend e U. Wisløff, « Exercise and cardiac health: physiological and molecular insights », Nat Metab.,‎ n°2, 2020, pp. 829-839.
  39. ↑ (fr) INRS, Éthanol. Fiche toxicologique n° 48, version de novembre de 2019, consultada lo 7 de mai de 2026, .
  40. ↑ (fr) Collège médical français des professeurs d'anatomie, Collège des enseignants de radiologie de France e CNEBMN Collège National des Enseignants de Biophysique et de Médecine Nucléaire, Les fondamentaux de l'imagerie médicale. Radioanatomie, biophysique, techniques et séméiologie en radiologie et médecine nucléaire, Elsevier Masson, 2022, 448 p.
  41. ↑ (fr) Elisabeth Moerschel, Eric Bauer, Anne Bozenhardt, Jean-Louis Dietemann, Jean-Philippe Dillenseger, Hervé Faltot, Philippe Feuerstein, Brigitte Girard e Perrine Gulli, Guide des techniques de soins en imagerie médicale, Elsevier Masson, 2012, 128 p.
  42. ↑ (de) Stefan Schmitt e Anna-Lena Scholz, « Die Mutter aller Pandemien », Die Zeit, n° 6/2020,‎ 30 de genier de 2020.
  43. ↑ (en) UNAIDS, Global HIV & AIDS statistics — Fact sheet, consultat lo 9 de mai de 2026, .
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Malautiá&oldid=2500031 »