Lengadocian
Lo lengadocian es lo dialècte occitan parlat sus una granda part del Lengadòc istoric (fòra Velai, lo nòrd de Vivarés e la region de Nimes), una part de Guiana (Roergue, Carcin e qualques parçans d'Agenés e de Peiregòrd) e dins lo sud-oèst d'Auvèrnha. Lo nimesenc, generalament considerat coma una varietat del provençal rodanenc, es en realitat una varietat ibrida, lengadociana a l'origina, que fa de transicion amb l'ensems provençal.
Sas caracteristicas màgers son, se se pren pas en compte mantun parlar periferic:
- lo manten de las oclusivas finalas: cantat [kanˈtat] (en provençal: [kãnˈta])
- lo manten de la -s finala: los òmes [luˈzɔmes] (en provençal: [lejˈzɔme])
- la casuda de la -n finala dins los noms (pas sistematica en morfologia verbala): occitan [utsiˈta] (en provençal: [usiˈtãn])
- la non-palatalizacion dels grops CA e GA: cantar, gal (en auvernhat: chantar, jal)
- lo manten de la -l finala non vocalizada: provençal (en provençal: provençau)
Aquelas caracteristicas son pas jamai exclusivas e son partejadas amb un o mantun dialècte, çò que ne fa un dialècte a l'encòp central e conservador. Es per aquò que d'unes vòlon far l'estandardizacion de l'occitan (occitan larg) a partir d'aqueste dialècte.
Domergue Sumien, dins sa tèsi de novembre 2004, prepausa una estandardizacion pluricentrica per que concernisca pas mai que lo lengadocian e respècte los divèrses centres de l'espaci occitan.
Variacion intèrna[modificar | modificar la font]
Aquesta classificacion dels sosdialèctes del lengadocian es la de Loís Alibèrt amb d'ajustaments (bas-vivarés e sarladés). D'autras classificacions son possiblas.
Las varietats meridionalas e l'agenés forman, amb lo gascon, lo diasistèma aquitano-pirenenc.
Sosdialèctes meridionals[modificar | modificar la font]
Sosdialèctes orientals[modificar | modificar la font]
Sosdialèctes septentrionals[modificar | modificar la font]
Sosdialèctes occidentals[modificar | modificar la font]
Fonologia[modificar | modificar la font]
En seguida avètz una descripcion detalhada de la fonologia del lengadocian en general, e mai regionalament.
Vocalas[modificar | modificar la font]
VOCALAS EN GENERAL |
anterioras | centralas | posterioras | |
---|---|---|---|---|
non arredondidas |
arredondidas | non arredondidas |
arredondidas | |
barradas | [i] i, í |
[y] u, ú |
[u] o, ó | |
semibarradas | [e] e, é |
([ø]) (u) |
||
semidobèrtas | [ɛ] è,(á) |
[ɔ] ò, -a, á | ||
dobèrtas | [ä] a, à |
Remarcas:
- La vocala u se pronóncia generalament [y], mas dins un grop de parlars de la còsta mediterranèa (e mai dins qualques endreches dels parlars continentals coma a Saurat per exemple) dempuèi lo narbonés fins al país d'Arle se pronóncia [ø].
- La vocala á se pronóncia [ɔ] en general; pasmens dins una part bèla del lengadocian oriental (tre l'èst de Mesa), se pronóncia [ɛ].
- La vocala a finala e abans lo -ment dels adjectius se pronóncia [ɔ], màs dins los airals de Montpelhièr, Nimes e Seta, la vocala a se pronóncia totjorn [a] (Ex: vaca ['baka] en luòc de ['bakɔ], parlament [parla'men] en luòc de [parlɔ'men]).
- La sequéncia ieu se pronóncia [jew], mas en lengadocian septentrional se pronóncia [ju] (adieu [a'd̪jew] mas [a'dju] dins los parlars septentrionals).
Alternança vocalica[modificar | modificar la font]
- En posicion atòna, existís una reduccion del nombre de vocalas e en general es pas abitual d'aver una vocala dobèrta dins aquesta posicion:
- Dins los mots qu'an una vocala tonica [ɛ] (è) la vocala correspondenta en posicion atòna es [e] (e). Per exemple (solinham l'accent tonic): tèrra [ˈt̪ɛrɔ] > terrassa [t̪eˈrasɔ].
- Dins los mots qu'an una vocala tonica [ɔ] (ò) correspond en posicion atòna la vocala atòna [u] (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde [ˈkɔðe] > codificar [kuðifiˈka].
- Dins certans parlars locals del lengadocian de Guiana, la vocala tonica [a] (a) pòt correspondre en posicion atòna a la vocala [ɔ](a). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala [ˈbalɔ] > balon [bɔˈlu].
- En Guiana, la vocala a, quand es tonica, se pronóncia [ɔ] al contacte d'una consonanta nasala coma [n, m, ɲ] (n, m, nh) o d'una -n finala venguda muda: montanha, pan [mun̪ˈt̪ɔɲɔ, ˈpɔ] (en luòc de [mun̪ˈt̪aɲɔ, ˈpa]).
- Dins qualques vèrbs qu'an una "o" [u] pretonica existís una alternància vocalica amb "ò" [ɔ], o en "uè" [ɥε] quand aquesta "o" se tròba en posicion tonica. Per exemple (solinhant l'accent tonic) "trobar" [t̪ɾo'βa], màs "tròbi" ['t̪ɾɔβi]. "Sonhar" [su'ɲa], màs "suènhi" ['sɥɛɲi]
- Qualques verbes qu'an una "e" pretonica, an aquesta "e" [e] coneisson una alternància vocalica en "è" [ɛ] en posicion tonica. Per exemple: "levar" [le'βa], mas "lèvi" ['lɛβi].
Remarcas:
- Las "e/é" plaçadas abans una consonanta se pronóncian [e̞].
- La vocala a es prononciada [ä] (centrala).
Consonantas[modificar | modificar la font]
Bilabialas sordas | Bilabialas sonòras | labiodentalas sordas | Labiodentalas sonòras | Dentalas sordas | dentalas sonòras | Alveolaras sordas | Alveolaras sonòras | Pòstalveolaras sordas | Pòst-alveolaras sonòras | Palatalas sonòras | Labiopalatalas sonòras | Velaras sordas | Velaras sonòras | Labiodentalas sordas | Labiovelaras sonòras | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasalas | [m] m, n, -nh |
[ɱ] n, m, -nh |
[n̪] n, -nh, m |
[n] n, -nh, m |
[ɲ] nh |
[ŋ] n, -nh, m |
||||||||||
Oclusivas | [p] p,-b |
[b] b |
[t̪] t,-d |
[d̪] d |
[k] c,-g,(k) |
g | [kʷ] qü |
[gʷ] gü | ||||||||
Africadas | [ts] tz, e las seqüenças [k+s] e [p+s] |
[tʃ] ch, tg/tj, -g |
[dʒ] j, g |
|||||||||||||
Fricativas | [β] b |
[f] f |
[ð] d |
[s] s, c, ç |
[z] s, z |
[ʃ] sh |
[ɣ] g |
[ɣʷ] gü | ||||||||
Aproximanta | [j] i, (y) |
[ɥ] u,ü |
[w] o, u | |||||||||||||
Vibrantas | [r] r, rr |
|||||||||||||||
Batudas | [ɾ] r |
|||||||||||||||
Lateralas | [l̪] l, -lh |
[l] l, -lh |
[ʎ] lh |
Remarcas:
- Las consonantas sonòras finalas venon sordas (Ex: b [b] ven [p], z [z] ven [s]).
- Lo g final se pronóncia [k] se ven del son [g], mas se pronóncia [tʃ] se ven del son [dʒ] (g+i/e o j).
- Las consonantas [d̪], [b] e [g]/[gʷ], quand son entre doas vocalas o al contacte dels sons [l], [ɾ]/[r] e [z], venon [ð], [β] e [ɣ]/[ɣʷ]. Mas al contacte d'una nasala, [d̪], [b] e [g]/[gʷ] venon pas jamai de fricativas.
- La consonanta s finala se pronóncia [s] se lo mot seguent comença per una consonanta sorda o en fin de frasa, mas se pronóncia [z] se lo mot seguent comença per una vocala o per una consonanta sonòras e que la s es après una vocala.
- Los grops consonantics bl e gl se pronóncian [βl] e [ɣl], mas entre doas vocalas a l'interior d'un mot o a la fin d'un mot se pronóncian pus generalament [pl] e [kl].
- Las sequéncias -ps, -ts e -cs convergisson e se pronóncian [ʦ] (Ex: los còps [lus ˈkɔʦ], los baobabs [luz βauˈβaʦ], la sinòpsi [la siˈnɔʦi], los amics [luz aˈmiʦ], occitan [uʦiˈta], bòxa [ˈbɔʦɔ], fax [ˈfaʦ]).
Assimilacion consonantica[modificar | modificar la font]
En lengadocian, se fa pro sovent una assimilacion consonantica. Aquesta assimilacion consonantica seguís las règlas seguentas:
- Se doas consonantas oclusivas sont en contacte e se son dins lo meteis mot, alara la primièra pren la pronóncia de la segonda (Ex:captar [ka't̪:a], acte [ˈat̪:e], subjècte [sy'd:ʒɛtte], fotbòl [fu'b:ɔl])
- Las letras t e d plaçadas davant una laterala (l, lh) o una nasala (n, m, nh) prenon la pronóncia de la laterala (Ex: aumetlièr [awme'l:jɛ], setmana [se'm:anɔ],…)
- Las nasalas m e n prenon lo ponch d'articulacion de la consonanta seguenta s'es una oclusiva o una nasala e se son dins lo meteis mot(Ex: anterior [an̪t̪e'rju], encara [eŋ'karɔ], Montpelhièr [mumpe'ʎjɛ]. Mas dins Montpelhièr [din.mumpe'ʎjɛ])
- Dins qualques mots coma pas, pus, res, dins (ont la s se pronóncia pas avant una consonanta) an la s final que pren la pronóncia de la consonanta seguenta s'es una oclusiva, una laterala o una nasala.
- La sequéncia gd se pronóncia [t̪].
- Se las doas letras fòrman un digrama, l'assimilacion consonantica s'emplega pas.
Conjugason regulara[modificar | modificar la font]
Modèls: Parlar, Finir, Batre
Present de l'indicatiu[modificar | modificar la font]
AR | IR | ER, RE, E | |
---|---|---|---|
1èra | -i (en general)/ -e (èst e nord èst) | -issi (general) / -isse (Nòrd e Nòrd-èst) | -i / -e (èst e nòrd-èst) |
2nda | -as (prononciat [es] dins los parlars de l'èst) | -isses | -es |
3ena | -a | -ís | |
4ena | -am | -issèm | -èm |
5ena | -atz | -issètz | -ètz |
6ena | -an | -isson (prononciat [ɔwn] dins lo besierenc) / -issen (tolosan e foissenc) | -on (prononciat [ɔwn] dins lo besierenc] / -en (tolosan e foissenc) |
Imperfach de l'indicatiu[modificar | modificar la font]
AR | IR | ER, RE, E | |
---|---|---|---|
1èra | -avi (general)/ -ave (nòrd-èst e èst)/ -ava (rare) | -issiái/ -issiá | -iái/-iá |
2nda | -avas (prononciat [es] dins l'èst) | -issiás | -iás |
3ena | -ava | -issiá | -iá |
4ena | -àvem/ -àvam (al sud)/ -aviam (Cevena, Gavaudan e orlhagués) | -issiam | -iam |
5ena | -àvetz/ -àvatz (al sud)/ -aviatz (Cevena, Gavaudan e orlhagués) | -issiatz | -iatz |
6ena | -avan | -issián | -ián |
Preterit definit de l'indicatiu[modificar | modificar la font]
AR | IR | ER, RE, E | |
---|---|---|---|
1èra | èri/ ère (èst e nòrd-èst)/ ègui (foissenc e donasanés) | iguèri/ iguère (èst e nòrd-èst)/ iguègui (foissenc e donasanés) | èri/ ère (èst e nòrd-èst)/ ègui (foissenc e donasanés) |
2nda | ères/ ègues (foissenc e donasanés) | iguères/ iguègues (foissenc e donasanés) | ères/ ègues (foissenc e donasanés) |
3ena | èt/ èc (al sud) | iguèt/ iguèc (al sud) | èt/ èc (al sud) |
4ena | èrem/ eriam (Cevena, Gavaudan, orlhagués)/ èguem (foissenc e donasanés) | iguèrem/ igueriam (Cevena, Gavaudan, orlhagués)/ iguèguem (foissenc e donasanés) | èrem/ eriam (Cevena, Gavaudan, orlhagués)/ èguem (foissenc e donasanés) |
5ena | èretz/ eriatz (Cevena, Gavaudan, orlhagués)/ èguetz (foissenc e donasanés) | iguèretz/ igueriatz (Cevena, Gavaudan, orlhagués)/ iguèguetz (foissenc e donasanés) | èretz/ eriatz (Cevena, Gavaudan, orlhagués)/ èguetz (foissenc e donasanés) |
6ena | èron/ èguen (foissenc e donasanés) | iguèron/ iguèguen (foissenc e donasanés) | èron/ èguen (foissenc e donasanés) |
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]
- occitan
- dialectologia
- fonetica
- fonologia
- morfologia
- lingüistica
- Lengadòc
- Lengadocianisme
- Occitània
- diccionari de las lengas
- lengas per familha
- lengas indoeuropèas
- lengas romanicas