Occitanoromanic

Occitanoromanic
País	Andòrra, Espanha, França, Itàlia, Mónegue
Regions	Euròpa Occidentala e America
Classificazion
lengas indoeuropèas  lengas italicas   lengas romanicas    occitanoromanic
Mòstra

L'occitanoromanic o occitanoroman es una classificacion de las lengas romanicas qu'agropa l'occitan, lo catalan e segon d'unes, l'aragonés. Foguèt probablament Loís Alibèrt qu'introdusiguèt lo primièr aqueste nom dins sa Gramatica occitana. La denominacion venguèt popularizada puèi pel lingüista, e escrivan, gascon Pèire Bèc durant las annadas 1960.

De lingüistas coma Wilhelm Meyer-Lübke o Loís Alibèrt an afirmat que la relacion entre las doas lengas es plan mai fòrta que lor apartenéncia a de gropes mai fondats suls estats-nacions coma lo galloromanic o l'iberoromanic.

Classificacion

Classificacion supradialectala de l'occitanoromanic segon P. Bec

Classificacion supradialectal de l'occitanoromanic segon D. Sumien

De linguïstas occitans coma Pèir Bèc e Domergue Sumien an propausadas de classificacions supradialectalas de l'ensems occitanoromanic.

Comparacion lèxica

L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

Els numerals en diferents varietats occitanorromànicas són:

GLOSA	Occitan septentrional		Occità occ.	Occitan oriental		Catalan		Aragonés
	Auvernhat	Lemosin	Gascon	Lengadocian	Provençal	Oriental	Occidental	Oriental (Benasqués)	Oriental (Ribagorçan)	Central (Belsetan)
'1'	un / yna /ynɔ un, una	yⁿ / ynɔ un / una	y / yɔ un / ua	ỹ / ynɔ un / una	yŋ / ynɔ/yna un / una	un / unə un / una	un / una un / una	un / una un / una	un / una un / una	un / una un / una
'2'	du / dua dous, doàs	du / dua dos / doas	dys / dyɔs dus / duas	dus / duɔs dos / doas	dus / duas dous / douas	dos / duəs dos / dues	dos / dues (val. dos)* dos / dues (val. dos)	dos dos	dos dos	dos dos
'3'	tre / tri tres	tɾej tres	tres tres	tres tres	tʀes tres	trɛs (bal. trəs) tres	tres tres	tres tres	tres tres	tres tres
'4'	katʀə quatre	katre quatre	kwatə quatre	katre quatre	katʀe quatre	kwatrə quatre	kwatre quatre	kwatre quatre	kwatre quatre	kwatre quatre
'5'	ʃiⁿ cinc	ʃiⁿ cinc	siŋk cinc	siŋk cinc	siⁿ/siŋk cinc	siŋ / siŋk cinc	siŋ / siŋk cinc	siŋk cinc	θiŋk cinc	θiŋko/θiŋgo cinco
'6'	sej seis	sej sieis	ʃeis sheis	sjɛjs sièis	sjej sieis	sis sis	sis sis	sejs/sis seis/sis	sejs/sis seis/sis	sejs seis
'7'	setə sete	se sèt	sɛt sèt	sɛt sèt	sɛ sèt	sɛt set	sɛt set	sɛt set	sɛt set	siet siete(e)*
'8'	œ / œj eut / uèit	œj / œi uech / ueit	wɛit ueit	ɥeʧ uèch	ɥɛ/ɥɛʧ vuech	bujt (bal. vujt) vuit	bujt (val. wit) vuit (val. huit)	wejt ueit	bujt vuit	wejto ueito (ocho)*
'9'	nɔw nòu	nɔw nòu	nɔw nau	nɔw nòu	nɔw nòu	nɔu nou	nɔu nou	nɔu nou	nɔu nou	nueu (nueve)* nueu
'10'	de detz	diɛ~de dietz	dɛʦ dètz	dɛʦ dètz	dɛs dètz	dɛu deu	dɛu deu	dɛu deu	dɛu deu	djeθ diez

Los numerals '1' e '2' distingeishen entre formas de masculin e femenin.

*: Las formas aragonesas marcadas van ser castellanizadas; tot i aishí darrerament s'an anat recuperant, sobretot en els neoparlants, las formas que s'empravan en la scripta medieval.

Veire tanben

• Catalan
• Occitan
• Aragonés

Referéncias

• (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Llengües occitanoromàniques ».