Vejatz lo contengut

Lengas occitanoromanicas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Occitanoromanic)
Infotaula de lengaLengas occitanoromanicas
Parlat enAndòrra, Espanha, França e Itàlia
RegionEuròpa del Sud
Locutors±16 500 000
Classificacion lingüistica
Còdis lingüistics
Mapa
  •      Vivaroalpenc
  •      Auvernhat
  •      Lemosin
  •      Provençal
  •      Lengadocian
  •      Gascon
  •      Balear
  •      Alguerés
  •      Catalan septentrional
  •      Catalan central
  •      Catalan nòrd-occidental
  •      Valencian
  •      Aragonés ribagorçan
  •      Aragonés
  • Las lengas occitanomanicas, de còps designadas l'occitanoromanic, son una branca de las lengas romanicas qu'agropan l'occitan e lo catalan.[1] Mai recentament, d'unes lingüistas s'atardan sus la classificacion de l'aragonés e prepausan de l'inclure tanplan. Foguèt probablament Loís Alibèrt qu'introduiguèt lo primièr aqueste nom[2] dins sa Gramatica occitana. La denominacion venguèt popularizada puèi pel lingüista, e escrivan, gascon Pèire Bèc durant los ans 1960.

    Classificacion

    [modificar | modificar lo còdi]

    De linguïstas occitans coma Pèire Bèc e Domergue Sumien an propausadas de classificacions supradialectalas de l'ensems occitanoromanic.

    Comparason lexicala

    [modificar | modificar lo còdi]
    Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
    L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son de verificar. O podètz corregir o crear la discussion.

    Las chifras en diferentas varietats occitanoromanicas son[4]:

    Parlar Occitan septentrional Occitan occid. Occitan central e oriental Catalan Aragonés
    Auvernhat Lemosin Gascon Lengadocian Provençal Oriental Occidental Oriental

    (Benasqués)

    Oriental

    (Ribagorçan)

    Central (Belsetan)
    '1' yn / yna /ynɔ
    un, una
    yⁿ / ynɔ
    un / una
    y / yɔ
    un / ua
    yn / ynɔ
    un / una
    yŋ / ynɔ/yna
    un / una
    un / unə
    un / una
    un / una
    un / una
    un / una

    un / una

    un / una

    un / una

    un / una

    un / una

    '2' du / dua
    dos, doàs
    du / dua
    dos / doas
    dys / dyɔs
    dus / duas
    dus / duɔs
    dos / doas
    dus / duas
    dos / doas
    dos / duəs
    dos / dues
    dos / dues (val. dos)*
    dos / dues (val. dos)
    dos

    dos

    dos

    dos

    dos

    dos

    '3' tre / tri

    tres

    tɾej
    tres
    tres
    tres
    tres
    tres
    tʀes
    tres
    trɛs (bal. trəs)
    tres
    tres
    tres
    tres

    tres

    tres

    tres

    tres

    tres

    '4' katʀə
    quatre
    katre
    quatre
    kwatə
    quatre
    katre
    quatre
    katʀe
    quatre
    kwatrə
    quatre
    kwatre
    quatre
    kwatre
    quatre
    kwatre
    quatre
    kwatre
    quatre
    '5' ʃiⁿ

    cinc

    ʃiⁿ
    cinc
    siŋk
    cinc
    siŋk
    cinc
    siⁿ/siŋk
    cinc
    siŋ / siŋk
    cinc
    siŋ / siŋk
    cinc
    siŋk
    cinc
    θiŋk
    cinc
    θiŋko/θiŋgo
    cinco
    '6' sej

    seis

    sej
    sieis
    ʃeis
    sheis
    sjɛjs
    sièis
    sjej
    sieis
    sis
    sis
    sis
    sis
    sejs/sis

    seis/sis

    sejs/sis

    seis/sis

    sejs

    seis

    '7' setə

    sete

    se
    sèt
    sɛt
    sèt
    sɛt
    sèt

    sèt
    sɛt
    set
    sɛt
    set
    sɛt

    set

    sɛt

    set

    siet

    siete(e)*

    '8' œ / œj

    eut / uèit

    œj / œi
    uech / ueit
    wɛit
    ueit
    ɥeʧ
    uèch
    ɥɛ/ɥɛʧ
    vuech
    bujt (bal. vujt)
    vuit
    bujt (val. wit)
    vuit (val. huit)
    wejt

    ueit

    bujt

    vuit

    wejto

    ueito (ocho)*

    '9' nɔw
    nòu
    nɔw
    nòu
    nɔw
    nau
    nɔw
    nòu
    nɔw
    nòu
    nɔu
    nou
    nɔu
    nou
    nɔu
    nou
    nɔu
    nou
    nueu (nueve)*

    nueu

    '10' de

    detz

    diɛ~de
    dietz
    dɛʦ
    dètz
    dɛʦ
    dètz
    dɛs
    dètz
    dɛu
    deu
    dɛu
    deu
    dɛu
    deu
    dɛu
    deu
    djeθ

    diez

    Las chifras '1' e '2' prenon de formas masculinas e femeninas.

    Las formas aragonesas marcadas d'una esteleta * son castelhanizadas; pro recentament, las formas utilizadas dins los escrits de l'Edat Mejana son estadas restablidas per de neolocutors.

    1. Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Dictamen de la Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre los principios y criterios para la defensa de la denominación y la entidad del valenciano». Archiu de l'original del 26 de març de 2021.
    2. "Mas se confrontam los parlars naturals de Catalonha e d'Occitania, i a pas cap de dobte, sèm en preséncia de parlars d'una meteissa familha linguistica, la qu'ai qualificada d'occitano-romana, plaçada a egala distància entre lo francés e l'espanhòl." Loís Alibèrt, Òc, n°7 (01/1950), p. 26
    3. Pierre BEC (1973), Manuel pratique d’occitan moderne, coll. Connaissance des langues, Paris: Picard
    4. 4,0 et 4,1 Domergue SUMIEN (2006), La standardisation pluricentrique de l'occitan: nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie, coll. Publicacions de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans, Turnhout: Brepols