Lengas occitanoromanicas
Parlat en | Andòrra, Espanha, França e Itàlia | |||
---|---|---|---|---|
Region | Euròpa del Sud | |||
Locutors | ±16 500 000 | |||
Classificacion lingüistica | ||||
Lengas indoeuropèas
| ||||
Còdis lingüistics | ||||
Mapa | ||||
![]() | ||||
|
Las lengas occitanomanicas, de còps designadas l'occitanoromanic, son una branca de las lengas romanicas qu'agropan l'occitan e lo catalan.[1] Mai recentament, d'unes lingüistas s'atardan sus la classificacion de l'aragonés e prepausan de l'inclure tanplan. Foguèt probablament Loís Alibèrt qu'introduiguèt lo primièr aqueste nom[2] dins sa Gramatica occitana. La denominacion venguèt popularizada puèi pel lingüista, e escrivan, gascon Pèire Bèc durant los ans 1960.
Classificacion
[modificar | modificar lo còdi]-
Classificacion supradialectala de l'occitanoromanic segon P. Bèc[3]
-
Classificacion supradialectal de l'occitanoromanic segon D. Sumien[4]
De linguïstas occitans coma Pèire Bèc e Domergue Sumien an propausadas de classificacions supradialectalas de l'ensems occitanoromanic.
Comparason lexicala
[modificar | modificar lo còdi]Las chifras en diferentas varietats occitanoromanicas son[4]:
Parlar Occitan septentrional Occitan occid. Occitan central e oriental Catalan Aragonés Auvernhat Lemosin Gascon Lengadocian Provençal Oriental Occidental Oriental (Benasqués)
Oriental (Ribagorçan)
Central (Belsetan) '1' yn / yna /ynɔ
un, unayⁿ / ynɔ
un / unay / yɔ
un / uayn / ynɔ
un / unayŋ / ynɔ/yna
un / unaun / unə
un / unaun / una
un / unaun / una un / una
un / una un / una
un / una un / una
'2' du / dua
dos, doàsdu / dua
dos / doasdys / dyɔs
dus / duasdus / duɔs
dos / doasdus / duas
dos / doasdos / duəs
dos / duesdos / dues (val. dos)*
dos / dues (val. dos)dos dos
dos dos
dos dos
'3' tre / tri tres
tɾej
trestres
trestres
trestʀes
trestrɛs (bal. trəs)
trestres
trestres tres
tres tres
tres tres
'4' katʀə
quatrekatre
quatrekwatə
quatrekatre
quatrekatʀe
quatrekwatrə
quatrekwatre
quatrekwatre
quatrekwatre
quatrekwatre
quatre'5' ʃiⁿ cinc
ʃiⁿ
cincsiŋk
cincsiŋk
cincsiⁿ/siŋk
cincsiŋ / siŋk
cincsiŋ / siŋk
cincsiŋk
cincθiŋk
cincθiŋko/θiŋgo
cinco'6' sej seis
sej
sieisʃeis
sheissjɛjs
sièissjej
sieissis
sissis
sissejs/sis seis/sis
sejs/sis seis/sis
sejs seis
'7' setə sete
se
sètsɛt
sètsɛt
sètsɛ
sètsɛt
setsɛt
setsɛt set
sɛt set
siet siete(e)*
'8' œ / œj eut / uèit
œj / œi
uech / ueitwɛit
ueitɥeʧ
uèchɥɛ/ɥɛʧ
vuechbujt (bal. vujt)
vuitbujt (val. wit)
vuit (val. huit)wejt ueit
bujt vuit
wejto ueito (ocho)*
'9' nɔw
nòunɔw
nòunɔw
naunɔw
nòunɔw
nòunɔu
nounɔu
nounɔu
nounɔu
nounueu (nueve)* nueu
'10' de detz
diɛ~de
dietzdɛʦ
dètzdɛʦ
dètzdɛs
dètzdɛu
deudɛu
deudɛu
deudɛu
deudjeθ diez
Las chifras '1' e '2' prenon de formas masculinas e femeninas.
Las formas aragonesas marcadas d'una esteleta * son castelhanizadas; pro recentament, las formas utilizadas dins los escrits de l'Edat Mejana son estadas restablidas per de neolocutors.
Veire tanben
[modificar | modificar lo còdi]Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Llengües occitanoromàniques ».
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Dictamen de la Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre los principios y criterios para la defensa de la denominación y la entidad del valenciano». Archiu de l'original del 26 de març de 2021.
- ↑ "Mas se confrontam los parlars naturals de Catalonha e d'Occitania, i a pas cap de dobte, sèm en preséncia de parlars d'una meteissa familha linguistica, la qu'ai qualificada d'occitano-romana, plaçada a egala distància entre lo francés e l'espanhòl." Loís Alibèrt, Òc, n°7 (01/1950), p. 26
- ↑ Pierre BEC (1973), Manuel pratique d’occitan moderne, coll. Connaissance des langues, Paris: Picard
- ↑ 4,0 et 4,1 Domergue SUMIEN (2006), La standardisation pluricentrique de l'occitan: nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie, coll. Publicacions de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans, Turnhout: Brepols