Occitanoromanic
Occitanoromanic | |
---|---|
País | Andòrra, Espanha, França, Itàlia, Mónegue |
Regions | Euròpa Occidentala e America |
Classificazion | |
lengas indoeuropèas | |
Mòstra | |
L'occitanoromanic o occitanoroman es una classificacion de las lengas romanicas qu'agropa l'occitan, lo catalan e segon d'unes, l'aragonés. Foguèt probablament Loís Alibèrt qu'introdusiguèt lo primièr aqueste nom[1] dins sa Gramatica occitana. La denominacion venguèt popularizada puèi pel lingüista, e escrivan, gascon Pèire Bèc durant las annadas 1960.
De lingüistas coma Wilhelm Meyer-Lübke[2] o Loís Alibèrt[3] an afirmat que la relacion entre las doas lengas es plan mai fòrta que lor apartenéncia a de gropes mai fondats suls estats-nacions coma lo galloromanic o l'iberoromanic.
Classificacion[modificar | modificar la font]


De linguïstas occitans coma Pèir Bèc e Domergue Sumien an propausadas de classificacions supradialectalas de l'ensems occitanoromanic.
Comparacion lèxica[modificar | modificar la font]
Els numerals en diferents varietats occitanorromànicas són:[6][7][8]
GLOSA Occitan septentrional Occità occ. Occitan oriental Catalan Aragonés Auvernhat Lemosin Gascon Lengadocian Provençal Oriental Occidental Oriental (Benasqués)
Oriental (Ribagorçan)
Central (Belsetan) '1' un / yna /ynɔ
un, unayⁿ / ynɔ
un / unay / yɔ
un / uaỹ / ynɔ
un / unayŋ / ynɔ/yna
un / unaun / unə
un / unaun / una
un / unaun / una un / una
un / una un / una
un / una un / una
'2' du / dua
dous, doàsdu / dua
dos / doasdys / dyɔs
dus / duasdus / duɔs
dos / doasdus / duas
dous / douasdos / duəs
dos / duesdos / dues (val. dos)*
dos / dues (val. dos)dos dos
dos dos
dos dos
'3' tre / tri tres
tɾej
trestres
trestres
trestʀes
trestrɛs (bal. trəs)
trestres
trestres tres
tres tres
tres tres
'4' katʀə
quatrekatre
quatrekwatə
quatrekatre
quatrekatʀe
quatrekwatrə
quatrekwatre
quatrekwatre
quatrekwatre
quatrekwatre
quatre'5' ʃiⁿ cinc
ʃiⁿ
cincsiŋk
cincsiŋk
cincsiⁿ/siŋk
cincsiŋ / siŋk
cincsiŋ / siŋk
cincsiŋk
cincθiŋk
cincθiŋko/θiŋgo
cinco'6' sej seis
sej
sieisʃeis
sheissjɛjs
sièissjej
sieissis
sissis
sissejs/sis seis/sis
sejs/sis seis/sis
sejs seis
'7' setə sete
se
sètsɛt
sètsɛt
sètsɛ
sètsɛt
setsɛt
setsɛt set
sɛt set
siet siete(e)*
'8' œ / œj eut / uèit
œj / œi
uech / ueitwɛit
ueitɥeʧ
uèchɥɛ/ɥɛʧ
vuechbujt (bal. vujt)
vuitbujt (val. wit)
vuit (val. huit)wejt ueit
bujt vuit
wejto ueito (ocho)*
'9' nɔw
nòunɔw
nòunɔw
naunɔw
nòunɔw
nòunɔu
nounɔu
nounɔu
nounɔu
nounueu (nueve)* nueu
'10' de detz
diɛ~de
dietzdɛʦ
dètzdɛʦ
dètzdɛs
dètzdɛu
deudɛu
deudɛu
deudɛu
deudjeθ diez
Los numerals '1' e '2' distingeishen entre formas de masculin e femenin.
*: Las formas aragonesas marcadas van ser castellanizadas; tot i aishí darrerament s'an anat recuperant, sobretot en els neoparlants, las formas que s'empravan en la scripta medieval.
Veire tanben[modificar | modificar la font]
Referéncias[modificar | modificar la font]
- (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Llengües occitanoromàniques ».
- ↑ "Mas se confrontam los parlars naturals de Catalonha e d'Occitania, i a pas cap de dobte, em en preséncia de parlars d'una meteissa familha linguistica, la qu'ai qualificada d'occitano-romana, plaçada a egala distància entre lo francés e l'espanhòl." Loís Alibèrt, Òc, n°7 (01/1950), p. 26
- ↑ Das Katalanische, Heidelberg, 1925
- ↑ Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Montpelhièr, 1976
- ↑ Pierre BEC (1973), Manuel pratique d’occitan moderne, coll. Connaissance des langues, Paris: Picard
- ↑ Domergue SUMIEN (2006), La standardisation pluricentrique de l'occitan: nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie, coll. Publications de l'Association Internationale d'Études Occitanes, Turnhout: Brepols
- ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>
incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas:0
. - ↑ Modèl:Ref-web
- ↑ Modèl:Ref-web