1932
|
1932 | |
|---|---|
| Ans : 1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : | |
Aquesta pagina concernís l'an 1932 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Union Sovietica[modificar | modificar la font]
Perseguida de la collectivizacion de l'agricultura e faminas novèlas entraïnadas per la desorganizacion de la produccion. Ucraïna foguèt especialament tocada per la manca de viures que causèt la mòrt de milions de personas. Pasmens, en despiech de la situacion catastrofica dei regions ruralas, lo govèrn capitèt de desgatjar de fons sufisents per acomençar l'industrializacion dau país. De mai, l'importància de la repression e dei faminas empachèron lei païsans d'organizar d'insureccions vertadieras.
America[modificar | modificar la font]
Estats Units d'America[modificar | modificar la font]
Après tres ans de crisi economica fòrça grèva, lo president Herbert Hoover contunièt sensa succès de metre en plaça de mesuras ortodòxas per redreiçar l'economia. En particular, aumentèt leis impòsts per equlibrar lo budget nacionau (25 de setembre) e restaurar la fisança dei mitans financiers. La situacion demorèt ansin catastrofica e lo taus de caumatge agantèt 23,6% e de centenaus de miliers d'Estatsunidencs perdiguèron son ostau. De manifestacions importantas comencèron d'èsser organizats dins lo país coma aquela de la Bonus Army. Formada de 20 000 veterans de la Premiera Guèrra Mondiala qu'èran plus pagats per l'Estat, foguèt durament reprimida lo 28 de julhet (2 mòrts, un milier de bleçats) per una tropa militara dirigida per lo generau Douglas MacArthur.
En novembre, durant l'eleccion presidenciala, Hoover foguèt donc aisament batut per Franklin Delano Roosevelt que ganhèt 57,2% dei sufragis exprimits e 42 Estats. Sensa donar fòrça detalhs, prometèt d'assaiar de politicas novèlas còntra la crisi, çò qu'anava donar lo New Deal. Pasmens, fins a març de 1933 e sa presa efectiva dau poder, la situacion contunièt de se desgradar (25% de caumaires a l'inici de 1933).
Asia[modificar | modificar la font]
Tailàndia[modificar | modificar la font]
Extension ai fremas dau drech de vòte.
Arts[modificar | modificar la font]
Literatura[modificar | modificar la font]
Publicacion dau roman de sciéncia-ficcion Brave Mond nòu de l'escriban britanic Aldous Huxley (1894-1963). Depintant una societat devesida entre diferentei castas ambé de sistèmas de reproduccion artificiau, de condicionament de la pensada, d'utilizacion generala d'una dròga destinada a assegurar lo bonur ò de lesers omnipresents, aquela còntra-utopia denoncia lei maufachs deis utopias.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Astronomia[modificar | modificar la font]
Rupert Wildt identifiquèt de bendas d'absorpcion de metan e d'amoniac dins l'espèctre de Jupitèr[1]. D'autra part, descubèrta per l'azard dau principi dau radiotelescòpi per l'engenhaire estatsunidenc Karl Jansky.
Fisica[modificar | modificar la font]
Descubèrta dau segond constituent dau nuclèu atomic, lo neutron, per lo fisician britanic James Chadwick (1891-1974) a partir dei trabalhs dei fisicians Walther Bothe (1891-1957), Irène Joliot-Curie (1897-1956) e Frédéric Joliot-Curie (1900-1958).
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 5 de genièr - Umberto Eco, filosòf e autor italian
- 18 de febrièr - Miloš Forman, director chèc de cinèma
- 26 de febrièr - Johnny Cash, cantaire american (m.2003)
- 27 de febrièr - Elizabeth Taylor, actritz britanica
- 18 de març - John Updike, escrivan american
- 21 de març - Walter Gilbert, quimista american, Prèmi Nobel de Quimia
- 4 d'abril - Anthony Perkins, actor american (m.1992)
- 9 d'abril - Carl Perkins, cantaire american (m.1998)
- 18 de junh - Dudley R. Herschbach, quimista american, Prèmi Nobel de Quimia
- 28 de junh - Pat Morita, actor american (m.2005)
- 2 d'agost - Peter O'Toole, actor irlandés
- 22 de setembre - Algirdas Brazauskas, president de Lituània
- 18 d'octobre - Vytautas Landsbergis, òme politic de Lituània
- 24 d'octobre - Pierre-Gilles de Gennes, fisician francés, Prèmi Nobel de Fisica
- 24 d'octobre - Robert Mundell, economista canadian, Prèmi Nobel d'Economia
- 29 de novembre - Jacques Chirac, president de la Republica Francesa
- 2 de decembre - Manuel Puig, escrivan argentin (m.1990)
- 5 de decembre - Little Richard, cantaire american
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 8 de genièr - Antoni Maria Alcover, escrivan catalan (n.1862)
- 16 de febrièr - Ferdinand Buisson, pacifista francés, Prèmi Nobel de la Patz (n.1841)
- 6 de març - John Philip Sousa, musician american (n.1854)
- 7 de març - Aristide Briand, òme politic francés, Prèmi Nobel de la Patz (n.1862)
- 4 d'abril - Wilhelm Ostwald, quimista alemand, Prèmi Nobel de Quimia (n.1853)
- 20 d'abril - Giuseppe Peano, matematician italian (n.1858)
- 7 de mai - Paul Doumer, president de França (n.1857)
- 23 de julhet - Alberto Santos-Dumont, pionièr brasilièr d'aviacion (n.1873)
- 16 de setembre - Ronald Ross, mètge anglés, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (n.1857)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Werner Heisenberg
- Prèmi Nobel de Quimia : Irving Langmuir
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Charles Scott Sherrington, Edgar Douglas Adrian
- Prèmi Nobel de Literatura : John Galsworthy
- Prèmi Nobel de la Patz : (cap)
Referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Dunham Jr., Theodore (1933). "Note on the Spectra of Jupiter and Saturn". Publications of the Astronomical Society of the Pacific 45: 42–44.