Vejatz lo contengut

Avinhonet de Lauragués

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Avinhonet de Lauragués
Avignonet-Lauragais
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Avinhonet de Lauragués vista de la D 43.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 00″ N, 1° 47′ 23″ E
Superfícia 40,66 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
274 m
200 m
176 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3138
Revèl (Vilafranca de Lauragués abans 2015)
Intercom
200017408
CC de las Tèrras de Lauragués
Cònsol Patricia Malmaison
(2022-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 578 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 590 ab.
Densitat 35,37 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Avignonetains (en francés)
Còde postal 31290
Còde INSEE 31037


Avinhonet de Lauragués[1],[2],[3],[4] (Avignonet-Lauragais en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comuna de l'airal urban de Tolosa situada en Lauragués entre Tolosa e Castèlnòu d'Arri sus la rota RD813 (ex RN 113) prèp de l'Autorota de las Doas Mars. Lo vilatge se reconeis dempuèi la rota per la preséncia de las eolianas mogudas pel vent d'autan. Lo canal de las Doas Mars li passa al pè. Lo Pòrt Lauragués es una alta autorotièra e portuària situada sus la comuna.

Lo vilatge es situat a l'extrèm Nòrd-Èst del departament de la Nauta Garona al tèrme del departament francés d'Aude prèp del pas de Naurosa, aigavèrs entre Mediterranèa e Atlantic. La comuna es la pus granda del canton de Vilafranca de Lauragués. Al nòrd i a la Montanha Negra e fòrça puèges d'ont s'espandisson de rius cap a l'Èrs Mòrt e lo Fresquèl. Al sud se trapa la plana de Lauragués e al luènh la sèrra dels Pirenèus.

Mapa de la comuna e de las comunas vesinas.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Avinhonet, atestat de Avinione en 1150, es, segon Dauzat e Negre, un transferiment d'Avinhon, ambe'l sufixe diminutiu -et [5],[6].

Lo vilatge es conegut per lo masèl dels inquisitors del catarisme. Lo 28 de mai de 1242, lo tribunal d'Inquisicion, dirigit per Guilhèm Arnaut e Estève de Sant Tibèri se teniá dins la ciutat. Los òmes dirigits per Pèire Rogièr de Mirapeis e ajudats pels abitants d'Avinhonet, massacrèron al dormir los inquisitors e sas gents, amb de pigassas, ne tuant onze. Foguèt un dels darrièrs actes de resisténcia abans lo sètge de Montsegur.

Pendent l'Ancian Regime, Avinhonet èra de la diocèsi civila de Sant Pàpol, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la diocèsi de Sant Pàpol e de la senescauciá de Lauragués. En 1790, Avinhonet èra caplòc de canton, en l'an IX, del canton de Vilafranca. Le vocable de la glèisa es Nòstra Dòna. Avignonet venguèc oficialament Avignonet-Lauragais per decret del 22 de junh 1921 [7].

Dins la comuna actuala, i aviá autras tres parròquias del temps de l'Ancian Regime :

  • de la diocèsi de Tolosa, Daps o Dax (glèisa de Nòstra Dòna) [8];
  • de la diocèsi de Sant Pàpol e de la senescauciá de Lauragués, respectivament Sant Aciscle e Sant Breç [9].

Lo blat es la cultura principala de la plana de Lauragués dempuèi l'epòca galloromana. Mas es al sègle XV que lo pastèl rend la region rica. Mas l'indigòt vengut d'America concurréncia lo pastèl e lo blat tornèt èsser la ressorsa principala del país a partir del sègle XVI.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
octobre de 2022 (2026) Patricia Malmaison   cap d'entrepresa
mai de 2020 octobre de 2022 (demission de conselhièrs municipals) Isabelle Haybrard Danieli divèrs esquèrra  
junh de 1995 2020 Jean-François Pagès PS retirat d'agricultor
març de 1977 1995 Louis Haybrard    
març de 1959 1977 Louis Vernier de Byans    
1950 1919 Eugène Alba    
1945 1950 Lucien Bordes    
1944 1945 Noël Bouton    
1930 1944 Bernard de Raymond-Cahuzac    
1927 1930 Henry de Rayssac    
1892 1927 Louis Desazars de Montgaillard    
  1892      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1438, totala: 1461

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 765 1 981 2 007 2 352 2 513 2 479 2 333 2 342 2 418

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 390 2 400 2 324 2 048 1 857 1 806 1 744 1 638 1 513

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 558 1 524 1 522 1 312 1 302 1 276 1 248 1 258 1 217

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 117
1 040
938
931
954
1 069
1 220
1 241
1 262
1 288
2009 2010
1 284
1 308
1 323
1 348
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1578 abitants e la densitat èra de 38,81 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
  • La glèisa de Nòstra Dòna dels miracles, començada en 1385 a un cloquièr octogonal amb una eleganta torreta de grases e coronada per una flècha gotica. Dedins, un quadre de 1631 remembra lo masèl del 28 de mai de 1242.
  • Le crosat d'Avinhonet e la Torre pebrièra de 1352.
  • Ancians molins de vent.
  • Centrala eoliana de dètz eolianas N50 (de 800 kW e de 50 m de diamètre), per una poténcia globala de 8 MW e doas novèlas eolianas installadas en febrièr de 2008.

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 42
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 30 204
  7. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 3 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  8. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 14 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 39 e 40 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Mont Ferrand
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Tolosana
Etapa seguenta

[[]]