Sant Pàpol

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Sant Pàpol
Saint-Papoul
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Sant Pàpol.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 19′ 56″ N, 2° 02′ 12″ E
Superfícia 26,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
405 m
170 m
139 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1105
Bassin Chaurien, en francés (Castèlnau d'Arri Nòrd abans 2015)
Intercom
200035855
CC de Castèlnau d'Arri Lauragués Audenc
Cònsol Serge Ourliac
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
879 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

899 ab.
Densitat 28,55 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11400
Còde INSEE 11361

Sant Pàpol (Saint-Papoul en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Lo vilatge[modificar | Modificar lo còdi]

Suls primièrs contrafòrts de la Montanha Negra, Sant Pàpol se trapa en Lauragués a 7 km de Castèlnòu d'Arri, 35 km de Carcassona, 60 km de Tolosa. Se dintrava dins l'encencha del vilatge per pòrtas fortificadas. La Pòrta de l'Èst, quadrangulara, traucada per cairelièras foguèt construida per Guilhèm de Cardalhac, avesque tresen de Sant Pàpol.
Servissiá de Tor dels Gardas e tanben de preson avescala. Del costat interior, dins l'arc de plen-cintre, se pòt admirar una verge de fusta del sègle XIV. Lo còr del vilatge compòrta carrièras estreitas amb ostals de corondatges e empreis.

L'abadiá[modificar | Modificar lo còdi]

L'abadiá, vista de defòra
Verge de Pietat de fusta

L'abadiá foguèt fondada al sègle VIII. Sa règla èra la benedictina. Sant Pàpol, discípol de Sant Sarnin, primièr avesque de Tolosa (sègle III aprèp J.-C.) foguèt martirizat e descalotat al lòc-dit L'Ermitatge. Segon la legenda, se baissèt e ramassèt lo som de sa clòsca, a aquel endreit gisclèt una font. Un monge conegut per son ascetisme, Sant Berenguièr, i visquèt al sègle XI. Lo mond se venguèron reculhir a l'abadiá sus sa tomba aprèp los miracles que s'i faguèron. En 1317, lo papa Joan XXII creèt l'avescat de Sant Pàpol ; fins a la Revolucion, 34 avesques s'i succediguèron. En 1361, la catedrala foguèt pilhada pels Rotièrs e en 1595 pels protestants. Als sègles XVII e XVIII, l'abadiá foguèt fòrça restaurada e tornèron bastir lo palais avescal. A la Revolucion, se suprimiguèt l'avescat e la catedrala venguèt glèisa parroquiala. Lo còr se compausa de doas travadas de plen cintre amb doble cabrion e tanben un cuol de forn. Es decorat de capitèls preromanics e d'un enfuòc del sègle XIV. Son tet es fait de lausas de pèiras escalpradas (ensems arquitectural unic). La vasta nau de la glèisa se dobrís cap al nòrd sus quatre capèlas del sègle XIV. Dins una d'elas, se pòt remarcar una Pietat del sègle XIV de fusta daurada. La primièra entrada se trapava del costat de l'oèst jos un crisme e un arc de bilhetas. Foguèt emmuralhada al sègle XV.


Las clastras[modificar | Modificar lo còdi]

Las clastras

Se dintra dins la glèisa per las clastras realizadas al començament del sègle XIV. Las arcadas de plen-cintre son pausadas sus colomnetas gemeladas per capitèls geminats. Lo repertòri dels capitèls es vegetal o animalièr. Las scenas istoriadas son regropadas contra los pilars (Adoracion del Magues, Eròdes e benlèu Sant Pàpol).

Lo Mèstre[modificar | Modificar lo còdi]

Danièl dins la fòssa dels leons

Defòra, sul cabeç semicircular, se pòdon admirar los capitèls e modilhons del Mèstre de Cabestany - dos d'entre eles son istoriats, un representa Danièl dins la fòssa dels leons, l'autre lo Castig dels Babilonians - escalpraire remarcable de la fin del sègle XII. Trabalhèt en Espanha (Navarra), en Itàlia (Toscana) e sustot en Catalonha e Lengadòc (departaments actuals dels Pirenèus Orientals e d'Aude). Sos personatges son tipics : caras e caps triangulars, uèlhs ovals, nas dreit, aurelhas largas, despegadas, barbas e pèls de las blestas longas estiradas, las mans amb dets d'una longor que passa l'òsca.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Sant Pàpol[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Sancti Papuli monasterium en 1119, Monasterium Sancti Pabuli en 1162, Ecclesia de Sancto Papulo en 1317, Ecclesia Sancti Papuli ad honorem beatissimi Petrifundata prius al sègle XV, Sainct Papol en 1441, La cure de Sant Papoul en 1494 [1].
Sant Pàpol ven del nom latin d'òme Papulus, nom d'un martir en Lauragués al sègle III[2].

Le Prat Badalh[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son, per lòc : Pratum Badale en 1495; A Badale al sègle XV, Prat-Badail en 1790[3] (Le Prat-Badail en francés).

Ferrals[modificar | Modificar lo còdi]

Ferrals es una anciana sucursala de la diocèsi de Sant Pàpol, annèxa de Verdun; la glèisa parroquiala èra d'en primièr dedicada a Nòstra Dòna, puèi a Sant Estròpi. I a un castèl. Le lòc es atestat en 1271 : Castrum de Ferrals [4].
Le nom pòt èsser un transferiment, perqué i a dos Ferrals a l'entorn; siquenon, es compausat del latin ferrum, « fèrre » e del sufixe -alis, o de lors resultats. Aquel mot marca la preséncia de l'extraccion de minièra de fèrre o de fargas [5], o sonque de l'extraccion [6].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Serge Ourliac PS retirat
març de 2001 2008 Henri Ourliac PS  
març de 1971 1995 Henri Grocelle PS ensenhaire, conselhièr general (1973-1992)
  1971      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 756, totala: 775

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 014 1 175 1 263 1 329 1 396 1 396 1 295 1 380 1 334

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 051 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 838 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
602
617
678
673
762
770
777
779
778
793
2009 2010
774
792
769
788
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 879 abitants e la densitat èra de 33,19 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Lo web en occitan[modificar | Modificar lo còdi]

Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Bram
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Tolosana
Etapa seguenta

Castèlnòu d'Arri


Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 409-410, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f502.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 621
  3. https://dicotopo.cths.fr/places/P19365172
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 137, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f229.item.texteImage
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 286
  6. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 308