Maisons (Aude)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Maisons
Maisons
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La plaça de la glèisa.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 55′ 41″ N, 2° 38′ 01″ E
Superfícia 12,15 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
891 m
310 m
280 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Corbièras Armas de Lengadòc, Termenés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
113
Narbona
Canton
1107
Las Corbièras (Tuishan abans 2015)
Intercom
200070365
CC Corbièras Salanca Mediterranèa
Cònsol Florie Blanc
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
48 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

48 ab.
Densitat 3,37 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11330
Còde INSEE 11213

Maisons (Maisons en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Maisons
Davejan Palairac
Dernaculheta Maisons
Montgalhard Tuissan

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Mansiones en 842, Villa Mansiones en 876, Ecclesia Sancti Andreas de Mansionibus..., villa Mansionis en 1119, Ecclesia de Casis en 1177, Maisos en 1242, Maisons en 1260, Mayzos al sègle XIV, De Maisonibus en 1360, Locus de Maysonibus en 1397, Maisères (marrida lectura) en 1406-1589, Maissons en 1417, Maysos en 1538, Maisons en 1595, Église de Maisons, annexe de Montgaillard en 1639, Mésons en 1768. La prononciacion occitana es Maizóus [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [maj'ʒus].
Maisons ven del latin mansio, « relai, lòtjament d'estapa sus una viá romana ». Foguèt emplegat a l'Edat Mejana per un castèl o autre ostal important [2].

La data, anciana, de la primièra atestacion permet de considerar lo sens latin d'origina. Existéncia d'una viá vicinala ? d'un abitarèla a un caireforc segondari ? Maisons es demorat un cairefòrc (RD 410 e 123 grossièrament nòrd-sud, « axe » SO-NE per la RD 410 que ven de Rofiac de las Corbièras e la RD 123 cap a Palairac e a Durban de las Corbièras, puèi una branca que mena a Tuissan en contornant lo Tauch (nom francés) ? Tot aquò, o cal admetre, es mai que segondari, mès podiá aver una certana importància se i aviá de minas endacòm. Pensem, tanben, al Pagus Petrapertusensis, centrat a data anciana sus Pèirapertusa, atestat tanlèu 806, que podiá motivar l'existéncia d'un camin entretengut dins la direccion de la fortalesa. Una abitarèla, qualificada de mansio (perqué non ?) es una possibilitat. Mes cal prene çò que precedís coma fòrtament especulatiu.

Montrog[modificar | Modificar lo còdi]

Montrog es a l'èst o a l'èst-sud-èst de Maisons, per la jaça de motons, mes lo lòc mençonat St-Christol es plan mai al sud. La mapa pòrta pas de castèl. La mapa de Cassini (segonda partida del sègle XVIII) testimònia de la meteissa dualitat de sites.
Montrog es un ancian castèl feodal arroïnat, un ancian priorat del vocable de Sant Cristòl [saint Christol, escriu l'abat Savartés, e pas Christophe], unit a l'abadiá de la Grassa. Las fòrmas ancianas son : Forcia de Monterubeo en 1208, Villa de Monterubeo en 1228, Mons Rubeus en 1366, Monrog al sègle XIV, Montroch en 1538, Mon Roch en 1538, Monroug en 1595, Esglise Sainct Christol de Montrouch, annexe de Montgaillard en 1639, Monrouch en 1763 [3].
Montrog es format de mont e de l'adjectiu rog, fòrma regulara eretièra del latin rubeus, generalament eliminada per roge, fòrma analogica creada sul femenin roja. Montrog es probablament una formacion medievala e mont representa lo castèl.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Florie Blanc    
2008 2020 Patricia Suchaud    
2001 2008 Bernard Martinez    
  2001 André Gabinaud    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Tuissan; es ara del canton de las Corbièras (canton de Fabresan abans lo 1èr de genièr de 2016).

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 41, totala: 42

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
208 231 266 265 300 313 324 339 304

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
308 304 265 258 248 276 289 250 226

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
221 210 200 200 204 197 180 157 134

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
133
111
79
66
61
56
44
43
41
42
2009 2010
41
42
41
42
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 48 abitants e la densitat èra de 3,95 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 219, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f311.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 425
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 255, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f347.item.texteImage