Antòni Savartés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Savartés
Antòni
Naissença 27 de mai de 1854
Asilha
N. a
Decès 19 de febrièr de 1944 (a 89 ans)
Limós
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Lengadòc, Occitània
Nacionalitat
Profession Prèire catolic
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions 1ra medalha de las Antiquitats de França (1931), Cavalièr de la Legion d'Onor
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions Sòci de la Societat d'Estudis Scientifics d'Aude

Lo canonge o abat Antòni Savartés, de son nom complet Antoine Auguste Sabarthès, nascut a Asilha (Aude) lo 27 de mai de 1854, defuntat a Limós (Aude) lo 19 de febrièr de 1944, es un clèrgue, escrivan e istorian occitan, especialista del departament d'Aude.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Se coneis pas grand causa sus la vida de l'abat Savartés, personatge probablament pauc mediatisat en son temps. Visquèt çaquelà gaireben fins a 90 ans. L'article citarà sonque sos trabalhs. Çaquelà, de son diccionari topografic, se pòt conclure que sa lenga mairala èra pas l'occitana; rai que confonda èga e aiga, perqué los parlars audencs non coneisson probablament que cavala, mes, a prepaus de Sant Martin dels Poses, Saint-Martin-des-Puits en francés, prepausa d'escriure Saint-Martin-du-Puy en francés (Sant Martin del Puèg), aquò contra lo testimoniatge de gaireben totas las fòrmas ancianas, a l'excepcion d'una [1]. Aquò l'empachava pas d'aver una personalitat rigorosa e menimosa.
Dintrat al seminari de Carcassona, i faguèt los estudis e foguèt ordenat en 1878. Venguèt donc prèire de la diocèsi de Carcassona e Narbona. Après mai d'una afectacion dins de vilatges, se consacrèt a l'estudi de la societat, de la Glèisa e dels territòris administrats per aquesta; publiquèt d'obratges en latin, en occitan et en francés [2].

Istorian[modificar | Modificar lo còdi]

Antòni Savartés es una referéncia per tot çò que concernís lo departament d'Aude. Faguèt partida de las Societats Sabentas de França, en estant sòci e publicator pendent d'annadas nombrosas a la Societat d'Estudis Scientifics d'Aude, dins lo Comitat dels trabalhs istorics e scientifics, la Societat de las Arts e Sciéncias de Carcassona e la Commission arqueologica e literària de Narbona [2].

Comencèt en publicant d'assages nombroses sus sos trabalhs al nivèl d'escapol, en se limitant a de subjèctes precises, mes son òbra màger es sense cap de dobte lo Dictionnaire topographique du département de l'Aude publicat en 1912, obratge detalhat sus l'ensemble dels cantons e vilatges del departament, a partir de trabalhs d'archius de còps despareguts auèi, en fasent las correspóndéncias entre los noms ancians e modèrnes dels lòcs.

Publicacions principalas[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1891 : La Statue de Notre-Dame de Fontfroide
  • 1893 : Étude historique sur l'Abbaye de Saint-Paul de Narbonne
  • 1895 : Le dernier Livre vert de l'archevêque de Narbonne
  • 1895 : Ordre de Saint-Jean de Jérusalem ou de Malte, la Commanderie de Narbonne
  • 1896 : La Leude de Montréal
  • 1897 : Les Coutumes, libertés et franchises de Montréal
  • 1901 : Une date et un nom à rectifier dans la liste chronologique des abbés de Saint-Paul de Narbonne
  • 1902 : Inventaire des droits et revenus de l'évêché de Saint-Papoul
  • 1902 : Charte communale de Fendeille
  • 1903 : Le Concile d'Attilian
  • 1904 : Donation de Floranus et d'Anseria à l'Abbaye de Lagrasse
  • 1904 : Les Libertés et coutumes de Pexiora
  • 1904 : Étude sur les noms de baptême à Leucate
  • 1905 : Les Évêchés de la Narbonnaise en 678
  • 1907 : Les Abbayes de St-Laurent dans le Narbonnais
  • 1907 : Essai sur la toponymie de l'Aude, qui réunit : « Étude sur la toponomastique de l'Aude» et «Essai sur les cours d'eau du département de l'Aude »
  • 1912 : Dictionnaire topographique du département de l'Aude
  • 1914 : Bibliographie de l'Aude
  • 1920 : Cabrespine (Aude), Cabrières (Hérault)
  • 1920 : Les seigneurs de Palaja au XIIIe et au XIVe siècle
  • 1924 : Trois chartes de la commune de Limoux
  • 1924 : Le Couvent des Clarisses de Carcassonne
  • 1925 : Saint-Martin-Lys - étude Onomastique[3]
  • 1930 : Les manuscrits consulaires de Limoux, Aude
  • 1939 : Histoire du clergé de l'Aude de 1789 à 1803
  • 1941 : Les Saintes reliques conservées dans l'église Saint-Martin de Limoux [2]

Distincions[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 405, legir en linha [1]
  2. 2,0 2,1 et 2,2 http://cths.fr/an/prosopo.php?id=100781
  3. Bulletin de la Section de géographie / Comité des travaux historiques et scientifiques, St Martin-Lys - étude Onomastique https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5869840n/f255.item%7Csite=gallica.bnf.fr periodic https://teuliere.github.io/temps/temps.html