Limós

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Limós
Limoux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La plaça de la Republica.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 03′ 28″ N, 2° 13′ 09″ E
Superfícia 32,41 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
740 m
169 m
156 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Rasés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós (caplòc)
Canton
1109
La Region Limosenca, burèu centralizator (caplòc del canton de Limós abans 2015)
Intercom
200071926
CC del Limosenc, residéncia
Cònsol Pierre Durand
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
10 112 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

10 625 ab.
Densitat 313,67 ab./km²
Autras informacions
Gentilici limosenc, limosenca
Còde postal 11300
Còde INSEE 11206

Limós[1] (Limoux en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Es la capitala del ròdol de Rasés.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

La comuna, situada a vint quilomètres al sud de la vila de Carcassona, a la dintrada de la nauta val en plen còr de Rasés, es traversada per Aude.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Villa quae dicitur Limosus en 844, Vicus Limosus en 980, Villa de Limous en 1157, limosium en 1229, Limos en 1318, Ville de Lymoux en 1594, Limoux en 1781. Aude separa la vila en doás partidas : la Ville (en francés) ambe la glèisa principala dedicada a Sant Martin [riba esquèrra d'Aude] e la Petite-Ville [riba dreita], en occitan l'Aragou (l'Aragon); Les habitants de la Grande Ville, avec ceux de la Petite, en 1293-1639, Le Bourg Neuf en 1390 [sembla designar l'Aragon] [2]. Sant Martin de Limós es la glèisa parroquiala, un archipreirat, un ancian priorat, longtemps en litigi entre l'abadiá de Sant Ilari e la de Prolha, puèi acordat definitivament a la darrèra en 1224 [3].
Limós es lo resultat del latin limosus « fangós » [4]. Es un etime diferent del celtic lemauson, de lemo, limo « olm » e tanben diferent del celtic *lem-, vengut de *leim-, *lim- « fanga, lòsa, lima », a l'origina del nom de la Limanha (meteissa origina indoeuropèa dins lo darrèr cas).

Marcèlha (nom supausat)[modificar | Modificar lo còdi]

Es una anciana villa e vilatge. Las fòrmas ancianas son : Marcelanum en 1240-1246, Marcilia..., Marcella en 1290, Terminium Beatae Mariae de Marcelano en 1290, Rector de Marcelhano, sine cura en 1351, Massilia en 1521, Marcelhan en 1639 [5].
Coma Massilhan, Marcèlha ven del nom latin d'òme Marcellius (o Marcilius ?), ambe'l sufixe -anum[6]. Lo nom a conegut un reculament d'accent. Nòstra Dòna (o Dama) de Marcèlha es una capèla rurala votiva, un priorat unit primièr al collègi de Narbona, a París, puèi al collègi dels Doctrinaris de Limós d'aquí a la revolucion. Las fòrmas ancianas son : Sancta Maria,... in Flacano en 1101, Beata Maria de Marcelano en 1214, Beata Maria de Marcelhano en 1298, Decimarium Beate Marie de Marcilia en 1290, Notre Dame de Marceille en 1756, etc[7].

Vendémias[modificar | Modificar lo còdi]

Véser a l'article.

Flaçan[modificar | Modificar lo còdi]

Flaçan correspond probablament al lòc de Flassian, situat sus la mapa IGN al nòrd de la vila, entre le camin grand de Carcassona, Aude e le camin de fèrre.
Flaçan es un ancian priorat, del vocable de Sant Pèire, unit a l'abadiá d'Alet. Las fòrmas ancianas son : Villa Flaccianum en 881, Villa Flactianum en 922, Villa Flacanum en 1101, Flacianum en 1119, Villa Flacianum cum ecclesia en 1162, Flacianum in Reddesio en 1240, Flassianum en 1252, Sanctus Petrus de Flaciano, prope villam Limosi en 1283, Flecianum..., Flesianum en 1360, Flassanum en 1481, Flassa en 1807 [8].
Flaçan ven del nom latin d'òme Flaccius, ambe'l sufixe -anum [9],[10] (referéncias per d'autres lòcs).

La Canal[modificar | Modificar lo còdi]

La Canal es un mont al nòrd-oèst de Limós e que sus el la vila primitiva èra bastida. Foguet desrocada dos còps, en 1165 e en 1190. Las fòrmas ancianas son : Villa de Podio..., reedificaverunt villam in fortalitio Podii en 1255, La Villa que era al Pueg..., la Villa del Pueg entre 1165-1190 e le sègle XV, Ribes Hautes de Montfort en 1546 [11].
Le nom s'explica per la preséncia d'una canonada, d'un passatge d'aiga mai o mens contarotlat, aval de la vila.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La vila de Limós es ocupada dempuèi lo neolitic. La pèira levada de la Pèira Dreita es un vestigi qu'atèsta aquela ocupacion. La reünion dels dos abitats Flacianum e Limosus es a l'origina de la fondacion al sègle VIII de la vila de Limós.

Al sègle IX, la vila de Limós es mencionada per lo primièr còp dins una carta de Carles II lo Calv. Al sègle X, Limós deven lo caplòc del vescomtat de Rasés. Al sègle XIII, la vila es presa per Simon de Montfòrt e Limós es balhat a un senhor francés, Lambert de Turry. En 1221, lo comte de Fois, Raimon Rogièr, pren la vila. En 1226 comença la « Guèrra de Limós » que marca la resisténcia de la vila sostenguda per Raimon Trencavel e Rogièr Bernat II de Fois fàçia a las tropas de Loís VIII. Limós foguèt annexat per la corona de França entre 1296 e 1376. Als sègles XIV e XVII, la vila es tocada per la pèsta.

En 1891, un aigat istoric causa la mòrt de sèt personas: lo nivèl de l'aiga atenh 7,20 m. Lo 19 d'agost de 1944, la vila es liberada de las tropas d'ocupacion alemandas qu'ocupavan la vila dempuèi lo 28 de novembre de 1942. Lo 1èr de febrièr 1965, Vendémias foguèt annexat a Limós per fusion simpla [12],[13].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Limós èra caplòc de son canton dempuèi 1793. A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, venguèt burèu centralizator d'un canton, espandit de 23 a 35 comunas e que tornèron batejar per decret del 27 de decembre 2015 Canton de la Région-Limouxine (en francés), doncas Canton de La Region Limosenca.

Caplòc de districte en 1793, Limós es una sosprefectura d'Aude. La vila fasiá partida de la Comunautat de comunas de Limós/ Sant Ilari, n'es ara de la CC del Limosenc (SIREN 200043487).

Lista dels cònsols[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Pierre Durand PS cap d'entrepresa, conselhièr departamental (2021-)
20 de març de 1989 2020 Jean-Paul Dupré PS deputat (1997-2007, conselhièr general (1994-2001 )
març de 1971 1989 Robert Badoc PS conselhièr general (1970-1988), conselhièr regional
julhet de 1952 1971 François Clamens radical, puèi UNR, puèi UDR conselhièr general (1958-1970), deputat (1962-1967)
mai de 1952 julhet de 1952 Aristide Constans    
octobre de 1947 1952 Pierre Marius Célestin François Pailhès radical  
novembre de 1945 1947 Casimir Lacroux SFIO conselhièr general (1945-1951)
agost de 1944 1945 Ernest Thebaut SFIO  
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 10166, totala: 10816

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 100 5 142 5 723 5 915 6 247 7 105 7 417 7 444 7 776

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
6 835 6 937 6 770 5 897 6 661 6 283 6 810 6 371 6 684

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
7 084 7 223 7 010 6 640 7 639 7 797 8 193 7 587 8 334

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
9 603
10 824
11 101
10 206
9 665
9 411
9 680
9 709
9 781
10 365
2009 2010
10 079
10 671
10 130
10 738
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 10112 abitants e la densitat èra de 312 ab/km².

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

Carnaval de Limós[modificar | Modificar lo còdi]

Dura tres meses, de genièr a març, totas las dimenjadas e la setmana folclorica. Se caracteriza per una alternança de sortidas de bandas de pèiròts unicament sus la plaça principala de la vila. Lo carnaval de Limós es considerat coma lo pus long del mond.

Blanqueta de Limós[modificar | Modificar lo còdi]

La blanqueta de Limós es un vin efervescent de Lengadòc, es un vin d'apelacion d'origina contrarotlada (A.O.C.). La blanqueta de Limós es lo primièr vin efervescent del monde. La proprietat efervescenta d'aquel vin foguèt descobèrta en 1531, mas segon d'autras fonts, foguèt descobèrta al sègle XIV.

Espòrt[modificar | Modificar lo còdi]

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11.html
  2. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 212, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f304.item.texteImage
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 403, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f495.item.texteImage
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 404, a 2. Limeux
  5. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 225, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f317.item.texteImage
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 433, a Marcilhac
  7. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 225, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f317.item.texteImage
  8. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 140, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f232.item.texteImage
  9. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 290, a Flacé
  10. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 136
  11. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 191, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f283.item.texteImage
  12. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=19622
  13. https://www.insee.fr/fr/metadonnees/cog/commune/COM11403-vendemies