Alet

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Alet
Alet-les-Bains
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Las roïnas de l'abadiá d'Alet.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 59′ 51″ N, 2° 15′ 25″ E
Superfícia 23,54 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
720 m
200 m
180 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Rasés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1109
La Region Limosenca (Limós abans 2015)
Intercom
200071926
CC del Limosenc
Cònsol Ghislaine Tafforeau
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
390 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

393 ab.
Densitat 18,86 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11580
Còde INSEE 11008

Alet (Alet-les-Bains en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Vicus Electus et monasterium Sanctae Mariae, en 813, Monasterium Beatae Mariae virginis quod vocatur Elettus ? Electus ?, en 1050, Eleit, en 1082, Alestum, en 1099, Allect, en 1572, Alet, en 1585, Ville et cytté d'Allet, en 1594, Electa, en 1739 [1]. Per Dauzat, lo nom es escur [2]; la dificultat pus granda es l'evolucion fonetica (electus a un sens en latin). En considerant d'unas fòrmas ancianas coma de latinizacions incorrèctas, l'evolucion Electus (813) > Eleit (1082) > Alet (1585) es coërenta, mes quina seriá la motivacion de electus, adjectiu o eventualament nom de persona ?

Sant Salvaire[modificar | Modificar lo còdi]

Sant Salvaire es un masatge e una anciana sucursala de la diocèsi d'Alet. Las fòrmas ancianas son Sainct Salvaire..., le village de Sainct Salvaire en 1594, Saint Salvayre en 1807[3].
Sant Salvaire correspond al cas subjècte de Sant Salvador, que representa l'epitèt mistic de Jèsus Crist[4].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

  • La glèisa d'Alet foguèt primièr una abadiá de l'òrdre de Sant Beneset (benedictina), que le comte Berà fondèt a l'entorn de 813 (Sancta Maria Electensis en 1136, Sancta Maria Electi en 1155, Claustra Sancte Marie Electensis en 1176) [5]; venguèt catedrala quand lo papa Joan XXII creèt la diocèsi d'Alet per desmembrament de la de Narbona [en realitat, en succession de la diocèsi de Limós (1317-1318)]; aquela diocèsi d'Alet ne venguèt doncas sufraganta. L'avesque d'Alet prenguèt lo títol de comte d'Alet, dont n'èra lo senhor temporal [6]. La catedrala foguèt desrocada pels calvinistas e l'avesque la tornèt pas bastir.
  • Entre 1790 e 1794, Saint-Salvayre (nom francés; Sant Salvaire probablament) foguèt annexat a Alet; lo masatge de Sant Salvaire es a l'ENE d'Alet; en 1878, Verasan venguèt una comuna independenta [7].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Ghislaine Tafforeau    
març de 2001 2014 Jean-Denis Alandry    
abans 1981 ? Maurice Ferrières divèrs esquèrra  
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Limós; es ara del canton de la Région-Limouxine (en francés), donc de la Region Limosenca.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 444, totala: 460

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
948 864 950 1 139 1 119 1 218 1 320 1 298 1 336

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 251 1 210 1 166 1 121 1 266 950 984 923 828

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
819 834 786 740 759 758 651 684 695

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
654
590
554
543
460
464
442
439
435
443
2009 2010
436
443
431
438
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 390 abitants e la densitat èra de 16,57 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Lavadors de la vila ont los abitants venon far lo plen d'aiga minerala.
Font de l'aiga minerala d'Alet.

Alet ten un patrimòni arquitectural e istoric prestigiós marcat e classat monument istoric :

  • abadiá del sègle IXen venguda catedrala al sègle XIIen,
    • sala capitulària del sègle XIVen,
    • palais episcopal,
  • glèisa de Sant Andriu[8] del sègle XIXen amb de capèlas de la fin del sègle XVen e del sègle XVIen,
  • borg medieval fortificat,
  • otèls particulars dels sègle XII e XIVen amb corondatges e sortents,
  • Font termala, descobèrta e expleitada pels romans dempuèi 2 000 ans,

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 6, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f98.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 10
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 418, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f510.item.texteImage
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 627
  5. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 276, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f368.item.texteImage
  6. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 6-7, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f98.item.texteImage
  7. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=402
  8. Gratien Leblanc - L'église Saint-André d'Alet - p. 304-216, dans Congrès archéologique de France. Modèl:131e. Pays de l'Aude. 1973 - Société Française d'Archéologie - Paris - 1973