Puèg Aric e Le Pin

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Puèg-Aric e Le Pin)

Vilatge d'Occitània
Puèg-Aric e Le Pin
Pécharic-et-le-Py
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Dintrada de Puèg-Aric.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 11′ 15″ N, 1° 50′ 11″ E
Superfícia 5,77 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
346 m
330 m
260 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Bèlpuèg abans 2015)
Intercom
200035707
CC Puèja-Lauragués-Malapera
Cònsol Floréal Soler
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
27 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

29 ab.
Densitat 5,37 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Pécharicois (en francés)
Còde postal 11420
Còde INSEE 11277

Puèg-Aric e Le Pin o Puègaric e Le Pin[1],[2] (Pécharic-et-le-Py en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Puèg-Aric[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Pécheri en 1588, Péchairic en 1694, Pechserii en 1704, Puicharie en 1781 [3].
Segon Dauzat e Rostaing, Puèg-Aric vendriá de puèg e del nom germanic d'òme Haric, Heric [4]; s'agís de Haric, segon los Feniés [5]. Certanas fòrmas ancianas son estranhas.

Le Pin[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : In decimario Sancti Antonini de Pinu en 1351, Ecclesia de Pinu en 1318, Le Py, membre de la commanderie de Pexiora en 1793 [6]. Le nom es sense mistèri.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Puèg-Aric es una anciana comunautat e sucursala (parròquia annèxa) de la diocèsi de Mirapeis. La glèisa èra dedicada a Sant Pau, ara a la Santa Verge [3] [sembla pas que i aja de glèisa a Puèg-Aric].
Le Pin es una anciana comandariá de l'Òrde de Malta. La capèla èra un còp èra dedicada a Sant Antòni, ermita, n'es ara a Sant Pau [6]. Entre 1790 e 1794, Le Pin foguèt incorporat a la comuna [7].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Floréal Soler    
decembre de 2007 2008 Solange Tisseyre   primièra adjunta
març de 2001 2007 Olivier Ruel divèrs esquèrra  
julhet de 1997 2001 Joachim « Jacky » Coll divèrs esquèrra  
  1997 Bernard Marchand divèrs dreita  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 31, totala: 31

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
313 214 204

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 147 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 120 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
56
32
23
21
30
31
26
29
29
29
2009 2010
30
30
30
30
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 27 abitants e la densitat èra de 4,68 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. Règlas d'Escritura de la mencion : https://fr.calameo.com/books/005115906552c74111cd2
  3. 3,0 et 3,1 Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 234, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f326.item.texteImage
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 522
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 249
  6. 6,0 et 6,1 Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 334, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f426.item.texteImage
  7. http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=28205