Ròcatalhada

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Ròcatalhada
Roquetaillade

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Roquetaillade.jpg
Vista generala de Ròcatalhada.
Blason ville fr Roquetaillade (Aude).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 42° 59′ 42″ N, 2° 12′ 00″ E
Superfícia 11,35 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
654 m
340 m
240 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Parçan Rasés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1114
La Val Nauta d'Aude (Quilhan), Coisan abans 2015
Intercom
200071926
CC del Limosenc
Cònsol Jean Siret
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
277 ab.
Evolucion de la populacion

279 ab.
Densitat 18,77 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11300
Còde INSEE 11323

Ròcatalhada (Roquetaillade en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Ròcatalhada
Torrelhas Magria
Borièja Ròcatalhada Alet
Conilhac de la Montanha

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Petra Talada, en 1156, Rocatalaida, en 1247, Roca Talada, en 1258, Roqua Talada, en 1258, Ecclesia de Ruppetalliata, en 1296, Roquatalada, al sègle XIII, De Ruppe Talliata, en 1319, Ruppes Talhata, en 1334, Ruppestalhiata, en 1338, De Rupetalliata, en 1347, Rocquetalhade, en 1571, etc. La prononciacion es Roquotalhádo (grafia de l'abat Sabarthès) [1], doncas normalament [,rrɔkɔta'ʎadɔ]. Lo mot ròca ven de *rocca, un mot prelatin, absent del latin classic, çò qu'explica qu'es sovent latinizat en rupe(s) dins los tèxtes. Ròca prenguèt lo sens de « puèg, tuca, mont rocassós », puèi de « castèl fòrt, fortalesa » . Lo sens de l'epitèt talhada es pas precisat per Dauzat e Rostaing [2]. Ací, benlèu un acrin que se vei dempuèi lo vilatge en direccion del nòrd-oèst (un estrat inclinat de ròca dura que s'arrèsta d'un còp pr'amor de l'erosion) poiriá justificar l'adjectiu, mès i a pas de certitud.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2020 Jean Siret PS  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Coisan; es ara del canton de de La Val Nauta d'Aude (Quilhan).

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 213, totala: 218
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
431 417 485 487 505 457 518 504 523

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
506 511 460 371 376 390 384 354 338

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
308 317 302 218 228 220 213 197 193

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
182
159
161
163
197
192
209
211
215
216
2009 2010
212
213
212
216
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 358, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f450.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 569 e 571