Vejatz lo contengut

Caudabronda

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Caudabronda
Caudebronde
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista del nòrd-èst.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 47″ N, 2° 18′ 40″ E
Superfícia 6,22 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
806 m
550 m
510 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1119
La Val d'Orvièlh (nom supausat), Lo Mas de Cabardés abans 2015
Intercom
200042463
CC de la Montanha Negra
Cònsol Cyril Delpech
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
197 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

200 ab.
Densitat 30,71 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Caudebrondais (en francés)
Còde postal 11390
Còde INSEE 11079

Caudabronda (Caudebronde en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Las fòrmas ancianas son : Calidabronda en 1242, Decimarium Sancti Petri de Calidabronda en 1269, Caudabronda en 1284, Castrum de Calida Bronda Cabardesii en 1318, Aquabronda..., Callidabronda en 1338, Calidabrondi en 1490, Caudabronde en 1608. La prononciacion occitana es Caudobróundo [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [,kawdo'brundɔ].
Segon Dauzat, Caudabronda vendriá del latin calida, cauda, e del prelatin *bron, font, ambe l'atraccion de bronda, rama, fulhatge [2].

Sant Pèire es una capèla rurala [situada a l'extremitat sud de la comuna, prèp de Dura, de la RD 118 e de la RD 73], una anciana parròquia e priorat. Las fòrmas ancianas son : Cellula Sancti Petri... super Durannum en 828, Cella Sancti Petri en 854, Parietes Sancti Petri del Orado en 1490[3].
L'agionime (nom de sant) es le nom de l'apòstol Pèire (grec Petros, latin Petrus, traduccion del nom ebrèu) [4]. Durannum representa Dura (aiga), alara *Duran.

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Cyril Delpech sense President de la CC de la Montanha Negra
març de 2008 2020 Alain Abbadie sense retirat
març de 1971 2008 André Delpech PS  
  1971      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 191, totala: 193

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
599 565 562

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 405 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 284 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
200
195
180
154
151
150
162
158
166
169
2009 2010
174
177
182
185
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 197 abitants e la densitat èra de 31,67 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 76-77, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f168.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 156
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 411, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f503.item.texteImage
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 622