La Grassa

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
La Grassa
Lagrasse
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo pont vièlh.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 05′ 30″ N, 2° 37′ 17″ E
Superfícia 32,2 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
586 m
132 m
82 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
113
Narbona (2017 ---->)
Canton
1107
Las Corbièras (caplòc del Canton de La Grassa abans 2015)
Intercom
200035863
CC de Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés (2013 ------>)
Cònsol René Ortega
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
544 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

553 ab.
Densitat 17,33 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Lagrassiens (en francés)
Còde postal 11220
Còde INSEE 11185

La Grassa[1] (Lagrasse en francés) es una comuna lengadociana de las Corbièras, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Vista generala de La Grassa.

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las atestacions ancianas son, per luòc:

  • La Grassa - Ecclesia Beati Michaelis en 1207; Ecclesia Beati Michaelis de Grassa en 1314; Rector ecclesiae de Crassa en 1351; La Grasse en 1781[2].

Istòria[modificar | modificar la font]

L'istòria del vilatge se confondís amb aquela de l' abadiá de Santa Maria de La Grassa que comencèt amb l'installacion dins la val de l'abat Nebridius e sus companhons. Alara fondèron un monastèri. Carlesmanhe creèt una carta en 778 qu'es a l'origina de l'abadiá de La Grassa, que venguèt mai tard une de las mai importantas de França.

A la Revolucion, l'abadiá foguèt separada en dos lòts venduts coma Ben nacional, que Barthélémy Darnis comprèt una bona partida. Victor Hannuic, agent general, faguèt destruire, totas las estatuas de l'abadiá. uèi, una partida es publica (Conselh general d'Aude) e l'autra privada amb la preséncia de canonges. La vila abriga fòrça artistas et artesans d'art que fan viure lo vilatge e atirent fòrça visitors.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2008 2020 René Ortega    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 558, totala: 569

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 316 1 299 1 275

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 355 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 902 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
708



Cercar
Cercar
603
601
599
625
2009 2010
598
624
583
609
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Lo Pont Vièlh
  • Lo vilatge, una bastida, que demòra son pont del sègle XII, de rèstes de barris e ostals vièlhs.
  • La ciutat medievala: barri, carrièras estretas, mercat cobèrt, etc.
  • L'abadiá de La Grassa situada sus l'autra riba de l'Orbiu en fàcia del vilatge.
  • Lo Pont Vièlh[3] de 1303 retaurat als sègles XVII e XIX.
  • La glèisa de Sant Miquèl[4],[5]gotica.
  • Las roïnas del priorat de Sant Miquèl de Nahuze suls penjats de la montanha d'Alaric
  • La capèla de Nòstra Dama del Carlar.

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11.html
  2. Dictionnaire topographique de la France. 
  3. (fr)Marcel Prade - Les ponts monuments historiques - pp.81 - Brissaud - Poitiers - 1988 - ISBN 2-902170-54-8
  4. (fr)Marcel Durliat - L'église paroissiale de Lagrasse - pp.130-133, dans Congrès archéologique de France. 131en session. Pays de l'Aude. 1973 - Société Française d'Archéologie - Paris - 1973
  5. Bruno Tollon - Le mobilier de l'église de Saint-Michel de Lagrasse - pp.134-139, dans Congrès archéologique de France. 131en session. Pays de l'Aude. 1973 - Société Française d'Archéologie - Paris - 1973