Artigas (Aude)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Artigas
Artigues

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Artigues, Aude, General View.JPG
Vista generala d'Artigas.
Blason Artigues.svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 42° 48′ 00″ N, 2° 13′ 00″ E
Superfícia 6,38 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 204 m
547 m
434 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1114
La Nauta Val d'Aude (Atsat abans 2015)
Intercom
200043776
CC dels Pirenèus audencs
Cònsol Serge Mounié
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
74 ab.
Evolucion de la populacion

75 ab.
Densitat 12,54 ab./km²
Autras informacions
Gentilici artigòis [1]
Còde postal 11140
Còde INSEE 11017

Artigas (Artigues en francés) es una comuna lengadociana de Fenolhedés, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Lo nom es atestat en latin, en 1360, de Artigiis. Se tracta d'un mot prelatin, probablament aquitanic, *artica, qu'a lo sens de « bosiga » e qu'es donat a l'ocasion d'una rompuda [2],[3]. La prononciacion es [ar'tiɣes] [4] : coma dins los mots catalans, -a seguida de -s o d'una autra consonanta, en sillaba finala pòsttonica, ven -e [5].

Istòria[modificar | modificar la font]

La primièra mencion d'Artigas data de 958 dins l'inventàri dels actes de l'Arquevescat de Narbona. Radulf e Chimberga vendon un fèu situat a Artigas a l'abadiá de Sant Martin de Les. Son territòri fa partida de la senhoriá d'Atsat, dins la vicomtat de Fenolhedés. En 1271 l'arquevesque de Narbona recupèra las tèrras de l'abadiá.

Dins la comuna, lo vilatge desaparegut de Vairan èra situat dins la clusa de Sant Jòrdi e aparteniá al País de Saut. Coma per Al Clat e Beceda de Saut, las frontièras entre Fenolhedés et País de Saut son compreses dins la comuna d'Artigas.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2020 Serge Mounié PS  
2001 2008 Christian Domingo    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton d'Atsat; es ara del canton de la Val Nauta d'Aude (Quilhan).

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 80, totala: 84
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
134 139 166 204 198 221 214 206 228

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
219 209 212 184 176 173 179 181 165

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
164 162 167 127 125 147 130 125 129

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
92
102
95
94
83
82
87
88
86
91
2009 2010
85
90
83
88
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. http://archive.org/stream/revuededialectol03sociuoft#page/n154/mode/1up
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 277
  4. http://archive.org/stream/revuededialectol03sociuoft#page/n154/mode/1up
  5. Francesc de B. Moll, Gramàtica històrica catalana, ed. Universitat de València, 2006, p. 99-100