Vejatz lo contengut

Artigas (Aude)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Artigas
Artigues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala d'Artigas.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 48′ 00″ N, 2° 13′ 00″ E
Superfícia 6,38 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 204 m
547 m
434 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1114
La Nauta Val d'Aude (Atsat abans 2015)
Intercom
200043776
CC dels Pirenèus audencs
Cònsol Serge Mounié
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
74 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

75 ab.
Densitat 12,54 ab./km²
Autras informacions
Gentilici artigòis [1]
Còde postal 11140
Còde INSEE 11017

Artigas (Artigues en francés) es una comuna lengadociana de Fenolhedés, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Locus de Artigiis en 1360, Artigue en 1781, Artigues-de-Sault (non oficial, per lo destriar d'Artigas de Donasan). La prononciacion occitana es Artígos [2], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [aɾ'tiɣɔs].
Se tracta d'un mot prelatin, probablament aquitanic, *artica, qu'a lo sens de « bosiga » e qu'es donat a l'ocasion d'una rompuda [3],[4]. La prononciacion es [ar'tiɣes] [5] : coma dins los mots catalans, -a seguida de -s o d'una autra consonanta, en sillaba finala pòsttonica, ven -e [6].

La primièra mencion d'Artigas data de 958 dins l'inventàri dels actes de l'Arquevescat de Narbona. Radulf e Chimberga vendon un fèu situat a Artigas a l'abadiá de Sant Martin de Les. Son territòri fa partida de la senhoriá d'Atsat, dins la vicomtat de Fenolhedés. En 1271 l'arquevesque de Narbona recupèra las tèrras de l'abadiá.

Dins la comuna, lo vilatge desaparegut de Vairan èra situat dins la clusa de Sant Jòrdi e aparteniá al País de Saut. Coma per Al Clat e Beceda de Saut, las frontièras entre Fenolhedés et País de Saut son compreses dins la comuna d'Artigas.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 (2026) Serge Mounié PS  
2001 2008 Christian Domingo    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton d'Atsat; es ara del canton de la Val Nauta d'Aude (Quilhan).
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 80, totala: 84
179318001806182118311836184118461851
134 139 166 204 198 221 214 206 228
185618611866187218761881188618911896
219 209 212 184 176 173 179 181 165
190119061911192119261931193619461954
164 162 167 127 125 147 130 125 129
196219681975198219901999200620072008
92
102
95
94
83
82
87
88
86
91
20092010
85
90
83
88
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 74 abitants e la densitat èra de 11,6 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. http://archive.org/stream/revuededialectol03sociuoft#page/n154/mode/1up
  2. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 13, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f105.item.texteImage
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 277
  5. http://archive.org/stream/revuededialectol03sociuoft#page/n154/mode/1up
  6. Francesc de B. Moll, Gramàtica històrica catalana, ed. Universitat de València, 2006, p. 99-100