Departament francés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Departaments franceses)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo departament es una division administrativa inventada en França en 1790. Aquela division prenguèt la seguida de las províncias.

França es actualament devesida en 101 departaments.

Es tanben lo nom de collectivitats territorialas qu'en general correspondon a un departament. Aquelas collectivitats an de competéncias localas per administrar lo departament jos l'aflat d'un conselh departamental (ancianament conselh general). Amb aquelas excepcions:

  • los departaments de Nauta Corsega e Corsega del Sud son administrats per la collectivitat de Corsega (amb las competéncias d'un departament e d'una region)
  • los departaments de Bas e Naut Ren son administrats per la Collectivitat europèa d'Alsàcia e per un Conselh departamental d'Alsàcia
  • lo departament de Ròse es partit en doas collectivitats, lo departament de Ròsa/Conselh general de Ròse, e la Metropòli de Lion
  • lo departament de París es administrat per la collectivitat dicha Vila de París
  • los departaments e regions d'otramar de Guaiana Francesa, La Reünion e Maiòta son administrats per una assemblada unica que recampa las competéncias d'un conselh departamental e d'un conselh regional. Per Maiòta, l'assemblada se ditz conselh departamental

Lista dels departaments[modificar | modificar la font]

Populacion en 2018 levat Maiòta que la populacion n'es la de 2017.

Còde de

l’INSEE

Nom Numerotacion

a la revolucion

Nom(s) ancian(s) Populacion
sens compte
doble
Populacion
totala
01 Ain 1 647 634 663 720
02 Aisne 2 533 316 545 353
03 Alèir 3 Borbonés (1790) 337 171 346 156
04 Aups d'Auta Provença 5 Auta Provença (1790)

Basseis Aups (1790-1970)

164 068 168 613
05 Auts Aups 4 Daufinat Orientau (1790) 140 698 145 309
06 Aups Maritims 1 086 219 1 100 444
07 Ardecha 6 Vivarés (1790) 326 606 335 571
08 Ardenas 7 Nord de la Champagne (1790) 271 845 278 300
09 Arièja 8 153 066 157 120
10 Auba 9 310 020 317 139
11 Aude 10 Carcassona (1790) 372 806 381 578
12 Avairon 11 Roërgue (1790) 279 274 289 583
13 Bocas de Ròse 12 Oèst de Provença (1790) 2 034 357 2 058 818
14 Calvadòs 13 694 056 708 236
15 Cantal 14 Nauta Auvèrnha (1790) 144 765 149 758
16 Charanta 15 Engolmés (1790) 351 778 360 970
17 Charanta Maritima 16 Charanta Inferiora (1790-1941) 646 932 662 799
18 Char 17 Berric Naut (1790) 303 408 310 656
19 Corresa 18 Lemosin Bas (1790) 240 583 248 339
2A Corsega del Sud 157 853 160 294
2B Nauta Corsega 180 701 183 432
21 Còsta d’Aur 20 533 220 545 283
22 Còstas d’Arvòr 21 599 584 617 921
23 Cruesa 22 Marcha (1790) 117 503 121 009
24 Dordonha 23 Perigòrd 413 418 423 868
25 Dobs 24 541 454 555 190
26 Droma 25 Daufinat Bas

Daufinat dau Miejorn

514 732 528 015
27 Eure 26 599 962 613 320
28 Eure et Loir 27 431 997 442 378
29 Finistèrra 28 911 735 936 959
30 Gard 29 Nimes 745 458 759 050
31 Nauta Garona 30 Tolosa 1 380 672 1 403 685
32 Gers 31 Armanhac 191 283 198 043
33 Gironda 32 Bordalés 1 601 845 1 626 287
34 Erau 33 Montpelhièr 1 159 220 1 177 177
35 Ille et Vilaine 34 1 069 228 1 094 018
36 Indre 35 Berric

Berric Bas

220 595 226 338
37 Indre e Léger 36 607 760 620 014
38 Isèra 37 1 263 563 1 288 406
39 Jura 38 Aval 259 746 268 874
40 Lanas 39 410 355 422 602
41 Loir e Char 40 330 248 338 835
42 Léger 763 441 777 897
43 Naut Léger 41 Velai 227 552 234 434
44 Léger Atlantic 42 1 412 502 1 441 302
45 Loiret 43 678 845 693 476
46 Òlt 44 Carcin 173 929 179 604
47 Òlt e Garona 45 Agenés 331 970 340 356
48 Losera 46 Givaudan 76 520 80 227
49 Maine e Léger 47 815 883 835 856
50 Marga 48 495 983 511 983
51 Marna 49 567 462 579 127
52 Nauta Marna 50 174 069 179 062
53 Mayenne 51 Bas Maine 307 084 316 608
54 Meurthe e Mosèla 733 469 745 199
55 Mòsa 53 Barrois 185 355 190 802
56 Morbihan 54 754 867 776 176
57 Mosèla 55 1 043 524 1 062 362
58 Nièvre 56 205 828 211 256
59 Nòrd 57 2 606 234 2 636 884
60 Oise 58 827 153 844 905
61 Orne 59 281 593 289 734
62 Pas de Calais 61 1 466 743 1 488 821
63 Puèi Domat 62 Bassa Auvèrnhe 659 048 673 671
64 Pirenèus Atlantics 64 Bearn 679 810 698 710
65 Hauts Pirenèus 63 Bigòrra 229 191 235 322
66 Pirenèus Orientals 65 Rosselhon 476 357 484 215
67 Bas Ren 67 1 133 552 1 149 676
68 Naut Ren 66 764 981 779 291
69 Ròse 1 859 524 1 885 941
70 Nauta Sòna 69 Amont 236 018 242 280
71 Sòna e Léger 70 552 185 568 023
72 Sarthe 71 Haut Maine 565 963 579 120
73 Savòia 433 724 446 332
74 Nauta Savòia 816 699 838 044
75 París 60 2 175 601 2 192 485
76 Sèina Maritima 73 Sèina Inferiora 1 255 883 1 276 877
77 Sèina e Marna 74 1 412 516 1 428 970
78 Yvelines 72 Sèina e Oise 1 441 398 1 466 448
79 Doas Sèvras 75 Département intermédiaire du Poitou 374 799 385 029
80 Somme 76 570 662 580 719
81 Tarn 77 Albigés 388 596 399 108
82 Tarn e Garona 259 124 264 910
83 Var 78 Èst de la Provença 1 067 697 1 084 710
84 Vauclusa 559 793 570 962
85 Vendèa 79 Peitau Bas 679 991 698 731
86 Vinhana 80 Peitau Naut 437 586 447 895
87 Nauta Vinhana 81 Lemosin Naut 373 199 380 092
88 Vòges 82 366 112 377 569
89 Yonne 83 337 504 345 991
90 Territòri de Belfòrt 141 852 144 992
91 Essonne 1 296 641 1 311 028
92 Nauts de Sèina 1 619 120 1 635 499
93 Sèina Saint Denis 1 632 677 1 639 416
94 Val de Marna 1 396 913 1 405 700
95 Val d’Oise 1 238 581 1 248 901
971 Guadalope 387 629 393 401
972 Martinica 368 783 373 762
973 Guaiana 276 128 278 472
974 La Reünion 855 961 865 507
976 Maiòta 256 518 262 895

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]