Vejatz lo contengut

Departament francés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Departaments franceses)

Dins l'organizacion territoriala de França, lo departament (en francés: département) es una subdivision administrativa e una collectivitat en vigor dempuèi 1790. Actualament i a un total de 101 departament, dont 96 son situats en França Metropolitana e 5 en Otramar.

Las collectivitats an de competéncias localas per administrar lo departament jos l'aflat d'un conselh departamental (ancianament conselh general), amb las excepcions seguentas:

  • los departaments de Nauta Corsega e Corsega del Sud son administrats per la collectivitat de Corsega (amb las competéncias d'un departament e d'una region)
  • los departaments de Bas e Naut Ren son administrats per la Collectivitat europèa d'Alsàcia e per un Conselh departamental d'Alsàcia
  • lo departament de Ròse es partit en doas collectivitats, lo departament de Ròsa/Conselh general de Ròse, e la Metropòli de Lion
  • lo departament de París es administrat per la collectivitat dicha Vila de París
  • los departaments e regions d'otramar de Guaiana Francesa, La Reünion e Maiòta son administrats per una assemblada unica que recampa las competéncias d'un conselh departamental e d'un conselh regional. Per Maiòta, l'assemblada se ditz conselh departamental

Lista dels departaments[modificar | Modificar lo còdi]

Populacion en 2018 levat Maiòta que la populacion n'es la de 2017.

Còdi INSEE Nom Ancianas noms Numerotacion

revolucionària

Populacion
sens compte
doble
Populacion
totala
01 Ain 1 657 856 673 801
02 Aisne 2 529 374 541 176
03 Alèir Borbonés (1790) 3 335 628 344 455
04 Aups d'Auta Provença Auta Provença (1790)

Basseis Aups (1790-1970)

5 165 451 170 060
05 Auts Aups Daufinat Orientau (1790) 4 140 605 144 981
06 Aups Maritims 1 097 410 1 111 390
07 Ardecha Vivarés (1790) 6 329 325 338 147
08 Ardenas Nord de la Champagne (1790) 7 269 701 275 801
09 Arièja 8 153 954 157 899
10 Auba 9 311 435 318 352
11 Aude Carcassona (1790) 10 375 217 383 935
12 Avairon Roërgue (1790) 11 279 554 289 842
13 Bocas de Ròse Oèst de Provença (1790) 12 2 048 070 2 072 395
14 Calvadòs 13 697 547 711 381
15 Cantal Nauta Auvèrnha (1790) 14 144 379 149 293
16 Charanta Engolmés (1790) 15 351 718 360 686
17 Charanta Maritima Charanta Inferiora (1790-1941) 16 655 709 671 563
18 Char Berric Naut (1790) 17 300 933 307 916
19 Corresa Lemosin Bas (1790) 18 239 190 246 927
2A Corsega del Sud
2B Nauta Corsega
21 Còsta d’Aur 20 535 078 546 936
22 Còstas d’Arvòr 21 603 640 621 729
23 Cruesa Marcha (1790) 22 115 995 119 454
24 Dordonha Perigòrd 23 412 807 423 298
25 Dobs 24 545 209 558 880
26 Droma Daufinat Bas

Daufinat dau Miejorn

25 517 709 530 784
27 Eure 26 599 668 612 766
28 Eure et Loir 27 431 443 441 538
29 Finistèrra 28 917 179 942 234
30 Gard Nimes 29 751 457 765 051
31 Nauta Garona Tolosa 30 1 415 757 1 439 027
32 Gers Armanhac 31 191 819 198 462
33 Gironda Bordalés 32 1 636 391 1 661 400
34 Erau Montpelhièr 33 1 188 973 1 206 907
35 Ille et Vilaine 34 1 088 855 1 113 810
36 Indre Berric

Berric Bas

35 218 707 224 356
37 Indre e Léger 36 612 119 624 315
38 Isèra 37 1 277 513 1 302 470
39 Jura Aval 38 258 798 267 920
40 Lanas 39 418 122 430 346
41 Loir e Char 40 329 357 337 766
42 Léger 768 508 782 608
43 Naut Léger Velai 41 227 489 234 272
44 Léger Atlantic 42 1 445 171 1 474 310
45 Loiret 43 682 304 696 792
46 Òlt Carcin 44 174 670 180 159
47 Òlt e Garona Agenés 45 330 844 339 007
48 Losera Givaudan 46 76 633 80 257
49 Maine e Léger 47 820 713 840 567
50 Marga 48 495 093 510 506
51 Marna 49 566 659 578 058
52 Nauta Marna 50 171 798 176 692
53 Mayenne Bas Maine 51 306 538 315 997
54 Meurthe e Mosèla 732 590 744 205
55 Mòsa Barrois 53 183 001 188 217
56 Morbihan 54 764 161 785 666
57 Mosèla 55 1 049 155 1 067 572
58 Nièvre 56 202 670 207 910
59 Nòrd 57 2 607 746 2 637 650
60 Oise 58 829 699 847 162
61 Orne 59 278 475 286 279
62 Pas de Calais 61 1 462 167 1 483 731
63 Puèi de Doma Bassa Auvèrnhe 62 661 852 676 340
64 Pirenèus Atlantics Bearn 64 687 240 706 060
65 Hauts Pirenèus Bigòrra 63 229 788 235 759
66 Pirenèus Orientals Rosselhon 65 482 765 490 614
67 Bas Ren 67 1 148 073 1 164 239
68 Naut Ren 66 767 842 781 976
69 Ròse 1 883 437 1 909 568
70 Nauta Sòna Amont 69 234 601 240 771
71 Sòna e Léger 70 551 063 566 292
72 Sarthe Haut Maine 71 566 993 580 107
73 Savòia 439 750 452 308
74 Nauta Savòia 835 206 856 460
75 París 60 2 145 906 2 162 598
76 Sèina Maritima Sèina Inferiora 73 1 254 739 1 275 382
77 Sèina e Marna 74 1 428 636 1 444 950
78 Yvelines Sèina e Oise 72 1 449 723 1 474 222
79 Doas Sèvras Département intermédiaire du Poitou 75 374 481 384 677
80 Somme 76 568 748 578 691
81 Tarn Albigés 77 391 066 401 496
82 Tarn e Garona 262 316 268 105
83 Var Èst de la Provença 78 1 085 189 1 102 299
84 Vauclusa 561 941 572 909
85 Vendèa Peitau Bas 79 692 705 711 865
86 Vinhana Peitau Naut 80 439 332 449 545
87 Nauta Vinhana Lemosin Naut 81 372 123 378 758
88 Vòges 82 362 397 373 380
89 Yonne 83 334 156 342 535
90 Territòri de Belfòrt 140 120 143 160
91 Essonne 1 306 118 1 320 115
92 Nauts de Sèina 1 626 213 1 642 365
93 Sèina Saint Denis 1 655 422 1 662 063
94 Val de Marna 1 407 972 1 416 731
95 Val d’Oise 1 251 804 1 261 690
971 Guadalope 383 559 388 727
972 Martinica 361 225 365 734
973 Guaiana 285 133 287 355
974 La Reünion 863 083 872 635
976 Maiòta 256 518 262 895

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]